Portal Gironí d'Història i Genealogia

Restauren el retaule de Santa Caterina de la catedral

Vist: 987
Retaule de Santa Caterina

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ( CRBMC ) ha culminat l'actuació de conservació i restauració del retaule barroc de la capella de Santa Caterina, de la catedral de Girona, amb el muntatge al centre del retaule de la gran pintura a l'oli sobre tela, que representa la santa d'Alexandria, martiritzada infructuosament –per intercessió divina– en una roda de tortura, abans de ser decapitada per l'emperador romà Maxenci.

La restauració, que ha durat quatre mesos, s'ha portat a terme en dues parts: la corresponent a la pintura sobre tela es va realitzar a les instal·lacions del CRBMC a Valldoreix, per restaurar-la amb millors condicions, mentre que l'estructura de fusta del retaule, amb policromia i dauradura, es va restaurar in situ, per la seva naturalesa. De fet, el retaule no havia estat mai desmuntat i s'ha volgut mantenir aquesta característica durant la intervenció. Per això, les tasques dutes a terme a la catedral han requerit una bastida a l'anvers i al revers del retaule, per poder arribar a tots els racons del moble. El retaule és de fusta daurada, amb decoració d'estofa al tremp –elements vegetals– i policromia a l'oli –rostres dels personatges–, i tot el conjunt col·locat sobre un basament de pedra nummulítica de Girona.

La pintura El martiri de santa Caterina és obra de l'artista Joan Arnau Moret (Sant Feliu de Guíxols, 1603 - Barcelona, 1693), que regentava un prolífic taller barceloní del qual van sortir molts quadres amb iconografia religiosa que es van repartir per temples de tot el país, inclòs el monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha sis teles seves a la capella dels Dolors. En el cas del retaule de Santa Caterina, a la part inferior dreta la pintura està signada i datada: “Arnau 1678”. Possiblement el retaule es podria datar a principi del segle XVII, pel tipus de decoració manierista. Al revers del retaule, hi ha llates de fusta clavades a la seva estructura per protegir la pintura.

Degradat i enfosquit

Tot el conjunt es trobava en un estat de conservació deficient, a causa de l'envelliment dels materials constitutius; de les condicions variables d'humitat i de temperatura, normals en un edifici d'aquestes característiques; del mateix ús del retaule, i de l'acumulació de pols al revers del conjunt, que facilitava la proliferació d'insectes xilòfags. L'envelliment dels materials va provocar diverses degradacions, com ara els aixecaments de capes de pintura i el despreniment de peces. Les condicions climàtiques, a més, van afavorir l'aparició de fissures i esquerdes, i el fum de les espelmes utilitzades per als usos litúrgics havia provocat l'enfosquiment generalitzat de la capa superficial.

Segons les seves restauradores –Irene Panadés, Laia Roca i Núria Piqué, coordinades per Maite Toneu–, El martiri de santa Caterina, que fa 2,16 metres d'amplada per 2,66 d'altura, és “un quadre amb una molta qualitat tècnica, tot i que abans de la restauració es feia difícil apreciar els seus colors i detalls”.

Publicada al diari "El PuntAvui", 13 de gener de 2017 - Redacció - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)