Portal Gironí d'Història i Genealogia

La Girona carolíngia reapareix al subsòl dels soterranis de la catedral

Vist: 1223

Unes excavacions incloses en el pla director de la seu afloren estructures del segles IX i X.

Les excavacions que aquests dies s'estan fent als soterranis de la catedral de Girona han permès descobrir unes estructures que en principi s'atribueixen als segles IX i X, en què l'actual part occidental del conjunt de la catedral es trobava a cel obert. Els descobriments han consistit en el que possiblement sigui el basament d'un edifici de defensa i les primeres filades d'unes cases que haurien estat adossades a les primeres muralles. Aquesta recerca és el primer treball relacionat amb la reforma de la seu gironina que es finança directament amb fons del pla de catedrals de l'Estat i la Generalitat.

Al cap d'una setmana de recerca, els arqueòlegs han rebaixat el subsòl de la part més moderna dels soterranis -coberts als segles XII i XVIII- fins a deixar a la vista unes estructures que, segons les interpretacions inicials, serien els fonaments d'un edifici de defensa carolingi i les parts més baixes dels murs d'unes cases coetànies, presumptament adossades a la muralla d'aquella època. El fonament de l'edifici defensiu s'hauria reutilitzat per aixecar, al mateix lloc, la torre de defensa circular de la muralla del segle XIV. Fins que no es va cobrir aquesta zona, ara fa uns 300 anys, hi havia una via pública que passava entre les muralles i les parets de la catedral.

En la part del soterrani més antiga -coberta al segle XII- hi han desenterrat una arcada que podria ser una volta de càrrega d'una casa. Com que es treballa just a sota de l'ala oest del claustre, els científics pensen que l'edifici en qüestió deu ser anterior al claustre, edificat al segle XII.

Dirigides per Lluís Palahí i Gustau Garcia, que tenen la col·laboració de sis auxiliars, les excavacions han de continuar els pròxims dies en aquests mateixos espais i, cap al final de la campanya, s'ampliaran a l'àrea d'entrada als soterranis, limitada pels murs inferiors de l'actual catedral i uns altres que devien ser els que sostenien el pòdium del fòrum romà. «Si tot va bé, hi ha d'aparèixer un tram de la muralla romana», deia ahir Lluís Palahí. El projecte d'aquestes excavacions parteix de la recerca documental que un equip de la UdG ha estat fent els últims anys i que ha permès situar sobre el paper les finques i els espais públics de l'època carolíngia i medieval de la ciutat.

Ruïnes per al futur museu

R.E. - Segons el pla director de la catedral, aquests espais que estan sent objecte d'excavacions arqueològiques - i que els gironins coneixen des que recentment s'ha obert per a l'exposició Girona Temps de Flors -, a mitjà termini han d'allotjar el futur museu o Tresor de la Catedral. Per això aquesta campanya té una importància afegida: no només facilitarà més informació sobre la història de la ciutat, sinó que les ruïnes es podran conservar allà mateix com a part de l'exposició permanent del futur centre museístic. Tant aquesta intervenció com la que està previst per restaurar el claustre i el campanar romànic (la torre de Carlemany) ja es finançaran amb diners del pla de catedrals de l'Estat i la Generalitat , al qual s'ha integrat la reforma de la seu gironina. Les obres més urgents es financen amb les aportacions de la Generalitat, la Diputació, l'Ajuntament i el Bisbat, fins a sumar 400 milions. Aquesta quantitat ha permès arreglar la façana i fer les actuals obres de la coberta (que s'han alentit perquè van aparèixer lloses de la coberta original gòtica), i ha de servir també per restaurar el campanar, traslladar l'orgue i posar al dia el presbiteri.

Publicada al diari "El PuntAvui", 9 d'octubre de 2001 - Ramon Estéban - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)