Portal Gironí d'Història i Genealogia

Un mausoleu tardoromà a Sidillà

Vist: 274
Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui
Mausoleu tardoromà a Sidillà. Foto_El Punt Avui

Les darreres excavacions permeten concloure que l’edifici de Sant Sebastià no és preromànic, sinó del segle IV. Els arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset creuen que les sorres del Ter van colgar la zona al segle XI en comptes del XIV.

Les darreres excavacions al jaciment de Sant Romà de Sidillà, dutes a terme per l’equip liderat pels arqueòlegs i professors titulars de la Universitat de Barcelona (UB) Gisela Ripoll i Francesc Tuset, han permès confirmar que l’origen de l’assentament va ser prou anterior al període preromànic, quan es va construir l’església. A la tardor, la tercera intervenció arqueològica es va centrar en l’anomenada torre de Sant Sebastià, una edificació aïllada a un centenar de metres al nord i amb només una paret més o menys conservada. Ripoll i Tuset ja treballaven amb la hipòtesi que la suposada torre –dividida per una paret interior– tenia més números de ser un edifici funerari. L’excavació, fins als estrats d’ocupació de l’estructura, i l’anàlisi de la desena llarga de tombes del voltant avalen que es tracta d’un mausoleu funerari tardoromà, de principis del segle IV de la nostra era. Ripoll i Tuset també defensen que l’església, que es creia que datava del segle X perquè és l’època en què n’apareixen els primers testimonis escrits, és força més antiga i es va començar a construir al segle VIII.

L’equip de recerca del projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI) ja havia trobat indicis de l’època romana en les campanyes anteriors, com ara fragments de ceràmica que daten d’aquest període i, sobretot, restes d’una tomba monumental tallada per les parets de l’església durant la seva construcció.

Finalment, el misteriós edifici de Sant Sebastià resulta ser força més antic que l’eclesiàstic, però els arqueòlegs ara sostenen la hipòtesi que l’església de Sant Romà es va aixecar a sobre, o molt a prop, d’una vil·la romana de Siciliano, Cizilano, Scidilan o Sidilianum, diversos dels topònims –de fet, antropònims, perquè es referien al propietari– documentats entre els segles X i XIV que mostren l’evolució cap a l’actual Sidillà.

L’arena va arribar abans

L’altra descoberta d’interès, en aquest cas derivant cap a l’arquegeologia, tomba la teoria fins ara acceptada que l’avanç de la duna del riu Ter –al meandre entre Sant Llorenç de les Arenes i Colomers– va forçar l’abandonament del poblat a principis del segle XIV, arran de la decisió del comte d’Empúries d’obrir un nou curs fluvial cap a l’Escala, que va provocar el colgament de l’antic port de Torroella de Montgrí. Ripoll i Tuset atribueixen ara l’allau a altres “aportacions fluvials que van provocar l’aparició de grans sorrals a mitjan segle XI”. El material ceràmic trobat, d’ús domèstic, se situa cronològicament al segle X, en cap cas va més enllà de mitjan segle XI”, i diverses datacions radiocarbòniques proporcionen la mateixa cronologia.

La recerca ha permès comprovar, a més, que les diverses portes del poblat van aparèixer tapiades per mirar de contenir sobre la marxa els efectes dels sediments del riu. I els esquelets de quatre gallines trobades en un dels habitacles tapiats també daten de mitjan segle XI. Ripoll i Tuset també ho sospitaven, perquè era estrany que “cap document al segle XII esmentés el lloc, i va ser una època d’explosió de documents escrits”.

La tecnologia ajuda

Aquestes conclusions són, però, només una petita mostra de tres campanyes de feina intensa sobre el terreny, mentre l’equip acaba d’enllestir l’informe final i la memòria arqueològica del projecte. A més de les excavacions amb les laborioses tècniques tradicionals i una rigorosa metodologia científica, han aprofitat les últimes tecnologies geoespacials com ara la captura de dades i imatges aèries amb drons, el modelitzat 3D, fotogrametria, ortofotografia, CAD, bases de dades espacials i SIG. El geòleg Ramon Julià, bon coneixedor de la duna del Ter, els ha assistit per desxifrar els estrats de sediments que cobrien l’assentament. Així mateix, amb l’ajut d’un georadar, han pentinat la franja que separa l’església i el poblat del mausoleu funerari de Sant Sebastià, un terreny on no sembla que de moment hi hagi expectativa de trobar més restes.

L’equip cercarà suports per continuar-hi excavant

El projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI) a Sidillà ha ajuntat, durant els darrers quatre anys, recursos del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Foixà. I també ha rebut suport del programa romànic obert de l’Obra Social de La Caixa. Les expectatives inicials, un cop confirmat el vincle amb l’antiguitat tardana, s’han superat. Ripoll sosté que Sidillà “és un petit tresor, excepcional pel seu emplaçament i per les condicions de segellament” natural de les restes, colgades sota la sorra, i avança que hi voldrien aprofundir.

Per això, preparen un nou projecte quadriennal per mirar de revelar noves incògnites, amb més detalls sobre “el món funerari dels grans propietaris de vil·les romanes” –hi ha una desena comptada de mausoleus de l’època investigats a la península Ibèrica–; per comprovar si el propietari estava cristianitzat, i per indagar sobre les possibles restes de la vil·la i la connexió amb l’església de Sant Romà i els habitacles del poblat annex. L’arqueòloga també aposta per la continuïtat en els altres jaciments del projecte, entre els quals n’hi ha un altre a les comarques gironines, Sant Quirze de Colera, i un de penedesenc, el d’Olèrdola-el Pla dels Albats. Pensa que encara poden aportar noves pistes sobre el fosc període comprès entre els segles VII, VIII i IX, desconegut per l’escassetat de documents i restes, però tot plegat queda ara pendent de l’aprovació de les subvencions de Cultura per a projectes d’arqueologia. No n’hi ha notícies des de la tardor passada, quan el govern espanyol va intervenir la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El municipi s’hi esforça

Des del consistori de Foixà, l’alcalde, Josep Oliveras, ha destinat molts esforços a la recuperació del patrimoni de l’antic assentament, tot i que, com que és un municipi petit, no hi poden destinar personal. A més dels tràmits per mirar de garantir la màxima protecció del conjunt, després dels focs del novembre del 2013, han donat suport per desbrossar el terreny per facilitar la visita i l’execució dels treballs i hi han habilitat itineraris d’accés senyalitzats des de la pista que uneix el poble amb Sant Llorenç de les Arenes per la riba dreta del Ter. Oliveras espera que la recerca a Sidillà continuï avançant.

El foc del 2013, un moment decisiu

L’inici de la intervenció del projecte Ecloc. Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII-XI) a Sidillà, el 2014, va ser una bona notícia després que el novembre del 2013, primer, les flames d’un gran incendi forestal entre Vilopriu, Colomers i Foixà s’aturessin a escassos metres del conjunt i, tres dies després, la Generalitat publiqués al DOGC l’arxivament dels tràmits per declarar el temple bé cultural d’interès nacional (BCIN), tres dècades després que s’incoés l’expedient. El consistori, però, va perseverar i va aconseguir que Cultura activés la figura d’espai de protecció arqueològica (EPA), declarada per resolució del conseller de Cultura el 15 de maig del 2014 per donar certa cobertura a la zona. També es va assolir la cessió al municipi durant 40 anys dels terrenys –de dos privats–, treballar en paral·lel a la recerca arqueològica i aconseguir subvencions de la Diputació per instal·lar una coberta metàl·lica que protegís l’absis de l’antic temple i la volta mil·lenària, preservats durant segles, colgats sota la sorra de la duna, de l’erosió de la pluja i el vent.

Ullastret, Empúries i Sidillà

A les comarques gironines, la petja de l’antiguitat ha basculat entre la imponent ciutat ibera d’Ullastret, la capital dels indigets, i les restes de les colonitzacions de grecs i romans a Empúries. Hi han aparegut altres restes del període romà, a Girona, Caldes de Malavella i altres indrets. Però la continuïtat del fil arqueològic es perd i, a Sidillà, els professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset fa quatre anys que l’estiren per mirar de desembolicar la troca entre l’època romana i l’edat mitjana. De moment, avancen del segle X al VIII la datació de l’església preromànica, i situen al segle IV l’edifici de Sant Sebastià, com a mausoleu tardoromà amb mèrits per figurar en guies turístiques. No n’hi ha gaires, a Catalunya, i per això esperen continuar-hi excavant per trobar més pistes romanes i tancar un triangle arqueològic empordanès amb Empúries i Ullastret.

Publicada al diari "El PuntAvui", 12 de març de 2018 - Emili Agulló - Foixà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)