Portal Gironí d'Història i Genealogia

Vestigis romans a Sidillà

Vist: 1215

SidillàLa tomba monumental interrompuda per l'església i altres restes apunten que una vil·la romana va originar el conjunt. Aquest any s'han centrat a excavar el poblat.

El conjunt arqueològic de Sidillà destacava fins ara per l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes, les restes del poblat annex –suposadament abandonat cap al segle XVI arran de les crescudes i l'avanç de la duna de sediments del riu Ter– i la torre de Sant Sebastià, situada uns 200 metres al nord del temple principal. Però en les darreres prospeccions fetes al poblat i al voltant de l'església, l'equip que encapçala l'arqueòloga Gisela Ripoll ha trobat “estructures anteriors corresponents, sense cap mena de dubte, a la vil·la que tenia un propietari de nom Cidilianus”, que va donar nom al nucli. Entre els indicis, fragments de materials que daten del segle IV i restes d'una tomba monumental tallada per les parets del temple durant la seva construcció.

Són algunes de les conclusions preliminars extretes per Ripoll i el seu l'Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (UB), que acaba de finalitzar la segona i fructífera campanya d'excavacions i prospeccions al conjunt. Hi han dedicat tres setmanes, la darrera d'agost fins a l'Onze de Setembre. I han hagut de treure molts quilos de l'arena i els sediments fluvials que van sepultar les restes al llarg de segles d'abandonament. “En alguns punts hem arribat als nivells estratigràfics, fins a dos metres sota el nivell actual del terreny.”

També han acabat d'excavar la necròpoli de la façana oest de l'església, amb un nombrós grapat d'enterraments. “Ara sabem, gràcies a les datacions radiocarbòniques, que les més modernes són dels anys 1020 i 1030”, indica l'arqueòloga.

Després de la troballa d'una sivella de bronze el setembre del 2015, que han restaurat, aquest any la feina arqueològica ha permès destapar restes de material ceràmic i de quatre gallines i excrements en una estança que es podria haver destinat a ús de corral. L'estudi en curs de les peces que han aparegut aquest any i les anàlisis diverses, entre les quals la del carboni 14, permetrà determinar “si el poblat de Sidillà va ser abandonat a mitjan segle XIV” per la inundació de sorres al·luvials que segurament van tapar les portes de tots els espais.

Feina pendent

Amb vista a l'any vinent, l'equip de la UB ha previst la tercera i última campanya d'excavacions del projecte, anomenat Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI), i que a més de Sidillà, també manté feina en curs a l'Alt Empordà, a Sant Quirze de Colera, i a Olèrdola (Penedès). Entre les prospeccions pendents a Sant Romà el 2017, Ripoll avança que volen pentinar el terreny desconegut que separa el poblat de la torre de Sant Sebastià, una tasca que podrien començar a avançar aquesta mateixa tardor, quan excavaran l'interior de la construcció com a pas previ a les obres de consolidació.

L'arqueòloga considera que ara és un moment idoni perquè l'Ajuntament de Foixà adeqüi l'espai per a visites. D'interès, n'hi ha, perquè una vuitantena de persones van assistir a la jornada de portes obertes al jaciment de Sidillà, el 10 de setembre, amb l'equip d'arqueòlegs.

Assistits per un dron des de l'aire

Per a l'estudi del terreny, sobretot d'aspectes com ara la planimetria i els alçats, l'equip està fent servir totes les noves tecnologies geoespacials, com ara la captura de dades i imatges aèries amb drons, el modelitzat 3D, fotogrametria, ortofotografia, CAD, bases de dades espacials i SIG.
A banda de la pacient i curosa feina dels arqueòlegs desenrunant el terreny, la tecnologia és vital per avançar i aportar més precisió a les dades. En el cas de les imatges aèries, es dóna el cas que el constructor Narcís Matas, que ha anat assumint amb la seva empresa les obres de consolidació de l'església i el seu cobriment amb un teulat metàl·lic, sap pilotar l'aparell teledirigit i s'ha encarregat de l'operació.

En l'equip, a més del paper dels arqueòlegs, Ripoll agraeix el suport que han rebut del geòleg Ramon Julià, bon coneixedor de la duna del Ter i de les diferents capes d'estratificació del terreny, amb coexistència de capes que s'esmicolen fàcilment i d'altres de gran duresa.

Publicada al diari "El PuntAvui", 23 de setembre de 2016 - Emili Agulló - Foixà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)