L'any 1575. consta com a afrontació de llevant de la Solana de Capsec, que pertanyia als Noguer. En aquella època, el Mas Coma d'en Roca era propietat d'en Joan Coromina del Clot1.
El mas passà a mans dels Llongarriu de la Vall del Bac a la segona meitat del segle XVII. En aquell temps, la finca era propietat d'en Joan Miquel Martí i Coromina, batlle de Pinoses i de la Vall de Bianya. Aquesta persona va produir una quantitat important de documents notarials per creació i venda de censals i violaris, per atendre les seves apremiants necessitats econòmiques, així com vendes de parts de la seva heretat, fetes a carta de gràcia que, en no poder-les redimir, venia els drets per poder-les lluïr i quitar i en feia alienació definitiva. El contracte de venda a carta de gràcia de la Coma d'en Roca, es firmà el 26 d'octubre de 1666, i el preu fou de 759 lliures, 18 sous i 10 diners per les raons que es donaven en l'exordi de l'escriptura que el formava l'exposició dels diversos deutes a la suma retinguda, per fer-ne redempció a compte de Martí-Coromina. Amb el mas Coma d'en Roca hi anava gregada una casa anomenada Carabitxola de la qual no en tenim més referència documental. La venda salvava els drets dominicals de les cinc reials dignitats, successores de l'antic abadiat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquests senyors eren els següents eclesiàstics: el canonge degà de la seu de Vic; l'ardiaca del Besós; l'ardiaca del Llobregat; el Tresorer de la de Barcelona i el degà de la catedral de Girona, la firma dels quals, per raó de senyoria, fou requerida pel notari d'Olot P.P. Masbernat per mediació del notari J.P. Isalguer de Sant Joan les Abadesses1.
Pel febrer del 1669, J.M. Martí i Coromina vengué a Llongarriu el dret de lluir i quitar tot el que formava part d'aquell mas pel preu de 456 lliures i 6 diners dels quals ja en tenia rebuts 56 lliures i 6 diners. La resta de 400 lliures li permeté de dotar a una filla seva que es casava amb Felicià Reverter, notari a Torelló. Així acaba la venda total de la pagesia als Llongarriu1.
La finca tenia llavors les següents afrontacions: a llevant, amb terres de Llongarriu (la solana que fou del Noguer, en terme de Capsec) i el mas Aulina, mitjançant un serrat i el coll anomenat de l'Era d'en Seneca; a migdia, part en el mas Planagumà del Clot (ara conegut per la Plana) amb un rec que baixa de la font de la Coma d'en Roca, la rompuda del mas Saguer i el Puigredon; a ponent, amb el mas Olivas, propietat dels Alzina Bertran Llach amb el coll de Sant Martí i segueix el serrat fins al tossal anomenat Puig d'en Oms per l'aiguavés, i l'aiguavés que cau a ponent resta de dit Martí Coromina; i al nord, amb la serra que separa la Vall del Bac i també amb terres de Llongarriu que foren de la Coma d'en Roca1.
1 Llongarriu de la Vall del Bac, de Ramon Llongarriu i Monsalvatje.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)