Portal Gironí d'Història i Genealogia

Mas Siubès

Vist: 1829
Mas el Siubès de les Encies
Mas el Siubès de les Encies

Mas d'evident antigor, situat dalt d'un turó en al terme de les Encies, però en la línia divisòria dels municipis de les Planes i Sant Aniol de Finestres, a tocar les Medes on s'estenen una bona part de les seves terres.

Una de les primeres referències la tenim el 30 de setembre de 1277, quan Ramon de Suibès, sabater de Girona, defineix al seu pare Pere de Suibès, de les Encies, la seva llegítima sobre el mas Suibès (ACA, Monacals, Amer, núm. 116, Reg.: SC 116)3.

Posteriorment, el 6 de maig de 1280, Pere Ponç de Suybes s'encomanà a l'abat d'Amer, li feu donació del mas, i va prometre que li pagaria com a tasca una mitgera de blat sec i net, una mitgera de civada, 4 quarteres de vi del millor, i per cens 17 sous i 4 diners, satisfets per Nadal1. (ACA, Monacals, Amer, núm.146 (333x270mm). Reg.: NH 12, ap. 1.000; SC 146)3 (Nota: Aquí hi ha una diferència de data entre la transcripció del document feta per l'Esteva Pruenca, que parla de 1292, i els escrits de Josep Canal que el citen al mateix dia però de l'any 1280)

La preocupació de la família Suibes és molt natural car en aquell moment s'està produint a Catalunya una gran revolta de bona part de la noblesa catalana contra el rei Pere II. Un dels revoltats és en Guillem Galceran de Cartellà, senyor del castell d'Hostoles, situat molt a prop del mas Suibes. Per altra banda, fa pocs anys el canonge Pere Albert, ha compilat el dret amb les seves famoses "Commemoracions" que interpreten el Usatges, en el que ja s'ha fixat la condició jurídica dels pagesos que s'han de redimir si volen abandonar el mas. Tot fa que un pagès aïllat en el seu mas, resti totalment indefens. Cal cercar una protecció, la millor possible, o la menys dolenta, i això és el que va fer la família Suibes5.

També el trobem esmentat a 5 de les calendes de maig de 1340, quan Elisendis, filla de R. de Suibes Daval, va entrar per matrimoni en el mas remença Coma ses Valls de la mateixa parròquia de les Encies, un cop redimida i absolta de tot domini pel senyor del Mas Suibes, que va cobrar 2 sous i 8 diners, segons costum per la redempció de donzelles incorruptes. Com que el mas Coma era de senyoria directa de Beatriu, vescomtessa de Rocabertí i senyora d'Hostoles, Elisenda devia fer-li homenatge, comprometent-se a fer-hi residència personal. Prèviament, els capítols matrimonials havien establert amb tot detall els dots dels nuvis (terres, diners, robes, etc.). El pagament de les dots es feia a terminis, cosa que donava lloc a la redacció de nous documents. Entre els ordinaris i els de remença, es redactaven entre 8 o 10 documents notarials.1.

La finca ha anat canviant de propietaris al llarg del temps, un dels quals, segurament d'orígen francès, hi va deixar ceràmiques amb inscripcions en el seu idioma2. Els darreres propietaris foren Pere Sacrest pare de la Sra. Gloria Sacrest Recolons, el qual poseïa immenses propietats a la vall de Sant Aniol de Finestres, les Encies i Les Planes d’Hostoles on hi tenien i encara tenen una fàbrica de fil que es diu Filats Dusol. Aquests vengueren el mas a un germà del pintor Benet Sarsanedas, que el restaurà4. Actualment està dedicat a l'activitat de restaurant i hostal.

Dintre les seves terres s'hi troba una capella dedicada a Sant Cebrià.

1 Les Planes d'Hostoles, QRG, Joana Campistol, Josep Canal i Margarida Soler
2 Els pobles gironins, Vol. VII, Maruja Arnau i Guerola
3 Diplomatari de Santa Maria d'Amer, Esteve Pruenca i Bayona
4 web http://www.pepcapdevila.com/tag/sacrest-recolons/
5 Segle XIII: La Vall d'Hostoles, Terra Feudal, Josep Canal i Roquet

(ACA = Arxiu de la Corona d'Aragó)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )