Gran casal de forma basilical, teulats a dos aiguavessos amb carener perpendicular a la façana, consta de planta baixa i dos pisos. Resta emplaçat en els cimals del Coll Nunell. Les terres de a quintana s'estenen a a banda del torrent dels Gorgs. En algun document apareix com a Bosch del Coll ( per Coll Nunell). La masada es formà entre altres amb terres que havien pertangut al capmàs Llunell del Coll, documentat ja en a dotzena centúria i podria haver-se reedificat damunt les restes del mas Llunell si fem cas del capbreu de 1670-1693 atorgat per Pere Bosch a favor de la Pabordia de Juny de a catedral, senyor del domini útil del seu mas, "anomenat Llunell, àlies mas del Coll, i ara casa d'en Bosch del Coll Nunell" (1). El naixement de l’heretat, almenys amb aquest nom, cal cercar-lo en Guillem Bosch que amb l’ofici de teixidor s’establí a Celrà a cavall dels segles XIV i XV, procedent de Sant Aniol de Finestres. En el capbreu fet a favor de l'Hospital Nou o de Santa Caterina de Girona, com a senyor del castell de Barbavella entre els anys 1415 i 1416, el mateix Guillem Bosch confessa tenir terres per l'esmentada senyoria. L'ofici de teixidor dels successius hereus de a nissaga continuà durant algunes generacions perquè el 1595 Pere Bosch, en una capbrevació del mas, s’identificà com a teixidor de lli.
EI canvi de cognom Bosch pel de Reixach es produeix per l'enllaç matrimonial de a pubilla Caterina Bosch Palahí, filla d'Andreu Bosch i Maria Palahí, amb Feliu Reixach del mateix Celrà (2).
Del padró de 1866 obtenim que Sixte Reixach i Bosch, fill dels anteriors, una vegada vidu, hi convivia amb el seu fill i hereu Josep, casat amb Rosa Anglada, els fills d'aquests Francesc i Josepa, i un fill solter anomenat Bartomeu.
Notes:
(1) Arxiu de la Catedral de Girona. Pabordia del mes de Juny .
(2) Arxiu particular de Can Bosch
Informació extreta de:
Llibre "El castells i els masos de Celrà" de Lluís Camps i Sagué Editat pel Taller d'Història de Celrà
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)