El robatori al mas Boades l’any 1623 va ser una de les primeres de les moltes actuacions que Joan Sala, àlias Serrallonga, va a dur a terme al llarg de la seva vida delictiva. Sis anys més tard la seva quadrilla va tornar a la casa, aquesta vegada per segrestar un dels fills del propietari i demanar-ne un rescat. Van ser uns fets que degueren trasbalsar la gent de la contrada durant molt de temps. Hem extret del procés sumarial¹ les confessions d’alguns dels lladres que hi van prendre part així com les declaracions de les víctimes i veïns– que en total sumen 49 folis- i n’hem elaborat el relat.

Les restes més antigues trobades al terme de Vilobí d'Onyar corresponen a l'època romana, concretament s'ha trobat ceràmica comuna, àmfora romana i vidre antic en una lleugera elevació sobre les terres planes de l'entorn del castell de Vilobí.

L’existència de masos a la parròquia de Sant Dalmai es remunta a temps molt reculats de l’època medieval. Si a l’article de l’any 2015 ens vam situar a l’any 1336, en el d’enguany ens traslladarem a més de cent anys enrere, al primer terç del segle XIII que és quan en trobem les primeres fonts documentals.

Article publicat per Ricard Teixidor al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2011.

Els fets que narrarem a continuació són ben reals i van tenir lloc l’any 1557 al mas Rovira de Salitja. Ho sabem perquè estan recollits en un extens document de l’Arxiu Històric de Girona¹.

Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2016

En el llibre de la Festa Major de l’any passat, vam fer un estudi dels masos de cap a la meitat del segle XIV a partir d’un capbreu de l’any 1336. En el present article, fem un salt d’un segle i mig i ens situem al segle XVI.

Treball de Ricard Teixidor i Palau, publicat al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2015

L’any 1336, la parròquia de Sant Dalmai ocupa la mateixa superfície que en l’actualitat, tret del petit enclavament dins de la parròquia d’Estanyol. Està sota la jurisdicció del castell de Brunyola des de l’any 1293, del qual la Pia Almoina del pa de la seu de Girona n’és el senyor.

L’Onyar, un riu sense ponts antics

Des de sempre l’Onyar, al llarg del seu recorregut capriciós per la Selva, ha interceptat vies de comunicació que es dirigeixen de nord a sud. L’únic mitjà per travessar-lo és un pont sòlid, a prova d’aiguats. Ara, això ens sembla que és una cosa ben normal, però en temps passats la seva construcció suposava moltes dificultats; tant és així, que mai no n’hi va existir cap. L’única manera de traspassar-lo era mitjançant guals i passeres, ben fàcil durant la major part de l’any, però impossible en crescudes en èpoques de pluges.