La propietària, Lemoc XXI, té intenció de promoure els 78 habitatges i l'hotel i no pas vendre.
ALBERT VILAR / Calonge · La propietària del Collet Est de Calonge, Lemoc XXI, ha cedit anticipadament a l'Ajuntament com a zona verda l'espai on hi ha l'extraordinària bòbila romana excavada a la finca, perquè pugui començar a fer el projecte de conservació del jaciment. La cessió, que es concreta en 3.800 metres quadrats, es va fer ahir, després de signar un protocol entre les dues parts, mentre no s'aprova definitivament el pla parcial, que permet construir-hi 78 habitatges i un hotel. D'altra banda, Lemoc XXI ja ha manifestat la intenció de portar a terme la promoció i no pas de vendre la finca a l'administració.
El protocol de cessió de la bòbila romana al municipi es va signar ahir a la nit entre les dues parts. La cessió, que es fa mentre s'espera l'aprovació definitiva del pla parcial d'Urbanisme, es concreta en el 13,97 per cent de la finca, és a dir, 3.800 metres quadrats.
L'acord del protocol, segons va reconèixer l'advocada de la societat, Rafaela Pons, s'ha accelerat per la «pressió social» que demana la preservació de les restes romanes. Cal no oblidar que s'ha creat una plataforma social per demanar la protecció de la bòbila i que ja ha entrat a l'Ajuntament 2.200 firmes per reclamar-la.
L'anunci del protocol es va fer a primera hora de la tarda, durant una roda de premsa a la qual van assistir membres de la promotora, arqueòlegs de l'Institut del Patrimoni de la Universitat de Girona i l'alcalde de Calonge, Josep Roselló.
Però l'apoderat de Lemoc XXI, Antonio Carreño, ja va avançar la seva intenció de no vendre la resta de la finca a l'administració. «La intenció de la propietària és promoure», va afirmar Carreño. El pla parcial, que actualment està en exposició pública, després de l'aprovació inicial del ple calongí, preveu la construcció de 78 habitatges en edificis de planta baixa i dos pisos i un hotel.
L'alcalde va manifestar que la prioritat de l'Ajuntament és preservar el jaciment, però conscient que no pot adquirir tota la finca. «Tant de bo l'Ajuntament tingués diners per comprar-la pel valor que pot tenir», va dir. L'Ajuntament ja va demanar a l'Institut del Patrimoni de la UdG, que ha executat l'excavació, pagada per Lemoc XXI, un assessorament en matèria de preservació.
Segons l'institut, que presideix Josep Maria NoIla, l'actuació hauria de dirigir-se en tres fronts interrelacionats: preservació provisional, cobrint amb plàstics i terra les estructures; consolidació definitiva, actuant sobre les estructures per evitar-ne el deteriorament, especialment els forns, i museïtzació del jaciment. Nolla va recordar la importància del jaciment, una bòbila amb tots els seus elements, per la seva extensió, el seu bon estat de conservació general i el fet que s'hagi pogut excavar en extensió.
Reconstrucció d'una cuina romana de l'any 70
A.V. · En l'excavació de la bòbila romana del Collet de Calonge s'ha descartat definitivament trobar el port. Però, per contra, s'ha posat al descobert, intacta, la zona de treball domèstic, especialment la cuina. Això ha estat possible pel fet que pels volts de l'any 70 hi va caure la paret a sobre. «Es pot reconstruir un moment d'aquella època amb una precisió absoluta; un retrat precís», va dir Nolla. En aquest espai s'han trobat olles, gerres, ampolles, un morter, vols, cassons de bronze, una destral, un podall, un ganivet, una cullereta de precisió... àmfores, molins manuals, llars, hams... La responsable de l'excavació, Paula Santamaria, basarà la seva tesi doctoral en aquesta vil·la. I és normal, ja que, a part de la zona noble, amb l'únic aqüeducte trobat fins ara a la demarcació, ofereix una bòbila amb tots els elements: terrera, basses de depuració, tallers, forns i abocador. A més, en tancar-se, el lloc es va convertir en necròpolis. Ja s'han trobat 35 enterraments, datats entre el segle II i V dC.
Publicada a "El Punt" el dia 7 de febrer del 2003
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)