Article de Joan Badia Homs, historiador, publicat al diari "El Punt" el 17 de desembre del 2002

La situació de la vil·la romana del Collet, a Sant Antoni de Calonge, a la vora del mar, just entre els nuclis urbans de Sant Antoni i Palamós, en un espai quasi verge d'edificacions, contribueix a donar al lloc arqueològic un interès extraordinari. Hem de considerar que l'establiment romà del Collet no és pas únic al país, sinó ben característic del poblament de l'època. És excepcional, però, que l'indret no hagi estat densament urbanitzat. Es pot dir que el jaciment arqueològic gairebé no ha estat destruït. Fixem-nos que, al litoral del Baix Empordà, les vil·les romanes de Llafranc, Sant Esteve de la Fosca, el Pla de Palol i Sant Feliu de Guíxols han estat afectades, del tot o en gran part, per les construccions. El cas del Collet és diferent; el jaciment es podrà excavar quasi tot. A més, el monestir de monges benedictines de Santa Maria del Collet, fundat al segle XIII, amb l'església romànica, és un altre element patrimonial que engrandeix i complementa l'interès cultural del paratge.

Veure les restes romanes recuperades i protegides, els edificis d'origen medieval ben restaurats, tenir musealitzat el conjunt amb itineraris de visita didàctics i atraients, és un desig que comparteix la gent assenyada i culta de Sant Antoni i de tota la comarca. El parc arqueològic i el museu del Collet, entremig de les viles i platges de Palamós i Sant Antoni, tan visitades, només pot significar un increment molt notable del patrimoni i de l'oferta cultural, un nou atractiu per al gaudi de tots els ciutadans, autòctons i forasters.

A la vil·la romana del Collet s'hi distingeixen dos sectors. Les restes del cim del serrat (sense excavar), on hi ha el monestir medieval, són ben conegudes des del segle XIX. J. Pella i Forgas (Historia del Ampurdán, 1883) parlava de diversitat de ceràmiques, part d'un mosaic (avui al Servei d'Arqueologia de Girona), restes de pintures murals: la part residencial del fundus: L'any 1897, durant les obres de la carretera, va aparèixer un dipòsit de bronzes, amb peces des del segle IV dC fins al segle VII. L'arqueòleg Pere de Palol els va estudiar l'any 1950 i va concloure que devien pertànyer a algú dedicat al comerç d'importació. Aquests i altres materials demostraven que la vila va tenir vida almenys des de l'època altimperial romana fins vers el segle VIII, un ampli ventall cronològic. Aquests terrenys del cim del serrat del Collet havien esdevingut una finca privada amb ampli espai ajardinat i boscós. Fa algun temps ha passat a ser propietat municipal. Ignoro quins són els designis de l'Ajuntament de Calonge, però tothom estarà d'acord amb la recuperació d'un espai públic en un indret emblemàtic, que disposa d'un conjunt arqueològic i monumental.

Les perspectives apuntades han pres una enorme amplitud, s'han vist sobredimensionades amb les descobertes fetes al peu del serrat, al sector de llevant del Collet: el Collet Est. Les excavacions s'hi han realitzat com a treballs previs a una promoció urbanística sobre el lloc arqueològic; un fet lamentable i incomprensible, segons la meva opinió. L'interès excepcional dels resultats ha fet allargar la campanya arqueològica des de la primavera fins al final de la tardor d'enguany. Ha aparegut una extensa zona de producció de terrissa romana diversa, amb una quinzena de forns de diferents tipus i dimensions, restes de construccions dels habitatges dels treballadors, i magatzems i estructures d'embarcadors a l'antiga línia de la costa, etc.: un nucli industrial i portuari.

Després de l'excavació, el Collet Est esdevé inseparable de la resta del conjunt arqueològic, de la zona residencial de l'entorn del monestir medieval. Es tracta d'un jaciment unitari. Les troballes recents del Collet Est ja són, actualment, de les més importants que s'han fet en les darreres dècades a les nostres comarques.

Davant del perill d'urbanització massiva del Collet Est (un hotel i més de 40 habitatges previstos, amb permís de l'Ajuntament), les persones culturalment sensibles han començat a mobilitzar-se. L'Associació de Veïns i Amics de Sant Antoni té el mèrit d'haver-se mogut aviat amb la finalitat d'aconseguir la preservació total de les restes, lliures d'edificació. S'ha creat una comissió i ja s'ha recollit un nombre elevat de firmes. Hom ha estirat l'estaca amb encert: la Comissió del Patrimoni Cultural, en la darrera sessió, després d'estudiar l'informe dels arqueòlegs, ha decidit que totes les restes s'han de conservar. Una notícia de premsa hi afegia que des de l'Ajuntament de Calonge «es veu bé» perquè la part que cal preservar serà «la zona verda i la urbanització projectada no perilla».

Sembla, per tant, que això darrer és la principal preocupació del govern municipal. Què es pretén des de l'Ajuntament, preservar les restes entremig d'un pati de veïns i l'aparcament d'un hotel? Si tira endavant la promoció urbanística, segur que les restes no es conservaran com cal. No es tracta, com al Born barceloní, de determinar si les troballes arqueològiques poden conviure amb un equipament cultural. Aquí es vol fer prevaler els interessos privats, d'uns quants, per sobre dels interessos generals, de la comunitat. Què preferim tenir entre Palamós i Sant Antoni, prop de mar, més massificació urbana o un parc arqueològic visitable, un atractiu cultural?

No oblidem que la finca del Collet ja és municipal: la casa i l'església poden esdevenir el museu i centre d'activitats diverses on s'expliqui la vil·la romana, on es mostrin les troballes, des d'on s'organitzin visites, per exemple, als megàlits propers, del mateix Collet: el dolmen i el menhir de Puig ses Forques. Cal destacar també les restes de la conducció o aqüeducte que en època romana portava aigua al Collet des de la font del mas Ribot. Recordo quan el va estudiar el calongí Pere Caner, amic i mestre inoblidable. I, en definitiva, seria lògic explicar-hi també l'evolució del poblament antic, medieval i posterior de la contrada, que té punts tan notables com el gran i poc estudiat poblat ibèric de Castell barri, el castell i la vila de Calonge, la Torre Lloreta, etc. És probable, a més, que vora el Collet es detectin algun dia vestigis del port medieval i modern de Calonge - ben actiu al segle XVIII -, documentat i en curs d'estudi per part de l'advocat i historiador calongí Joan Molla.

EI jaciment del CoIlet va ser incoat com a espai de protecció arqueològica (desembre 2001 ), però al meu entendre seria ben justificada la declaració de BCN (bé cultural d'interès nacional); és a dir, la protecció al nivell més alt. No hi ha dubte que, amb la dosi d'imaginació que cal exigir als polítics, es poden trobar fórmules apropiades per preservar el conjunt arqueològic i monumental del Collet de l'amenaça de noves construccions, mitjançant pactes, compensacions, permutes... Per aconseguir recuperar totalment el Collet s'han de fer els esforços que calguin. «Qui perd els orígens perd la identitat», hem corejat amb Raimon. A Sant Antoni no s'ha de perdre ni una cosa ni l'altra. Cal recuperar un patrimoni cultural d'excepció pensant també - és clar - en arguments més materialistes. El turisme és la primera indústria de la zona. A més de respectar els nostres orígens i la nostra identitat, també s'ha de potenciar el turisme cultural i de qualitat, que és més abundant del que alguns - potser mirant-se al mirall podrien suposar.

Publicada a "El Punt" el dia 17 de desembre del 2002

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)