Portal Gironí d'Història i Genealogia

Fan excavacions al castell de Sant Iscle de Vidreres

Vist: 2036

Castell de Sant Iscle - VidreresEl camp de treball internacional continua documentant la necròpolis altmedieval. És la desena edició d'aquest camp, que acabarà divendres.

Un camp de treball internacional està duent a terme la desena campanya d'excavacions arqueològiques al castell de Sant Iscle de Vidreres. Els treballs van començar fa un parell de mesos, i es preveu que acabin divendres vinent, segons els arqueòlegs que hi treballen.
El castell de Sant Iscle, que formava part del vescomtat de Cabrera, es va construir al segle XII i va estar en funcionament fins a principis del segle XVI. Les excavacions arqueològiques s'hi han estat efectuant anualment des de l'any 2005 mitjançant tres torns de camps de treball adscrits a la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. El gros dels treballs es concentra enguany a la zona oest del castell. Per una banda, a l'ala oest del recinte principal es continua documentant la necròpolis altmedieval, anterior a la construcció del castell, en què ja es va treballar l'any 2013. Per ara, s'han excavat set tombes, totes infantils, i s'espera trobar-ne almenys tres més. En aquesta ala oest, en una estança veïna, es treballa en l'excavació d'una sitja i de diversos nivells dels segles XIV i XV. Continuant a les estances de ponent del castell, es treballa també en l'ampliació de la fortalesa que es va realitzar al segle XIV, composta de dues grans estances. En una, s'hi han excavat quatre sitges (tres del segle XV i una del XIII), mentre en l'altra s'hi han descobert subdivisions internes que dibuixen, almenys, quatre petites cambres, que en aquests moments estan en procés d'excavació. El camp de treball internacional està organitzat pel Grup d'Esplai Vidrerenc, l'Ajuntament de Vidreres, la Secretaria General de Joventut de la Generalitat i amb la direcció tècnica de l'arqueòleg Joan Llinàs.

 

Publicada al diari "El PuntAvui", 4 d'agost de 2014 - Redacció - Vidreres 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)