La Badia, és un mas encimbellat a les elevacions que es drecen al sud-oest de Querós, se’n conserva l’arxiu patrimonial, en aquest cas integrat dins del Fons Clopés de Sant Hilari Sacalm, preservat a l’Arxiu Històric de Girona.
Les primeres dades sobre el mas ens porten al 1324, en què Pere “des Abadia” i la seva dona Guillema fan un pagament al cavaller Bernat de Sant Romà pel mas Belot i el molí des Monar, de la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells. El 1330 un altre Abadia, Guillem, fa heretament a la seva filla Elisenda, la mateixa que més endavant contraurà matrimoni amb un tal Joan, potser el mateix Joan Badia que apareix en un document del 1381-1387. La seva filla i pubilla, Margarida, es casa el 1382 amb Pere d’Occulis. A mitjan segle XV trobem una nova pubilla, Valentina Badia, filla de Joan Badia i Francesca, que es casa l’any 1456 amb Antoni Serra, d’Osor; conjuntament amb la seva dotació d’esponsalici, rep l’heretament el mas.
A partir d’aquí trobem un buit en la documentació que només podem omplir amb la breu nota del fogatge de 1553, que ens diu que el possessor del mas era Blai Badia, possiblement el mateix que, casat amb Joana i conjuntament amb el fill Pere, vivien l’any 1592 i apareixen citats en un document posterior. L’any 1621, una visita pastoral esmenta Llorenç Badia.
En aquesta època dóna fe de l’antiga prosperitat del mas l’existència de dos masos Badia (Badia Jussà i Badia Sobirà). L’any 1667, tanmateix, el primer està ja enderrocat, segons consta en l’establiment de la meitat d’aquest antic mas que rep Llorenç Badia. L’any 1690 documentem Josep Badia, pare de dos germans, Antoni Joan i Josep, que el 1702 es reparteixen la hisenda. El primer es queda amb el mas Belot (el mateix que apareix en el document de 1324) i el segon el mas Badia de Querós.
A partir d’aquí comença una profunda crisi. El nom de Josep Badia (és probable que estiguem parlant de dos Joseps, pare i fill) apareix repetidament en tot un seguit de censals i debitoris que s’allarguen entre 1726 i 1759. Però els deutes no es poden pagar; l’any 1759 Josep Badia intenta salvar la situació a la desesperada: casa la seva filla Maria amb Jaume Coll, fill de Joan Coll, masover de Saleta del Mas de Sant Hilari, al mateix temps que el seu fill i hereu, Josep, renuncia a l’herència i als drets a favor del seu nou cunyat.
Maniobra inútil. L’any 1760 Joan Company, clergue de Vic, insta un procés contra Josep Badia pels deutes que aquest havia contret feia uns anys amb el seu oncle Jaume Company, rector de Querós, que encara no havien estat satisfets. L’any 1761 s’acaba tot amb la venda del mas per part dels Coll, pare i fill, a Francesc Brossosa, calderer de Sant Hilari; ell i els seus hereus sanejaran l’economia del mas i pagaran tots els deutes, alhora que els Badia desapareixen de la documentació. Al mas s’instal·la una família de masovers, tot iniciant un procés que a Querós esdevindria general al cap de poques dècades. Els Brossosa foren propietaris del mas al llarg de tot el segle XIX fins que, per línia familiar, s’entroncaren amb els Clopés, també de Sant Hilari1.
1 Quaderns de la Selva num.25. Querós, dades per a la història d'una vall oblidada. Emma Llach i Palmada, Joan Llinàs i Pol