El mas d'en Berta de Penida, surt esmentat també Mas d'en Berta de Vilallonga, Mas Tamariu1, Mas d'en Berta, Mas Valmanya i mas Perlascort2. L'heretat d'en Berta de Penida confronta amb els termes de Roses, la Selva de Mar i el Port de la Selva. La masia está situada a una altitud de 100 metres, bastit al peu del castell d'en Bufalaranya, en un petit planell de la vall d'en Berta1.
L'heretat la formaven 887 vessanes de camps, vinyes, olivars, alzines sureres, bosc i erm. Els conreus principals eren les vinyes i els olivars que ocupaven bona part de la propietat1.
Arnau Berta ja l'habitava a finals del segle XIII. De la següent centúria coneixem els segrestos de Pere i Maria Berta, capturats pels serraïns, per a qui el bisbe de Girona concedí llicència per pescar els diumenges i destinar-ne els guanys al rescat. Quan els Berta acudien al notari sempre s'identificaven per l'orígen, nom que variava segons la datació, Berta de Penida, Berta Valmanya o de Perlascort.
Un capbreu de Sant Pere de Rodes de l'any 1420 esmenta els cinc capbrevants del veïnat de Penida; eren Antoni Calvó, Gabriel Margarit, Pere Teixidor, Pere Suriguera i Perlascort del mas Berta, que afrontava amb elements geogràfics els topònims dels quals encara es coneixen avui: la via pública Vinya Vella, que anava de Cadaqués a Castelló d'Empúries, la riera i el mas de Pere Berta de ses Rieres (La Selva de Mar)2. Joan Berta de Perlascort, apareix en la formació del Sindicat Remença de 1448
1 "Els masos de Roses", per Joan Rabell i Coll
2 "Els masos perduts del Cap de Creus", per Arnald Plujà i Canals
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )