Desenterren dos forns més a la bòbila romana d'Ermedàs, un jaciment que no para de créixer. Els arqueòlegs calculen que la instal·lació devia ocupar entre 10.000 i 15.000 metres quadrats.

Un forn gran i un altre de dimensions més reduïdes, localitzats aquest estiu, eleven a deu el nombre dels forns que han estat descoberts i excavats al jaciment de la bòbila d'Ermedàs, que es confirma com una de les restes romanes industrials més importants del país. També han desenterrat unes estances corresponents als tallers, així com un extrem d'una bassa de decantació d'argiles, on preparaven la matèria primera per elaborar les peces de ceràmica que van sortir d'aquestes instal·lacions els segles I i II. Fins ara han excavat uns 2.000 dels entre 10.000 i 15.000 metres quadrats que devia fer la bòbila

Any rere any (i ja s'han fet cinc campanyes) el jaciment sorprèn de manera agradable els científics, que veuen com l'antiga bòbila es va convertint en el testimoni d'aquest tipus més important de les comarques de Girona i un dels més destacats de tot Catalunya. A l'espai central hi havia com a mínim deu forns, que són els que s'han estudiat fins ara, amb els corresponents espais de càrrega de peces per coure, així com la llenya. Aquest estiu han trobat també un altre forn, molt gran, que no excavaran fins l'any vinent. A la part sud han aflorat els murs que delimiten una zona de tallers on els artesans modelaven les peces (estris de cuina, per adornar o material per a la construcció), edificats sobre tres forns d'unes instal·lacions anteriors. A tocar una d'aquestes habitacions ha aparegut un tros d'una bassa de decantació de les argiles. El fons i les parets estan fets amb teules, segons va explicar ahir Quim Tremoleda, que junt amb Pere Castanyer coordina un equip de quinze estudiants dirigits per Rafa Dehesa, Marta Pi i Iolanda Puigdevall. La llista de materials desenterrats la formen peces de ceràmica de tota mena, una moneda i un vas per a rituals, en què van aplicar la figura d'un crani de bou.

Cal cobrir-ho

Les pluges dels últims dies han enfangat el jaciment i estan alentint la feina dels arqueòlegs, que s'acaba aquesta setmana. L'aigua, tot i que no ha arribat a causar destrosses, està sent una prova de foc de la resistència de les estructures, assentades en un terreny argilós. «Seria necessari fer una coberta, i també consolidar algunes de les restes», reclamava ahir Quim Tremoleda. El jaciment està situat en uns terrenys privats, cosa que representa un obstacle perquè l'Ajuntament hi inverteixi.

Publicada al diari "El PuntAvui", 26 d'agost de 2003 - Ramon Estéban - Cornellà de Terri

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)