La vil·la, estudiada per la UdG, és molt més gran del que calculaven inicialment els arqueòlegs
La vil·la romana del Mas Carbotí, de Tossa de Mar, fa uns 700 metres quadrats, quasi el triple del que s'havia aflorat l'any passat. La dada, que ja és definitiva perquè aquest estiu s'han posat a la llum tots els murs perimetrals, ha causat una lògica sorpresa als arqueòlegs de la UdG que hi porten treballant des del 1999: la recerca se sostenia en la hipòtesi que les explotacions rurals romanes de la vall de Tossa, dependents de la casa senyorial dels Ametllers, eren unes vil·les petites. La del Mas Carbotí trenca aquest esquema i demostra que ja s'elaborava vi en aquesta zona al segle I a.C.
El director de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG, Josep Maria Nolla, va reconèixer divendres que hauran de revisar la romanització d'aquesta zona. El Mas Carbotí no només és sensiblement més gran que la resta dels jaciments rurals documentats al terme de Tossa (el més conegut dels quals és ses Alzines ), sinó que a més és més antic. «Aquí ja feien vi a mitjans segle I a.C., mentre que a les altres vil·les de la comarca aquest cultiu es va començar a explotar més tard», va afirmar. La cronologia del Mas Carbotí, confirmada aquest estiu, ha quedat establerta entre el segle I a.C. i mitjans del segle I de la nostra era. Segurament es va establir sobre un assentament iber (han trobat restes de ceràmica tardorepublicana). Durant un temps es va dedicar a la producció de vi (s'hi distingeixen la sala on es premsava i les estances per emmagatzemar-lo) i, posteriorment, va servir d'habitatge (s'hi veuen unes habitacions). Hi devien viure una quinzena de persones, equivalents possiblement a tres famílies. L'any passat els arqueòlegs van deixar un jaciment que s'estenia en uns 250 metres quadrats i, si bé ja s'intuïa que era més gran, ni els càlculs més optimistes situaven l'àrea edificada en 700 metres quadrats, disposada en forma de rectangle orientat paral·lelament al mar, de 35 x 20 metres. Les xifres noves són conseqüència de la descoberta dels límits del recinte, principalment la cantonada del sud-oest, i la resta de tramada de l'est. La directora dels treballs, Francesca Jiménez, va donar una sèrie de detalls durant una visita de les autoritats locals i dirigents d'Amics de Tossa (patrocinadors de les excavacions juntament amb l'Ajuntament i la UdG): els murs perimetrals de dalt i de baix (la vil·la la van aixecar sobre un pendent del 20 per cent d'inclinació) estan molt reforçats i edificats sobre la roca mare, i la inferior disposa d'una banqueta de cementació per contenir les terrasses que tenia al cim. Quant a materials, Jiménez va destacar-ne un nombre important d'àmfores per al transport del vi cap als vaixells que devien amarrar a les cales de la vora (Llorell i Moltó són a tocar), fetes probablement a la zona mateix, i una quantitat menor de ceràmica d'importació.
Publicada al diari "El PuntAvui", 8 d'octubre de 2001 - Ramon Estéban - Tossa de Mar
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)