En les excavacions a l'establiment rural s'han detectat diversos nivells de circulació que funcionaven entre el 225 i el 175 aC
La nova campanya d'excavacions que aquest mes s'està fent al jaciment arqueològic del Mas Castellar de Pontós ha permès localitzar l'angle sud-occidental que limita l'accés principal al poblat ibèric fortificat, que s'ha datat entre el 450 i el 325 aC. Pel que fa als treballs efectuats a l'altre assentament d'aquest jaciment, l'establiment rural, han constatat 7 o 8 nivells de circulació que van estar funcionant durant 50 anys, entre el 225 i el 175 aC. També s'ha descobert en diverses sitges una gran quantitat de gerres de ceràmica i una moneda d'Eivissa de l'últim quart del segle III. «És el programa d'investigació estrella del Museu d'Arqueologia de Catalunya a la seu de Girona», va dir la directora d'aquest centre, Aurora Martín.
El complex arqueològic de Mas Castellar consta de dos assentaments, el poblat ibèric fortificat i un establiment rural. Es diferencien en l'època, les formes urbanístiques i els sistemes de vida, però tenen en comú el sistema d'emmagatzematge de cereals en sitges subterrànies, que aquest any han tret a la llum una quantitat important d'atuells de ceràmica.
Les últimes excavacions s'han centrat a ampliar el poblat ibèric per la part davantera i, en l'establiment rural, per la part oest, on s'ha trobat un nou carrer paral·lel i un complex urbanístic diferent. A banda d'això, s'han efectuat tres sondejos estratigràfics verticals que són els que han permès delimitar l'extensió i les cronologies d'aquests assentaments. Els treballs realitzats al poblat ibèric han detectat que no va durar més de 70 anys, entre el 450 i el 325 aC; i en l'establiment rural s'han trobat les restes de moltes sitges, amb una gran quantitat d'atuells de ceràmica i una moneda de coure amb la divinitat de Bes, la que dóna nom a l'illa d'Eivissa.
Publicada al "El Punt" el dia 19 de setembre de 2002, TINA CASADEMONT .Pontós.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)