Portal Gironí d'Història i Genealogia

El jaciment escalenc de Vilanera mostra el contacte dels antics pobladors amb els fenicis

Vist: 1547

Les excavacions fa dos anys que estan aturades per problemes burocràtics.

RAMON ESTÉBAN / L'Escala · La construcció d'un camp de golf a Vilanera als afores, de l'Escala, va permetre el 1999 descobrir un immens jaciment que comprèn des de fa uns 3.00dell, i ins a l'edat mitjana i que té com a principal atractiu, segons ha transcendit els últims dies, uns enterraments , de cap a 2.700 anys enrere que contenen ceràmica d'origen fenici. Aquesta circumstància converteix en excepcional aquest ja ciment. La feina dels arqueòlegs, però, està parada des de fa dos anys perquè el projecte del camp de golf, al qual està supeditada la recerca científica, està encallat als despatxos on han de concedir permisos.

Entre l'abril del 1999 i el juny del 2000; els arqueòlegs de l'empresa Janus, per encàrrec de la promotora del camp de golf, van fer 150 sondejos i cinc rases de grans dimensions. La necròpolis esmentada, corresponent a la primera edat del ferro, fa cap a 6.000 metres quadrats, dels quals van arribar a delimitar-ne uns 1.600. La majoria de les estructures localitzades en aquest espai d'enterraments eren funeràries, encara que també hi havia unes fosses romanes i modernes. El que crida més l'atenció, però, és que, entre els 326 vasos ceràmics que hi van trobar, catorze són d'importació, majoritàriament fenícia. «Al nord-est de Catalunya - expliquen els científics Joan Llinàs i Jordi Merino - les importacions fenícies són escasses, sobretot en àmbits funeraris.» Els únics referents pròxims que hi ha són unes troballes similars a la necròpolis d'Anglès, de can Piteu-can Roqueta, de Sabadell, i del mas de Mussols, de Tortosa. Han calculat que la necròpolis devia estar en servei entre la segona meitat del segle VII aC i mitjan segle VI aC.

La troballa obre una nova via d'estudi sobre el comerç marítim d'aquesta part de la, península Ibèrica amb l'altre extrem de la Mediterrània. «Ofereix una possibilitat insòlita a l'aprofundiment de l'evolució de les societats autòctones en l'impàs del bronze final al ferro», asseguren els arqueòlegs.

A més de la zona d'enterraments (la joia del jaciment), Vilanera amagava, com a mínim, un assentament ibèric; unes estructures d'habitatges i enterraments vinculades a una vil·la romana; unes restes medievals, probablement dels segles XI al XIII, i els testimonis ja coneguts del monestir de Santa Maria (segle XIV) i el mas (segle XVI).

Un desenllaç lent i incert

R.E. · Si no s'hagués planificat un camp de golf, segurament mai no s'hauria excavat el turó de Vilanera. I és precisament l'espectacular resultat de la recerca un dels arguments que posa contra les cordes el projecte, que està encallat administrativament, pendent dels permisos de Medi Ambient, Urbanisme i Cultura. Com acabarà, tot plegat? Els arqueòlegs afirmen que les troballes són compatibles amb les obres perquè als llocs on les restes quedarien soterrades pels edificis nous no hi han aparegut estructures d'interès. Aquestes, en canvi, sí que han  sortit en espais. que quedaran gairebé intactes, de manera que es podran conservar. La lectura alternativa és la següent: els promotors es cansaran, abandonaran els plans i, de retruc, les excavacions quedaran definitivament aturades. O, vés a saber, el govern fa cas de la petició dels conservacionistes que declarin Vilanera bé cultural d'interès nacional. L'oposició al projecte de la societat MBA SA (un camp de 18 forats, 327 habitatges, un hotel i un edifici de serveis) es basa sobretot en el fet que representa una gran agressió a l'entorn natural, segons es manté des dels cercles naturalistes.

Notícia publicada al diari "El Punt", 02/05/2002

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)