Portal Gironí d'Història i Genealogia

Sant Martí de Romanyà

L’església de Sant Martí de Romanyà és el temple parroquial del poble de Romanyà de la Selva, situat en una carena de la serra de les Gavarres, a l’extrem sep-tentrional del terme.

L’any 881 és esmentat el terme de Romanyà com a límit de la vall d’Aro. L’església és citada l’any 1019 com a pertanyent a la canònica de Girona. L’any 1163, en una butlla del papa Alexandre III, en què es confirmen els dominis del monestir de Sant Feliu de Guíxols, hom fa referència a l’alodium quod est parrochia sancti Martini de Romaniano.

L'església de Sant Martí de Romanyà és un edifici amb planta de creu grega, el braç de llevant de la qual forma l’absis. L’edifici és cobert amb voltes de canó, reforçades per arcs de ferradura en la seva unió. La intersecció dels braços de la creu és coberta amb la volta en un nivell més alt, la qual cosa dóna lloc a una construcció falsament cupular, precedent dels cimboris, on convergeixen els diferents cossos de la construcció mitjançant els quatre arcs lleugerament ultrapassats, d’altura i proporcions idèntiques, que reforcen les voltes.
La porta actual, oberta al mur de migjorn de la nau, és d’un sol arc de mig punt, fet amb petites dovelles ben tallades; actualment és protegida per un porxo cobert amb una simple teulada sostinguda per una columna de pedra. Al voltant de la porta hi ha restes d’un aparell de carreuada, fruit d’una reforma d’època romànica dels segles XII i XIII. Aquest mur té també una finestra de doble biaix i arcs de mig punt, feta amb petits carreus mal escairats. Al costat de tramuntana, davant la porta ha estat identificada una altra porta, de petites dimensions, aparedada.

Sobre l’ala septentrional del creuer s’aixeca la torre campanar, de base quadrada, amb un pis d’obertures geminades d’arcs de mig punt dividides per columnetes i capitells trapezials. La coberta és apiramidada. A causa del seu aparell més evolucionat que el de la resta de l’església i pel tipus d’obertures, aquest campanar sembla que pertany a una obra del segle XI, o posterior. Al mur de migdia el transsepte té una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt. Al mur encarat a ponent fou encastada una làpida sepulcral del segle XIV.

Al segle XVII entre la capçalera i el creuer hom afegí algunes construccions: a la banda de migdia una capella i a la banda de tramuntana una sagristia que fou enderrocada no fa gaire. L’absis, que resta parcialment amagat per aquestes construccions posteriors, té al mur oriental una finestra de les mateixes característiques que les abans esmentades, la qual, però, a diferència de les altres dues, ha estat feta amb carreus de granit ben tallats.
La volta de la nau i les voltes transversals dels dos braços del creuer tenen la mateixa altura, mentre que la volta de l’absis és lleugerament més baixa. Aquesta particularitat féu necessària la construcció, al lloc d’intersecció del creuer amb la nau, d’un tram amb la volta més alta, la coberta del qual segueix l’orientació de ponent a llevant.

Les voltes dels dos trams de la nau, de la capçalera i del costat meridional del transsepte són de canó lleugerament ultrapassat. El sòl de l’església és constituït per un enllosat de pedra, possiblement molt antic.

L’aparell de Sant Martí de Romanyà, idèntic exteriorment en la nau, el transsepte i la capçalera, és fet amb petits blocs de granit, sense treballar, que han estat disposats en filades més regulars o menys. Als angles de l’edifici i els pilars dels arcs, per contra, han estat utilitzats uns carreus més grossos i ben escairats.

L’església de Sant Martí de Romanyà pot ésser considerada, d’acord amb X. Barral, com una obra del final del segle X o del començament de l’XI, en la qual apareixen elements, com és ara les finestres de doble esqueixada, ja plenament romànics, juntament amb elements, com la disposició en planta i els arcs de ferradura i la tecnologia constructiva, de clara tradició pre-romànica. Possiblement calgui considerar-la, juntament amb edificis com Sant Esteve de Palau Sardiaca, o, en un nivell diferent, Santa Cristina d’Aro, com a exemple de transició en la implantació de les formes romàniques en un territori com l’Empordà, on el pes de la tradició dificultà el progrés de la nova arquitectura.1

1 Catalunya Romànica, Joan Badia i Homs / M. Lluïsa Ramos i Martínez / Joan-Albert Adell i Gisbert
(Foto: esglesiesdegirona.blogspot.com)

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)

La necròpoli arrenca al segle IX a Romanyà

Esquelets sencers trobats a les excavacions a Sant Martí de Romanyà
Esquelets sencers trobats a les excavacions a Sant Martí de Romanyà

La primera campanya arqueològica a la necròpoli de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro, va acabar divendres i ha permès confirmar la presència continuada de tombes des del segle IX fins al seu tancament, l’any 1911.

Les arrels de Romanyà

Esquelet infantil trobat a l'església de Sant Martí de Romanyà
Esquelet infantil trobat a l'església de Sant Martí de Romanyà

L’excavació arqueològica a la necròpolis de l’església treu a la llum un esquelet infantil i murs que podrien pertànyer a l’antiga sagristia.