Aprisió, del llatí apprehensio, aprisio, és la modalitat de colonització fonamentada en un precepte de la legislació visigoda que establia que qualsevol home que hagués romput i explotat una terra erma i, en conseqüència, pública, durant 30 anys sense interrupció, n'esdevenia el legítim propietari¹. De fet l'ús d'aquesta institució es generalitzà en els territoris conquerits pels carolingis al segle VIII, en relació amb les terres on s'instal·laven els hispans². L'aprisió, amb el suport i sota l'empar del poder comptal, fou especialment utilitzada durant els segles IX i X en el repoblament de la Catalunya Vella i va donar origen a un gran nombre de pagesos propietaris de petites explotacions de tipus familiar o alous¹.

¹ Diccionari d'Història de Catalunya. Ed. 62, per Jordi Fernández i Cuadrench
² Diccionari de la Catalunya Medieval (ss. VI-XV), Jordi Bolós

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)