microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Capbreu és l'escriptura de confessió en que consta el reconeixement de drets que feien un conjunt de vassalls i/o emfiteutes al seu senyor. Era una renovació del domini i pretenia la conservació de la senyoria i rendes sobre jurisdiccions i/o dominis útils. El senyor directe i/o domini eminent podia instar la repetició de la confessió tantes vegades com li semblés, si bé n'havia de pagar les despeses d'acompliment.

Al territori de Barcelona hort i vinyet on es permetien quatre senyors, un directe i tres de mitjans, els senyors mitjans també podien capbrevar. Se'n distingien dues classes: els capbreus de senyoria, encapçalats per una sèrie de drets senyorials i d'obligacions comuns a tots els vassalls i/o emfiteutes, capbreus que solen englobar tot un poble, i els capbreus de rendes, els més nombrosos, demostratius de les rendes d'un senyor de particular a particular.

El capbreus generals contenen una exposició de la causa, una relació de les persones i els béns afectats i els drets dominicals reconeguts. Els capbreus solen conservar-se en arxius notarials i patrimonials i constitueixen una font important per a l'estudi de la demografia, les relacions socials i econòmiques, i la toponímia i onomàstica de la societat de l'antic règim.

La capbrevació era el reconeixement del domini i la confessió de les prestacions que els vassalls i/o emfiteutes havien de fer al senyor directe sempre que aquest ho exigia per mitjà del despatx d'un cartell de mandat per ordre d'un jutge o una crida pública amb constància notarial a la comunitat pagesa. El requeriment del domini directe responia a la doble necessitat de garantir els seus drets anuals dominicals i de verificar les transmissions fetes pels emfiteutes que havien de pagar lluïsme. Era una operació jurídica de caràcter privat a la qual la sentència arbitral de Guadalupe, de 1486, atorgà autoritat pública en disposar la renovació general de les relacions senyorials i socials en el camp català mitjançant el capbreu. La importància d'aquesta operació per a la conservació de senyories i rendes impulsà una literatura jurídica sobre aquesta qüestió, de la qual destaca Stylus capibrevandi, de Francesc Solsona (1547), i Tratado de la capbrevación, de Jaume Tos (1783).

El dret de capbrevació era la facultat del senyor directe -i al territori de Barcelona, hort i vinyet també dels senyors mitjans- d'exigir, i per la via judicial, si calia, el reconeixement del domini i dels drets jurisdiccionals i dominicals, als vassalls i/o emfiteutes.

La causa de capbrevació era el procés judicial iniciat pel senyor directe contra els seus vassalls i/o emfiteutes quan aquests es resistien a reconèixer el domini i els drets dominicals. El senyor tenia la facultat de nomenar un jutge emfideuticari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés i d'erigir tribunal contra els vassalls i/o emfiteutes renitents. El senyor no podia exigir la jurisdicció -llevat que en fos titular- sense llicència de l'ordinari del lloc en què havia d'evocar la causa de capbrevació i es procedia havent despatxat prèviament un cartell citatori en virtut del territori concedit. El senyor podia evocar la causa de capbrevació en primera instància a la Reial Audiència. Les causes de capbrevació de béns del patrimoni reial eren instades per l'advocat fiscal a la cort del batlle general1.

1 Diccionari d'Història de Catalunya. Ed.62. Text d'Eva Serra i Puig

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)