Existiren dues nissagues d'aquest nom simultaniament. Mentre un Berenguer Bernat d'Avinyó signava el 1089 i 1092 (n. 161, 191), un Berenguer Ramon d'Avinyó ho feia el 1090 i 1104 (n. 175, 278), sense que s'assenyali parentiu entre ells. Potser una nissaga tingué més interessos fora del terme del poble; la que emparentà el 1191 amb Maria de Peralada. Com sigui, certes seqüencies són incertes.1
Els números de referència a documents que apareixen, fan referència als codificats en el llibre "Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà, editat per l'Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), l'any 1995
 |
N.N. | ||||
| = | N.N. | ||||
 |
Ramon Otó de Galliners2 | 1092-1113 | |||
|
|||||
|
Bernat Otó de Manol3 |
1070-1113 | |||
| = | ? | ||||
|
Berenguer Ademar4 |
1090-1093 | |||
| = | Guillema | ||||
|
Bernat d'Avinyó5 | ||||
|
Guillem d'Avinyó6 | ||||
| = | ? | ||||
|
Pere d'Avinyó7 | ||||
|
Guillem Bernat d'Avinyó8 |
Signes Convencionals:
| Fill/Filla que segueix la línia successoria |
Fill/Filla |
= |
> |
* |
M. |
† |
1 Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 28, 1995. Llinatges medievals de l'Empordà. Per Josep Maria Marquès,
2 Esmentat com a gema de Bernat Otó de Manol el 1092 (núm. 191) i 11 13 (n. 357), ara casat amb Adelaida.
3 Bernat Otó de Manol apareix amb el nom sencer als núms. 54 (1072) i 191 (1092). Amb el sol nom de Bemat Otó, consta als documents núm. 43,60, 76,78,84, 125, 140, 143, 145, 146, 195,204,218,228,236,241,242,312,336, 357. Atès que Avinyonet és anomenat "Sant Esteve de Manibulo", és legítim de relacionar el personatge amb el poble. Pare de Berenguer Ademar (n. 175), tingué responsabilitat, com a marmessor de Berenguer Bernat el 1093 (n. 204), de tutelar el castell d'Avinyonet, que estava en mans dels fills de Gaufred Seguer. El núm. 357 és una donació a Vilabertran feta per ell que degué acompanyar el seu testament; dona béns situats a Vilavenut, Ollers i Fontcoberta; els de Vilavenut foren evacuats el 1123 per la familia del gema Ramon Otó.
4 Berenguer Ademar. Fill de Bernat Otó, dit també Berenguer (n. 161), el seu nom complet és el que hem donat (n. 175, 204)
5 Bernat d'Avinyó. Testa el 1172 (n. 596). Pren per marmessors la mare Guillema i el gema Guillem, probablement en ocasió de partir cap a alguna expedició. Actua junt amb l'esmentat germà el 1177 (n. 608) i 1180 (n. 621), i, tot sol, com a marmessor de Guillem de Molins, el 1188 (n. 646). Altres esments d'un Bernat d' Avinyó de 1217 (n. 758), 1218 (n. 766) i 1238 (n. 806) és incert que s'hi refereixin.
6 Guillem d'Avinyó (1168-80). Nebot de Guillem de Montagut (n. 590) i fill de Guillema, ha de donar la vila de Talló a Cerdanya per dotar un canonge a Vilabertran. Té un germà de nom Bernat (608,621). Té dos fills, de nom Pere i Guillem Bernat d'Avinyó (n. 733).
7 Pere, germa de Guillem Bernat d'Avinyó (n. 733)
8 Guillem Bernat d'Avinyó (1207). Confirma a Vilabertran el llegat de la vila de Sant Pau de la Calçada, fet per Pere de Montagut, indici de parentiu amb aquesta familia (n. 733), contra remissió del convit fundat pel seu avi, innominat -que podria haver estat el convit fundat per Bemat d' Avinyó el 1172 (n. 596); en aquest cas, es lligaria aquesta familia amb la d'Avinyonet II. No en consta cap més esment.
Bibliografia:
"Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà. Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), 1995.
"Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm 28, 1995. Llinatges Medievals de l'Empordà", de Josep Maria Marquès i Planagumà.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)