microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

LAURA PORTAL - Tarragona - Dos treballs d'investigació sobre el jaciment de Serinyà i el de l'Abric Romaní a Capellades van ser presentats ahir a Tarragona, a càrrec de dos arqueòlegs gironins, Gerard Campeny i Bruno Gómez, en el marc del Màster d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

En el cas de Serinyà, a càrrec de Campeny, destaca el fet que, fa uns 15.000 anys, era un innovador i diversificat centre tecnològic d'eines fetes amb banya de cérvol. «Els habitants de Serinyà, de cultura magdaleniana, inventaven contínuament perquè cada vegada incrementaven més la complexitat dels processos de treball i manufacturació de les eines. Al mateix temps, augmentaven les necessitats de generar noves i diverses respostes tecnològiques que requerien noves eines i més materials. Es lògic, per tant, que aquí trobem la millor col·lecció de Catalunya d'artefactes fets amb os i una de les més importants de la península Ibèrica, d'aquesta antiguitat», afirma Campeny. El seu treball es titula Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d'en Carreras (Serinyà, Pla de l'Estany).

Per altra banda, en el treball de Bruno Gómez sobre l'Abric Romaní es destaca que els neandertals que fa uns 52.000 anys ocupaven esporàdicament el jaciment es desplaçaven fins a 20 quilòmetres per aconseguir la matèria primera per fer eines i feien servir dues rutes: una pel nord oest, per on portaven el material d'origen llunyà, i una altra pel sud oest, quan eren zones pròximes. Aquestes són les principals conclusions del treball Áreas de Captación y Estrategías de Aprovisionamiento de Rocas Silíceas en el nivel L del Abric Romaní (Capellades, Barcelona), de Gómez.

Publicada al diari "El Punt" el dia 5 de desembre de 2007.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )