Portal Gironí d'Història i Genealogia

Girona fogògrafs - Valentí Fargnoli

Vist: 3601

"Girona Fotògrafs" publica dos volums dedicats a Valentí Fargnoli, obra de Joan Boadas i David Iglésias.

Després dels de Joan Martí Centellas, Josep Buil Mayral, Antoni Varés i Jean Dieuzide, no hi podia faltar a la col·lecció Girona Fotògrafs, que edita l'Ajuntament de Girona i Rigau Editors, un llibre dedicat a Valentí Fargnoli Iannetta (1885-1944)), considerat el fotògraf de les comarques gironines més important de la primera meitat del segle XX i, segurament, un dels que més ha influenciat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat de Girona. Doncs, aquesta mancança no només s'ha resolt, sinó que s'ha vist recompensada per l'edició de dos volums fonamentals –els cinquè i sisè d'aquesta acurada col·lecció– a l'altura de la seva vàlua.

El llibre, que es presenta demà al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona (19.30h), és obra de Joan Boadas i David Iglésias i consta de 160 fotografies seleccionades d'un fons de més de 3.000, que no fan més que demostrar que Valentí Fargnoli és més que un fotògraf de postals. Com deixa clar un dels autors, Joan Boadas, "no són dos llibres més de Fargnoli; amb ells es vol reivindicar la seva vessant més artística, tot demostrant que a més d'excel·lent documentalista va ser sobretot un extraordinari fotògraf artista". I com bé recorda, "Fargnoli ha estat i és un fotògraf de col·leccionista, les postals fotogràfiques del qual nodreixen col·leccions de desenes de persones que, sovint abans que les institucions, n'han descobert la seva qualitat i el seu poder evocador".

És per això que els autors, a més de comptar amb el fons inestimable del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), el centre de la Imatge de la Diputació de Girona (INSPAI), el Museu d'Arqueologia de Girona i el Taller d'Història de Maçanet de la Selva, han hagut de recórrer a arxius privats –concretament, l'Arxiu Joan Cortés, la Col·lecció Narcís Oriol i al fotògraf Josep M. Oliveras– per poder procedir al complex procés de destil·lació de l'ingent llegat fotogràfic. Per tot plegat és d'agrair que s'hagin editat dos volums. El primer, "l'obligatori", dedicat a la ciutat de Girona. El segon, "artísticament més reivindicatiu", proposa un recorregut que comença al mar i s'endinsa cap a l'interior de les comarques gironines. Però, segons Boadas, malgrat ho pugui semblar a primer cop d'ull, "no té cap mena de pretensió territorial i el que pretén és evidenciar el valor artístic de les fotografies".

La portada de cada volum ho fa evident. Per una banda, el primer ve marcat per una imatge romàntica de Pedret amb la catedral de fons i un grup de gironins creuant el riu Ter amb una barca. Per l'altra, una escena costumista que mostra una dona rentant plats en un interior il·luminat, de manera que recorda talment un quadre de Vermeer.

A les pàgines interiors d'aquest segon volum, també cal destacar la sèrie de fotos de la maquinària de la foneria Alberch, d'innegable composició plàstica, que es van recuperar fa uns anys després de descobrir-les entre les deixalles de l'empresa. Així mateix, resulta interessant veure juntes diferents vistes del paisatge gironí per comprovar com el fotògraf manté un mateix punt de vista i repeteix constantment composicions i perspectives. Per a Boadas, aquests detalls "denoten una voluntat d'iconografiar el paisatge gironí i demostren que el fotògraf no improvisa gens". També, dins d'aquest exercici comparatiu entre les dues edicions, resulta interessant descobrir com Fargnoli "manifesta amb una contundència artística i una sensació de llibertat creativa més grans quan surt del dictat de la ciutat". I és que si bé Fargnoli ha marcat la iconografia de Girona, també es pot dir que Girona va imposar el genial fotògraf.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és el que recalca Josep Pérez en un article recollit en el segon volum. Hi destaca els condicionants tècnics de l'art de fotografiar a l'època, per tal de conscienciar de les limitacions tècniques que van haver de superar fotògrafs com el mateix Fargnoli, que anava equipat amb una càmera de campanya plegable, que evidentment no té res a veure amb la lleugeresa de materials de què es disposa avui dia.

La col·lecció Girona Fotògrafs ha fet, sense cap mena de dubte, un pas decisiu per situar Valentí Fargnoli entre els grans fotògrafs de l'època amb l'edició d'aquests dos volums. Però com deixa clar l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, en el pròleg d'aquests llibres, ara el que esdevé imprescindible de fer és un catàleg complet de la seva obra. Si una edició impresa encara esdevé una utopia –per l'abast del seu llegat–, el que resulta urgent (com coincideixen els principals experts en la matèria) és la creació d'un espai web de reposició que en reculli l'obra digitalitzada. Això i, com deixen clar Boadas i Iglésias, "anar insistint amb la difusió de la seva obra per situar Fargnoli a la primera divisió de la fotografia artística europea". El lloc que li pertoca.

Breu cronologia de Valentí Fargnoli

1885
Neix a Barcelona el 12 d'abril, quan els seus pares es disposaven a retornar a Itàlia. Va ser inscrit al registre del consolat italià a Barcelona i, per tant, va obtenir la nacionalitat italiana. Pocs dies després del naixement, els pares retornen a Itàlia. A l'any 1890, tornen a viure a Catalunya.

1901
La primera foto feta per l'autor que es conserva data d'aquest any, quan tenia 16 anys. Es tracta d'una foto del portal del Pes de la Palla, que seria enderrocat l'any següent, juntament amb la muralla.

1904
Fotografia la visita del rei Alfons XIII a la ciutat i sembla que arran d'aquest fet assolí el títol de proveïdor de la Casa Reial, fet que li va propiciar la convocatòria per fer de fotògraf al casament reial.

1916
Col·labora amb l'Arxiu Mas en un treball que s'ajusta a la seva orientació professional com a fotògraf d'art i participa a les campanyes per a la creació de l'Inventari Iconogràfic de Catalunya de l'IEC.

1933
Rep l'encàrrec de l'Ajuntament de girona de fer un reportatge sobre dues escoles públiques inaugurades durant la República, i en el qual es volia reflectir l'ideal d'alfabetització universal característic del període.

1928
La venda de postals fotogràfiques va ser un altre dels vessants comercials que va explotar. Les postals s'exposaven a l'aparador d'alguns comerços de la comarca, com ara la farmàcia Pérez-Xifra de Girona.

1944
Mor el 7 d'abril a la ciutat de Girona, a l'edat de 58 anys. Dos anys abans, rebia l'encàrrec de fotografiar totes les masies de les comarques de Girona que tinguessin interès històric i arquitectònic.

Informació extreta del diari "El PuntAvui", 19 de desembre de 2010, Jordi Camps i Linnell, Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)