Cognoms i Nom:

MARIA DELS DOLORS DE NOGUER I DE SALETA

Data Naixement:

Lloc de Naixement:

Pare:

Mare:

Espós /Esposa:

Data de Casament:

Fill/Filla

 Data Naixement

 Nom

Altres Dades

Data Defunció: 

Lloc de Defunció:

Notes:

Da. Maria dels Dolors de Noguer i de Saleta, XXII hereva de la cronologia, contragué matrimoni amb D. Joaquim Olivas i de Zafont, hisendat de Lledó i de la noble sang dels Zafont-Cella de Besalú i de Bàscara, el 12 d'abril de 1847, que posseïa heretats a Lledó, Vilarnadal, Cabanes, Figueres, Campmany i moltes altres. En els capítols matrimonials establiren entre les corresponents substitucions i fideïcomisos, la separació de les seves respectives herències.¹

Aquest enllaç emparentà novament la Casa de Noguer amb els Llaudes de Besalú, hereus més tard del patrimoni Zafont i amb els monjos benedictins dels monestirs barcelonesos, oncles materns de D. Joaquim Olivas i de Zafont; Dn. Ignasi, cambrer de Sant Cugat (* 16-3-1786; † 31-8-1845) i Dn. Joan de Zafont-Cella i de Ferrer, Abat de Sant Pau del Camp, Doctor en Teologia i Catedràtic de Filosofia a l'Universitat de Barcelona (b. 17-7-1789; † 22-2-1847), últim hereu de la casa Zafont de Besalú. A la saviesa d'aquest darrer, el conegut Abat Zafont, astrònom notable, es deuen els originals rellotges de sol, de distintes modalitats que, en forma de teula o de broca, esfèrics o plans, ornamenten l'eixida, el Pati de les Fonts i les façanes de l'imponent casal. Obra remarcable de dit Abat Zafont, era el Cosmògraf que abans de la guerra guardava el museu del seminari de Girona, el qual, a més de mostrar les velocitats i moviments de la terra i del nostre conjunt planetari, marcava les estacions, els equinocis i altres interessants curiositats.¹

Aquest enllaç, sumant els seus respectius heretatges, acumulà durant la seva vivència, un vastíssim patrimoni. D'haver estat permanent la dita unió, tal vegada la Casa Noguer s'hauria refet en part de la pèrdua de delmes i senyoratges; però a la seva mort, segons estipularen els Capítols Matrimonials, les dues herències se separaren novament entre els seus fills.¹

Tornant a la Maria Dolors de Noger i de Saleta, la separació entre els seus fills, Dn. Joan i Da. Josepa, fou el començament del desmembrament de les vastes heretats, ja que uns anys després tornà a repetir-se en extingir-se de nou la branca baronívola, en faltar, sense descendents, l'hereu de la Casa Noguer. La successió testamentària d'aquest i les situacions que podien suscitar-se, dimanants de les donacions atorgades per la seva senyora mare en els capítols matrimonials de la seva filla major Da. Josepa i en posteriors disposicions en testament de 19 d'abril del 1877, a la seva mort i heretar la seva vídua, motivaren un arbitratge que acabà partint definitivament els béns.¹

Digna successora dels Noguer, també realitzà millores i reformes a la casa i a l'església parroquial de Segueró. En vida encara del seu pare Dn. Pere, es féu i es daurà poc després, l'altar major del poble i l'any 1852, s'acabaren el quadre del sagrari gros, que importà dues unces d'or, i els quatre quadres grans del costat que en costaren 17.¹

Mort ja el seu pare, el daurador de Girona Joaquim March, daurà l'altar dels Dolors de la parròquia pel preu que amb el difunt havien convingut. fent-li encarnar també les imatges de la Verge dels Dolors i el seu nen Jesús (talles d'Amadeu), junt mab el Sant Narcís de la Capella de la Casa Noguer, i ho deixà conclós el 7-10-1854. L'any 1855, es pujaren les parets per donar més elevació a les cambres de sol ixent de la casa, cobrint-les amb volta ja que abans eren amb cel ras, i l'any següent, el 1-7-1856, arribaren quatre pintors de Barcelona que les decoraren pel preu de 400 duros. Aquests pintors estigueren a Segueró prop d'un any ja que després d'aquelles cambres, pintaren totes les capelles de l'Església parroquial i dauraren els altars del Roser, Sant Esteve i dels Sants Màrtirs, junt amb la barana del presbiteri, acabant-ho tot a primers de juny. El 4 d'aquest mes de l'any 1857 se'n tornaren a Barcelona. Poc abans de batre el blat de l'any 1859, s'enllosà l'era aprofitant les lloses de l'eixida, i amb motíssimes més que foren necessàries. Tornà a comprar el mas Fajol de l'Estela per haver estat declarada judicialment nul·la la compra feta pel seu pare el 8-11-1850, pel preu de 700 lliures (Notaria Dn. Josep de Batlle i Cau, de Lledó) tornant-lo a comprar pel preu de 4.077 rals de velló, el 12-5-1858 (Notari Josep Conte Lacoste, de Figueres). El mateix any 1858, es reedificà des dels fonaments el mas Riera de Vilamalla, les quals obres costaren 1.037 duros. També reedificà el mas Puigsaulina de Salarsa, les quals obres acabaren l'any 1859 i costaren 16 unces d'or.¹

Genealogies de les que forma part: