El mas Requesens de Salitja

Ricard Teixidor
Vist: 1530

El mas Requesens de Salitja

Per Ricard Teixidor i Palau

Actualment dos habitatges en un sola casa

Si demaneu per aquest mas a un habitant de Salitja, el més probable és que us digui que no en coneix cap amb aquest nom. En canvi, si li pregunteu on són can Granic i can Tarrencs segurament que us sabrà indicar on estan situats. Bé, doncs aquestes dues cases (més ben dit, dos habitatges que formen part d’una sola casa) abans en formaven una de sola coneguda com la casa del mas Requesens o mas Requesens (cf. Figura 1). Cal dir que jo tampoc no ho sabia fins que, fa poc, en Xavier Comas de can Biel m’ho va explicar i em va ensenyar un cadastre antic on hi ha aquest nom. Li expresso el meu agraïment

Figura 1. Can Granic. A la dovella centra de la porta hi ha gravada la data 1548.

Figura 1. Can Granic. A la dovella central de la porta hi ha gravada la data 1548.

Situació del mas

Si situa,enturonat, al costat de l’antic camí de Vilobí, a la sortida del poble (cf. Figura 2).

Figura 2. Situació del mas Requesens

Figura 2. Situació del mas Requesens

Història

Des de sempre, el mas ha estat sota el domini directe del monestir de monges benedictines de Sant Daniel de Girona, la senyoria del qual era important a Salitja. Els seus habitants van ser remences fins a l’any 1449 quan van ser enfranquits de totes les servituds personals.

La documentació de què disposo prové, de l’arxiu d’aquest monestir i del fons patrimonial del mas Requesens dipositat a l’arxiu comarcal de la Selva. El document més antic data de l’any 1204; Pere Requesens actua com a testimoni en la compravenda d’una honor situada a Sant Dalmai1. Des de sempre, el mas Requesens ha estat rellevant com mostra el fet de posseir, per indivís amb el monestir, el domini directe del mas Roïr. La casa d’aquest mas havia desaparegut el segle XVI i les terres van passar a ser agregades al mas Salamanya (cf. Figura 3). A més, els hereus eren els batlles de sac de la senyoria del monestir. Gràcies a cinc capbrevacions de diferents segles, he pogut conèixer l’evolució de les possessions del mas. Començo per la primera. L’any 1320, Bernat Requesens, home propi, declara el capmàs de 26 jornals de bous pel qual presta 2 tasques dels esplets, excepte del vi i del lli pels quals presta 1 tasca2. També declara vàries peces de terra contigües, algunes assenyalades amb un topònim, com camp Adroher, camp de la Coma, la feixa Rouriga, i l’indret de Matavedells. Sumen un total de 10 jornals de bous i 8 vessanes i presta 1 tasca dels esplets de cada una d’elles. Pel capmàs i totes aquestes peces de terra, presta, per Nadal, un cens de 6 sous i 4 diners i 5 gallines i per Sant Pere i Sant Feliu, mitja quartera de forment i una de civada. També confessa tenir per al monestir quatre feixes de terra allunyades, situades a la banda dreta del Riudevilla en un indret anomenat Quadrons3; una illa d’1 jornal de bous i una altra feixa situada a tocar l’església, també d’1 jornal de bous. Presta 1 tasca dels esplets de cada una, per Nadal un cens de 6 sous i 4 diners i 5 gallines i per Sant Pere i Sant Feliu mitja quartera de forment i una de civada.

 Figura 3. Situació aproximada dels masos Roïr i Vinyes, les cases dels quals havien desaparegut el segle XVI. Les terres del primer van ser agregades al mas Salamanya i les del segon al mas Serra

Figura 3. Situació aproximada dels masos Roïr i Vinyes, les cases dels quals havien desaparegut el segle XVI. Les terres del primer van ser agregades al mas Salamanya i les del segon al mas Serra.

També declara tenir la batllia de sac per al monestir i rebre, per tornes, 2 diners dels tenidors de la borda Teixidor i 5 diners dels tenidors del mas Gausac4. A més, confessa tenir quatre peces de terra alodials (lliures de prestacions senyorials) i altres repartides entre Ramon Clota, clergue de la seu de Girona, el senyor del castell de Vilademany, el rector de l’església de Salitja, els monestirs de Sant Salvador de Breda i Sant Pere Cercada, l’altar de Santa Anastàsia; juntes sumen 10 jornals de bous. L’extensió del total de les terres del mas és 110 vessanes, sense comptar les de l’indret de Quadrons, de les quals no s’indica l’extensió, però sí s’hi inclouen l’illa i la feixa a tocar l’església. Equivalen a 24 hectàrees. Gràcies a un plànol que acompanya una capbrevació de 1686, he pogut situar les possessions del capmàs i les contigües a aquest en un mapa actual. D’est a oest, van del camí de can Palaí al camí de can Salamanya i de sud a nord, de prop de can Passavetes a la plaça Major. Això vol dir que el que ara és una part del poble formava part del mas.

Al fons patrimonial del mas Requesens a l’ACS, he trobat documentat un tal Bernat Requesens, entre el 1346 i el 1381. És canonge i clergue beneficiat de la Seu de Girona, familiar (potser germà) de Ponç Requesens, propietari del mas. A llarg dels trenta-cinc anys que ocupa el càrrec a la Seu, no només es dedica a assumptes eclesials, sinó també a terrenals: compravenda de censos a Salt, Cervià de Ter i Sant Gregori, creació de censals i compra del delme de la Pera i Púbol,. L’any 1365 funda el benefici de Santa Caterina en la Seu i en el seu testament fa diverses donacions i llegats, entre d’altres, a Pere Serra de Salitja i a Pere Olivera, clergue, també d’aquesta parròquia.

Cal fer notar que en l’època d’aquesta capbrevació la parròquia de Salitja estava molt poblada5. Hem fet una comparació de la densitat de masos de les tres parròquies que formen l’actual municipi de Vilobí. En aquesta època hem comptat un total 179 masos. Amb una extensió de 32 Km2, surt una densitat entre 5 i 6 masos per Km2. Per parròquies, Vilobí entre 4 i 5 masos per Km2, Sant Dalmai 6 masos per Km2 i Salitja 8 masos per Km2. He confeccionat una taula amb els noms dels masos i bordes, amb els respectius senyors directes i l’any del primer esment (cf. Taula 1). Els que encara existeixen els he situat en una mapa mab forma de quadrat amb fons negre; els desapareguts els segles XVI i XVII (menys 2) les he situat hipotèticament en forma de quadrat amb fons gris. Can Buix, can Roitre i can Sidret van com a conseqüènia de la costrucció de l'areroport (cf. Figura 4). En una altra taula hi ha els camins. (cf. Taula 2)6.

Mas/borda

(nom actual)

Senyor directe

Primer esment

1

Requesens

(can Granic/can Tarrencs)7

Monestir de Sant Daniel

1277

2

Vinyes Vinyes

(desaparegut s. XVI)

Monestir de Sant Daniel

1321

3

Serra. Mas Sabenc s. XVIII.

(can Sabenc)

Hospital Nou

Primer vintenni del s. XIII.

4

Palahí

(can Palaí)

Hospital Nou

Primer vintenni del s. XIII.

5

Guasuac o Gasuac

(desaparegut s. XVII)

Altar de Santa Anastàsia de la seu de Girona

1304.

6

Conill

(desaparegut s. XVI)

Hospital Nou

Primer vintenni del s. XIII.

7

Carles

(can Sidret)

Hospital Nou

1235.

8

Miró

(desaparegut s. XVI)

Monestir de Sant Pere Cercada

1293

9

Roure8

(can Roure)

Monestir de Sant Daniel

1311

10

Buixó

(can Buixó)

Ramon Grau, jurista i ciutadà honrat de Girona

1275

11

Daniel o San Daniel

(can Batista)

Infermeria del monestir de Sant Daniel

1274

12

Cornellà

(can Cornellà)

Ramon Grau, jurista i ciutadà honrat de Girona

1275

13

Colomer

(can Colomer)

1314

14

Sala

(desaparegut s. XVI)

1314

15

Boet

(can Boet)

1417

16

Joan

(desaparegut s. XVI)

Hospital Nou de Girona

1235

17

Riera

(can Riera)

Bernat  Vilademany, cavaller i senyor de la força de Vilademany

1274

18

Croses

(can Croses)

1315

19

Boadella

(can Terrides)

Monestir de Sant Pere Cercada

1314

20

Boades o Boada

(can Boades)

Almoina del Pa de la seu de Girona

1314

21

Miret

(desaparegut final del s. XIV)

Hospital Nou

1278

22

Valls

(desaparegut s. XVI)

Pere Riera, d’Osor

L’any 1369 és venut a la Pia Almoina)

1332

23

Rovira

(can Rata)

Monestir de S. Salvador de Breda

1315

24

Tries, Tria o Trilla)

(can Tries)

Hospital Nou

1278

25

Noguer

(la casa petita d’en Tries)

Joan Riera, d’Osor

(l’any 1369 és venut a l’Almoina)

1319

26

Quintana

(can Tira-Nius)

Almoina de la Pa de la seu de Girona

1313

27

Hospital

(desaparegut s. XVI)

Hospital Nou

1319

28

Vidal Guerlengon, Guerengol  o Garlengou

(desaparegut s. XVI)

Ramon Grau, jurista i ciutadà honrat de Girona

1319

29

Bruguer, Bruguera o Brugueres

(desaparegut s. XVI)

Ramon Grau, jurista i ciutadà honrat de Girona

1318

30

Olivera        Oliveres de munt s. XVI

(can Bes)

Monestir Sant Salvador de Breda

1320

31

Ros         Oliveres de vall (cal Rei, s. XVI)

Hospital Nou

1305.

32

Bosc

(cal Frare)

Berenguer Renalt, jurista i ciutadà honrat de Girona

1293

33

Ruir, Roir, Rovir, o Rouric (desaparegut s. XVI).

Monestir de Sant Daniel

1229

34

Olm o Vidal de l’Olm

(can Vidal)

Pabordia Novembre de la seu de Girona

1320

35

Salamanya

(can Salamanya)

Pabordia de Novembre de la seu de Girona

1193

36

Falgueres

(can Valls)

Pabordia de Novembre de la seu de Girona

1310

37

Borda Teixidora

(desapareguda s. XVI)

Pabordia de Novembre de la seu de Girona

1314

38

Borda Adroher

(desapareguda s. XVI)

Monestir de Sant Daniel

1292

Taula 1. Distribució de masos per senyories

 

Figura 4. Situació dels masos

Figura 4. Situació dels masos

La segona capbrevació és de l’any 14139 en la qual Bernat Requesens, tret del domini del clergue que havia tingut Ramon Clota, declara les mateixes terres que el seu avantpassat, per la qual cosa es veu que la crisi econòmica, sorgida com a conseqüència de la pesta negra, no ha afectat al patrimoni del mas que està ben consolidat. Un seu descendent anomenat, també, Bernat, va ser un dels divuit pagesos de la parròquia convocats l’any 1448 a la plaça de l’església per a la constitució del Sindicat Remença10.

Camí

Origen-destí

Camí

Origen-destí

a

Girona-Santa Coloma de F.

e

Castell de Vilademany-Sta. Coloma de Farners (comparteix els traçat smb el de Vilobí a Salitja)

b

Estanyol-Salitja

f

Sant Dalmai-Vilobí

c

Girona-castell de Brunyola

g

Salitja-Caldes de Malavella

d

Girona- Vilobí (una branca se separa a Salitja i va a Santa Coloma de F.)

h

Cassà de la Selva-Vic

Taula 2. Camins públics

Tampoc hi veig canvis en la tercera capbrevació atorgada per Miquela Requesens i datada l’any 1508. Tan sols s’hi fa notar que l’any 1449 els habitants del mas van ser enfranquits de les servituds personals. En el segle XVI, l’antiga casa medieval és refeta, tal com mostra la data gravada a la dovella central de la porta d’entrada: 1548. El propietari és Roc Requesens que també surt com a cap de casa en el fogatge de 155311.

En el segle XVII alguna cosa deu passar al mas, ja que Pere Requesens, en la capbrevació de 168612 no declara les terres situades a l’indret del Riudevilla i altres que, juntes, sumen 22 vessanes. Varen ser venudes per la besàvia Sàlvia a Francesc Casas, propietari del mas Serra, l’any 1649. En una altra data de la segona meitat d’aquesta centúria ella mateixa o el seu fill Pere van vendre una peça de terra de sis vessanes situada a tocar el Riudevilla a Pere Boada; el seu fill Pau la capbreva l’any 1690. Crec que vendre terres del mas per obtenir diners, segurament per fer front a un deute, devia ser l’últim recurs a què va recórrer Sàlvia Requesens, ja que no se n’hauria sortit per la via del crèdit en forma de censals i debitoris. Aquesta capbrevació té la particularitat que va acompanyada d’un plànol del mas (cf. figura 5). Això, que és infreqüent, m’ha estat com un regal caigut del cel que m’ha permès situar totes les peces de terra en un mapa actual (Vegeu la capbrevació i el plànol en els annexos 1 i 2)

El nombre de documents del fons Requesens de l’ACS és considerable en els segles XVI i XVII: àpoques heretaments, capítols matrimonials, dotacions de legítimes i dots i compravendes de terres a Salitja i en altres pobles. Una de les compravendes està datada el 3 de maig de 1630. Joan Josca i Requesens i la seva muller Sàlvia fan venda perpètua de tres cases, anomenades Cases Noves, amb horts. Estan situades al costat del camí de Salitja a Sant Dalmai. Actualment encara existeixen amb el mateix nom i també conegudes com a can Saus i formen un sol habitatge (cf. Figura 5).

Figura 5. Can Saus, també conegut com les Cases Noves. Les tres portes indiquen que abans hi havia tres habitatges.

Figura 5. Can Saus, també conegut com les Cases Noves. Les tres portes indiquen que abans hi havia tres habitatges.

L’última capbrevació és de l’any 1759. Salvi Requesens i Gruart, propietari i senyor útil del mas homònim, no hi viu ja que declara que és masover del mas Serra de Vilobí13. Es deu guanyar millor la vida que treballant el seu propi mas que, segurament té arrendat. Les terres són les mateixes que l’anterior capbrevació de 1686. Per una de les peces hi passava un rec que (cito textualment) “quan plou, hi discorren les ayguas del mas Oliveras [actualment can Bes”]. En el plànol que acompanya la capbrevació de l’any 1686 era el rec madral, travessat pel camí esglesier (ara és el carrer Nou)14  al capdevall de la baixada, a la plaça dels Carreters. A partir d’aquest punt era un torrent que seguia per l’actual carrer de Saules. La mateixa peça de terra afronta a tramuntana (també cito textualment) “en honor de la universitat de dit lloch [Salitja] que ara serveix de plassa de la mateixa universitat [ara és la plaça Major]”15.

L’any 1865, Magdalena Requesens i Clopers, consort de Salvador Prat i Camps, hisendat de Santa Coloma de Farners, parteix el mas en dos lots. La casa també queda dividida en dues parts. Una part dels mas, de 13 vessanes, es establerta als consorts Miquel Rabasseda i Llúcia Aluart, veïns de Salitja; l’altre, de 20 vessanes, es establerta als consorts Jaume Riera i Ramona Tarrés, veïns, també, de Salitja. El nom de mas Requesens passarà a l’oblit i els dos sorgits arran de la partició passaran a anomenar-se tal i com els coneixem ara, can Tarrencs i can Granic.

Bibliografia citada i complementària

IGLESIAS, Josep. 1981: El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Rafael Dalmau ed. [Publ. Fundació Salvador Vives Casajuana].
MALLORQUÍ, Elvis, 2011. El Llibre Verd del bisbe de Girona (1362-1371). El delme i l’estructura feudal del bisbat de Girona al segle XIV, Girona: Diputació de Girona.
MALLORQUÍ, Elvis - MARQUÈS, Josep Mª, 2019. Vilobí d’Onyar a través del capbreu de Ramon Malarç (1337-1338). Vilobí d’Onyar: Ajuntament.
MARQUÈS, Josep Mª. 1976. «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Malars (1338)», Llibre de la Festa Major de Vilobí – 1976, Vilobí d’Onyar: Ajuntament.
PUIGDEMONT, Joaquim. 2016: “La venda d’un alou de la parròquia de Sant Dalmai (1204), el segon document més antic de l’Arxiu Comarcal de la Selva”, Llibre de la Festa Major de Vilobí -2015, Vilobí d’Onyar: Ajuntament, p. 64-67.
TEIXIDOR, Ricard. 2014: «Els masos de la parròquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336». Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, 2014, Núm. 26, p. 25-39.
TEIXIDOR, Ricard. 2019: “Camins antics de Sant Dalmai i Salitja (1)”, Llibre de la Festa Major de Vilobí, Vilobí d’Onyar: Ajuntament, p. 66-81.
TEIXIDOR, Ricard. 2021: “Camins antics de Sant Dalmai i Salitja (2)”, Llibre de la Festa Major de Vilobí, Vilobí d’Onyar: Ajuntament, p. 74-82.
TEIXIDOR, Ricard. 2022: “Els masos de Salitja a través dels capbreus senyorials (S. XIII-XV) Quaderns de la Selva, Santa Coloma de Farners, 2021-2022, num. 33-34. p. 37-59.

ABREVIATURES

ACS Arxiu Comarcal de la Selva
ASD Arxiu del monestir de Sant Daniel (Girona)

ANNEXOS

Nº 1

Capbrevació atorgada per Pere Requesens, el seu fill, menor de dies, i els seus pares, del seu mas homònim a favor del monestir de Sant Daniel. Va ser transcrita i traduïda al català en un llibre d’arxivació, probablement a la segona meitat del segle XVIII.

Nota sobre la transcripció: Hem conservat el text original, però amb algunes modificacions. Hem introduït signes de puntuació per a fer-los més entenedors, també els apòstrofs i hem separat les aglutinacions amb punt volat. Hem accentuat segons la norma actual. També hem inserit notes en cursiva: les del costat de cada item del 1686 indiquen els ítems que corresponen en la capbrevació de 1508 i les del final de cada item indiquen les prestacions de cada una de les peces de terra declarades.

Pere, Recasens, major de dies, senyor útil del mas Recasens, sas terras, honors i pocessions de la parròquia de Salitja; Pere Requesens, menor de dias, son fill, en temps de noces heretat; Maria Requesens y Planas, muller de Joseph Requesens y Planas, en temps de noces heretada, y Joseph Planas y Requesens, lo qual per causa de matrimoni entrà en lo mas Requesens.

CONFESSAN i reconixan ser homes propis y sòlidos de la ilustre señora abadessa y real monestir de Sant Daniel de Gerona per rahó del dit llur mas Requesens y prestan sagrament y homenatge. Més avant confessan y regoneixan a directa y alodial senyoria de dit monestir de pertinèncias de dit llur mas Requesens lo baix escrit y següents:

  1. PRIMO lo capmàs de llur mas Requesens, és a saber ab la casa ab lo sol on seu hera, clos, quintana y hort al dit mas contigu. Com tot és contigu contenint en sí vint jornals de bous o cerca. Afronta a·sol·ixent part ab un camp part llur anomenat Adroher que tenen per lo dit monestir, part en honor llur que tenen per dit monestir anomenat Camp Requesens, migensant camí allí passant; a·mitgdie en honor llur anomenat Matavedells que tenen per dit monestir baix capbrevador; a·ponent part en honor llur que tenen per lo benefici de lo altar de Santa Anastàsia fundat en la Seu de Gerona en lo qual antigament solia ser vinya, migensant camí públich, part en honor llur que tenen per lo monestir de Sant Salvador de Breda i part en honor llur que tenen per lo monestir de Sant Pere Cercada; y a·tremontana en honor llur monestir baix capbrevador. Dels esplets fa y presta al dit monestir dos taschas (prestació de 2 taschas).
  2. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 2) tenen per dit monestir un camp de terra anomenat camp Adroher situat en dita parròchia y sota la hera a la part de sol·ixent y conté en sí dos jornals dos bous Afronta a·sol·ixent en honor de la señora Francisca Carreras y Casas de pertinèncias del mas Serra que antigament fou de pertinèncias de dit llur mas Requesens que se té per dit monestir migensant camí públich que va del mas Gasuach a la iglésia de dita parròchia; a·mitgdie en honor llur anomenat Camp Requesens que tenen per dit monestir migensant un viaró allí passant; a·ponent ab la hera de dit llur mas Requesens; y a·tremontana en honor llur alodial. Dels esplets de dit camp sobre confrontat presta al dit monestir una tascha. 
  3. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 3) tenen per dit monestir una pessa de terra cultiva situada en dita parròchia sota la quintada de dit mas a la part de tremontana antigament dividida en dos feixas de terra, y en el mig de les quals hi havia un marge, de tinensa de quatre vessanas de terra. Afronta a·sol·ixent part en honor llur que tenen per lo dit monestir baix capbrevador y part en llur alodial migensant camí públich que va de dit llur mas Requesens a la iglèsia de dita parròchia; a·mitgdie part ab la casa de llur mas Requesens, part ab lo quintà o clos, part en honor llur que tenen per lo monestir de Sant Pere Cercada migensant una marge i reguera; a·ponent en honor del mas Oliveras que posaheix Pere Alrà migensant camí públich i a·tremontana part en honor de dit Oliveras migensant dit camí i part en honor llur que tenen que tenen per dit monestir baix prop capbrevador. Dels esplets de dita terra fa y presta al dit monestir una tascha (prestació de 1 tascha).
  4. Item tenen per dit monestir una pessa de terra boschosa situada en dita parròchia de tinensa una vessana. Afronta a·sol·ixent en honor llur que tenen per dit monestir migensant camí que va de dit llur mas Requesens a la iglésia de dit parròchia; a mitgdie en honor llur que tenen per dit monestir sobre en lo últim lloch capbrevat; a·ponent en honor del dit mas Oliveras que possaheix el dit Pere Alrà i a·tremontana en honor de dit mas Oliveras migensant un rech.
  5. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 4) tenen per dit monestir una feixa cultiva de terra situada en dita parròchia sota ditas pessas de terra sobre prop confrontadas migensant dit camí. Antigament de veritat eran dos feixas de terra contiguas amb un marge, de tinensa de dos vessanas de terra. Afronta a·sol·ixent en honor llur que tenim per dit monestir baix capbrevador; a·mitgdie en honor llur alodial; a·ponent ab las ditas feixas de terra sobre capbrevades dit camí que de llur mas Requesens a la iglésia de dita parròchia migensant i a·tremontana en honor llur que tenen per dit monestir, anomenat Coma, baix prop capbrevador migensant torrent allí passant. Dels esplets de dita pessa de terra fan i prestan al dit monestir una tascha (prestació de 1 tascha).
  6. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 5) tenen per dit monestir una pocessió de terra anomenada Coma contigua a·la predita pessa de terra en lo últim lloch capbrevada y conté en sí dita possessió de terra dos jornals de bous o cerca. Afronta a·sol·ixent en honor de la señora Francisca Casas y Carreras, muller del magnífich Joan Carreras, ciutadà honrat de Barcelona en Gerona domiciliat, que se té per dit monestir y fou de pertinèncias del dit llur mas Requesens y part en honor de Salvi Mas, teixidor de lli de dita parròchia de Salitja que fou de pertinèncias del mas Oliveras, migensant camí públich, a·mitgdie en honor llur que tenen per dit monestir migentsant torrent allí passant; a·ponet en honor del mas Oliveras que possaheix Pere Alrà que fou de pertinèncias del mas Colomer migensant camí públich de dita iglésia de Salitja i de dit llur mas Requesens i a·tremontana en honor llur boschós que tenen per llur monestir baix capbrevador. Dels esplets fan y prestan al dit monestir una tascha (prestació de 1 tascha).
  7. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 7) tenen per dit monestir una pocessió de terra boschosa antigament de rouras plantada y ara y ara d’alsinas de tinnesa de dos jornals de bous. Afronta a·sol·ixent en honor d·en Trias y part en honor d’en Mas de dita parròchia de Salija; a·mitgdie en honor llur sobre capbrevat anomenta la Coma; a·ponent part en honor de dit mas Oliveras que fou de pertinèncias del mas Colomer y part en honor del benefici de l’establit en la iglésia de Salitja migensant camí de dita iglèsia y a·tremonana en honor de dit benefici. Dels esplets de dita pocessió de terra fan y prestan una tascha (prestació de 1 tascha).
  8. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 12) tenen per dit monestir una feixa de terra cultiva situada en dita parròhia de Salitja y conté en sí una vessana de terra. Afronta a·sol ixent en honor de la señora Francisca Carreras y Casas, muller del magnífich Joan Carrerras, ciutadà honrat de Barcelona que fou de pertinèncias de dit llur mas Requesens y se té per dit momestir, migensant camí que va de mas Gasuach a dita iglèsia de Salitha; a·mitgdie en altre honor llur alodial; a·ponent en honor llur que tenen per dit monestir sobre capbrevat y a·tremontana en honor llur anomenat la Coma que tenen per dit monestir, també ja capbrevat migensant torrent allí passant. Dels esplets de dita pessa de terra fan y prestan al dit monestir una tascha (prestació de 1 tascha).
  9. Item tenen per dit monestir un camp situat en dita parròchia anomenat camp Requesens pel qual no fa ningú agrari al dit monestir y conté en sí tres jornals de bous en lo mig del qual antigament era un marge. Afronta a··sol·ixent·en honor del mas Serra de dita parròchia que se té per dit monestir y part en honor del mas Gasuach que se té per lo altar de la iglésia de Sant Miquel de Brunyola migensant camí per lo qual se va de dit mas Gasuach a la iglésia de Salitja; a·migdie en honor llur que tenen per lo altar o benefici de Santa Anastàsia de la seu de Girona; a·ponent en honor llur que tenen per dit monestir sobre capbrevat migensant camí allà passant y a·tremontana també en honor llur que tenen per dit monestir anomenat Camp Adroher sobre capbrevat migensant un viaró allí passant.
  10. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 15) tenen per dit monestir un camp de terra, part cultiu y part boschosa, situat en dita parròchia en lo lloch anomenat Matavedells contenint en sí quatre jornals de bous. Afronta a·sol.ixent en honor d·en Serra, antigament de la mesada del benefici establit en lla iglèsia de Salitja, y part en honor del mas Palahí que fou de pertinèncias del mas Gausach, migensant camí allí passant; a mitgdie en honor del mas Serra que fou de petinèncias del mas Vinyas que se té per lo dit monestir y part en honor d·en Oliveras de·Vall que se té per dit monestir y de pertinèncias del mas Falgués [actualment mas Valls] migensant camí per allí passant y part en honor llur d·ellà de llur lo dit camí que tenen per lo benefici de Santa Anastàsia y a·tremontana ab lo dit quintà o clos qu se té té per lo dit monestir. Dels esplets de lo dit camp de terra fan y prestan al dit monestir tots anys de censos al die y festa de Nadal del Señor sis sous y quatre diners barcelonesos y dos parells y mitg de gallinas y també tots anys, per fogasses, en la festa de Sant Pere y Sant Feliu mitja quartera de forment y una quartera de civada a mesura de Gerona, y, d’altra part, per reducció de taschas tres migeras de forment aportat dins lo dit monestir de Sant Daniel dels quals dits censos las señora Francisca Carreras y Casas, muller del magnífich Joan Carreras, ciutadà honrat de Barcelona, en disminució, fa y presta al dit monestir tots anys dits sis sous y quatre diners, una mitgera de forment tres gallines per unas pessas de terra que foren de pertinèncias de dit llur mas Requesens (prestació de 6 sous 4 diners, 5 gallines. ½ quartera de forment. 1 quartera de sivada. 3 mitgeres de forment (per reducció de taschas)).
  11. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 20) confessan i regoneixan al dit monestir al dit monestir que tenen per altres senyors directas de petinèncias de dit llur mas Requesens las terra baix es escritas y següents: PRIMO. Tenen per lo benefici de l’altar de Santa Anastàsia de la seu de Gerona una pocessió de terra que antigament era part de vinya plantada situada de dita parròchia. Afronta a·sol·ixent part ab lo quintà o clos sobre capbrevat a nomenat los Matavedells migensant camí públich; a mitgdie en honor llur anomenat los Matavedells que tenen per dit monestir sobre capbrevat migensant dit camí y part en honor d·en Oliveras d’Avall que fou de pertinèncias del mas Bruguer y a·tremontana en honor de dit Oliveras d’Avall.
  12. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 21) tenen per lo monestir de Sant Salvador de Breda una pessa de terra situada en dita parròchia y contigua ab lo dit quintà o clos a·la part de ponent de tinensa de mitja vessana de terra. Afronta ab dita quintana o clos a·mitgdie axí mateix ; a·ponent en honor d·en Oliveras d’Avall que fou de pertinèncias del mas Bruguer migensant camí y a·tremontana en honor llur que tenen per lo en honor de monestir de Sant Pere Cercada baix prop capbrevador.
  13. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, item. 22) tenen per lo monestir de Sant Pere Cercada una feixa de terra situada en la dita parròchia y contigua ab lo dit clos o quintà a la part de ponent. Afronta a sol·ixent ab la dita quintana o clos; a·mitgdie en honor llur que tenen per lo monestir de Sant Salvador de Breda; a·ponent del mas Oliveras d’Avall que fou de pertinèncias del mas Bruguer migensant camí que allí y a·tremontana en honor llur que tenen per dit monestir migensant raguera y marge.
  14. Item (Correspon al capbreu de l'any 1508, items. 23,24,25,26) tenen per pur y franch alou llur y en dit llur mas Requesens una pessa de terra situada en dita parròchia antigament de veritat divididia en quatre parts de terra, ara en una unida. Afronta a·sol.ixent en honor de la señora Francisca y Casas que fou de pertinèncias de dit llur mas Requesens i se té per dit monestir migensant camí que va de dit mas Gasuach a la iglésia de Salitja; a·mitgdie en honor llur anomenat camp Adroher que tenen per lo dit monestir; a·ponent part en honor llur que tenen per dit monestir sobre capbrevat migensant un marge gran y part, també, en honor llur que tenen per dit monestir sobre capbrevat migensant camí que va de dit llur mas Requesens a la iglésia de Salitja y a·tremontana així mateix en honor llur que tenen per dit monestir. De las terras, honors y pocessions que per altras senyors directas se tenen, lo dit monestir té y deu tenir, en cas que de dit mas se separe o aliena, dret de desaxida de mas a rahó de dos sous per lliura. Fou lo dit reconegut y capbrevat per Miquela Requesens, señora y propietària de dit mas Requesens ab acte rebut en poder de Carlos Cerdà, notari públich de Gerona als 18 de gener de 1508 y antes per Bernat Requesens, pagès, señor útil y propietari de dit mas Requesens ab acte rebut en poder de Pere Pinós, notari públih de Gerona als 9 de febrero de 1413 las quals llohan y aprovan com consta ab la capbrevació per ells feta y firmada en poder de Francech Carriga notari públich de Gerona als 30 de mars de 1686.

Nº 2

Paral·lelament a la transcripció de la capbrevació en el s. XVIII es va dibuixar un mapa de totes les peces de terra declarades i també d’altres que havien estat declarades en la capbrevació de l’any 1508 atorgada per Miquela Requesens i que després van ser venudes (cf. Figura 6). Veig que la finalitat del mapa, en el qual no hi consta la data, és mostrar que les peces de terra del mas declarades en capbreus antics no totes li pertanyen el 1686. El full del mapa no està en la mateixa capbrevació (potser inicialment sí hi estava) sinó que l’he localitzat en un altre volum que, entre altra documentació, conté mapes. En cada una de les parcel·les hi ha escrit el número de l’ítem de la capbrevació de l’any 1686 i l’extensió. Només en la peça anomenada Matavedells (que en el mapa, erròniament, indica 20 vessanes d’extensió enlloc de 20 jornals de bous) s’indica els cens. Si no coincideix amb l’ítem de la capbrevació de 1508, també s’hi indica el d’aquesta. En les peces venudes s’especifica que foren del mas Requesens. Escric un exemple de cada cas El primer: “Ítem 10. Matavedells de 4 jornals de bous té Requesens per St. Daniel. Cens anual per Nadal 6 sous 4 diners, 3,5 parells de gallinas, 1/2 quartera de forment i 1 quartera de civada. Per reducció de taschas 3 mitgeras de forment16. El segon:  “Ítem 8, 1508. Té Casas Sauch. Fou del mas Requesens, dita la Rouriga, 1 vessana”. Cal fer notar que les peces de terra dibuixades en el sud-est (ítems 13, 14, 17,18 i 19), en realitat estan situades fora del mapa a la banda dreta del Riudevilla

En el mapa també s’indiquen a qui pertanyen les terres amb les quals afronten les del mas Requesens A l’est amb el mas Serra i el mas Gausac (agregat al mas Palaí), al sud amb el mas Vinyes (agregat al mas Serra), a l’oest amb el mas Oliveres d’Avall i el mas Oliveres d’Amunt i al nord amb el benefici de l’establit de l’església de Salitja.

També hi ha traçats tres camins públics i dos esglesiers. Dels primers no s’indica el destí. Els he assenyalat amb un número de color vermell. El nº 1 és el que va de Girona a Viloví, passant per Salitja. Antigament, tal com mostra el mapa, passava separat de la casa; actualment passa a tocar per davant. A la sortida del poble se’n separava una branca, que he assenyalat amb el nª 2, que anava a Santa Coloma (ara és conegut com el camí de can Salamanya. El nº 3 és el que va a Caldes de Malavella. Dels camins esglesiers s’indica l’origen i el destí, els del mas Gausac i el del mas Requesens.

Figura 6. Mapa de les possessions del mas Requesens, segons la capbrevació de 1686
 
ACS, fons de can Prat, pergamí del mas Requesens de Salitja, 26 de setembre de 1204;. cf. PUIGDEMONT, 2016: p. 64-68.
2 ASD, capbreus generals, llibres n. 11.
3 Aquest indret, el s. XVIII anomenat Vidales, se situa on ara hi ha ca l’Isern i rodalia.
4 La casa del mas Gausac se situava en un turó on actualment hi ha una edificació coneguda com la Gramera. Va desaparèixer a la primera meitat del segle XVII les seves terres van ser agregades al mas Palaí.
5 TEIXIDOR, 2022: p. 44-45, 46.
6 TEIXIDOR, 2019 i 2021
7 El mas Requesens, inclosa la casa, va ser partit en dos masos l’any 1865, que varen passar a anomenar-se can Granic i can Tarrencs.
8 Creiem que can Roure, que va desaparèixer amb la construcció de l’aeroport era l’antic mas Roure.
9 ASD, capbreus generals, llibres n. 20
10 Entre l’octubre de 1448 i el febrer de 1449, més de 10.000 homes i dones de remença de les diòcesis de la Catalunya Vella es trobaren i acordaren denunciar el que consideraven un tracte injust: que el sistema d’explotació agrícola impliqués la seva subjecció a la terra i a exaccions arbitràries conegudes com a mals usos . Aquests remences es reuniren per parròquies al llarg de cinc mesos per tal d’escollir els seus representants o síndics i recollir els diners necessaris per negociar l’abolició de la remença i els mals usos.
11 IGLÉSIES, 1981.
12 ASD, capbreus generals, llibres n. 12
13 ASD, Sèrie F 101, gestió patrimonial per pobles, Salitja.
14 El camí esglesier era un tram del camí ral que anava de Girona a Vilobí.
15 La universitat era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia, precursora dels municipis actuals. La casa del comú de Salitja (ara seria la casa de la vila o ajuntament) encara hi és.
16 Reducció de tasques vol dir que són commutades per un cens fix.
 

© Ricard Teixidor i Palau - Edita: Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)