Introducció a la Història de Vilabertran

Portal Gironí
Vist: 766

L'orígen de Vilabertran s'ha de cercar en èpoques anteriors a la fundació del monestir. L'any 945 ja és esmentada una esglesiola dedicada a la Verge al costat d'un petit nucli habitat1. L'any 968 Guinedilda i el seu fill Gausfred compraren unes terres "infra terminos parrochie de Villa Bertrandi" (Veure document)2. El 974 els mateixos Guinedilda, per altre nom Bonadona, i Gausfred donaren a la basílica "Sancte Marie Bertrandi" els delmes d'aquests alous que tenien prop de la mateixa església i d'altres del terme veí de Vilatenim. El temple hi és designat com "ecclesia parvula" ja que devia ser una construcció pre-romànica modesta. Però fou la fundació del monestir de Santa Maria, l'any 1069, el que impulsà el desenvolupament d'aquest petit nucli habitat cap a un poble. Aquest poble es creà en una cruïlla de camins: el que baixava dels colls de la Maçana i de Banyuls i per Perelada i pel carrer de Santa Maria de Vilabertran anava a ajuntar-se, prop de Figueres, a l'Aigüetra, amb el que procedia del coll de Panissars (o del Portús), el qual, en època Carolíngia dividia els comtats d'Empúries i Besalú (Vilabertran pertanyia al pagus de Perelada, mentre que Figueres era del comtat de Besalú)1.

El monestir que estigué sota la regla agustiniana en fou propagadora d'aquesta per les terres veïnes fins al Rosselló. La fundació del cenobi es degué a Pere Rigald, nascut al mas Sitjar de Rabós, que havia estat el sacerdot encarregat de la primitiva església. L'any de la fundació, el 1069, tres matrimonis van fer donació a Rigald de l'alou on es trobava radicada l'església de Santa Maria, amb tots els seus delmes i primícies, seixanta passes de terra entorn de l'església per a cementiri i la font que hi havia a la vora amb totes les seves pertinences. En aquesta donació s'exposa que Pere Rigald ha de ésser el cap de la comunitat de clergues, que els mateixos monjos han de ser els electors del successor de Rigald a la seva mort i que l'església de Vilabertran ha d'estar sota la obediència de la seu de Girona1.

1 Girona Pas a Pas, de Dolors Grau, Lluís Planas i Antònia Vilaplana
2 Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300), de Josep M. Marquès
3 Catalunya Romànica. Vol. IX, Joan Badia i Homs

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)