Joan Maria de Ribot i de Balle
Girona, Gironès, 24 de febrer de 1919 —Girona, Gironès, 21 de setembre de 201. Llicenciat en arquitectura i urbanisme (1947) i doctorat en arquitectura (1965) fou durant molts anys vocal delegat de Girona a la junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears.
Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, des del qual intervingué, entre el1975 i el 1986, en nombrosos monuments de les comarques gironines, especialment petites esglésies, algunes de gran importància històrica, com ara Sant Julià de Boada, o grans monuments, com ara el monestir de Sant Pere de Galligants, l'església de Sant Nicolau de Girona, el claustre i la torre de Carlemany de la catedral de Girona, el monestir de Ripoll o l'església de Santa Maria de Lladó. Fou també molt destacada la seva activitat en l'àmbit privat: rehabilità antics palaus, com la Fontana d'Or i les Torres de Palau, i projectà residències a la Costa Brava, equipaments públics i habitatges. Alcalde de Girona el 1957, el 1998 rebé la medalla President Macià i la del Col·legi d'Arquitectes. El 1999 fou nomenat acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Catalunya.
Informació extreta de la Gran Enciclopèdia Catalana - enciclopèdia.cat
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)