El proppassat dia 12 va finalitzar la primera campanya d'excavacions arqueològiques al castell de Sant Iscle de Vidreres. Patrocinada per l'Ajuntament de la localitat, s'ha efectuat mitjançant tres torns de camp de treball (un de català i dos d'internacionals) gestionats pel Grup d'Esplai Vidrerenc i sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Joan Llinàs, de Janus SL. A banda de netejar de vegetació tot el perímetre de la fortificació, s'ha excavat totalment la capella i s'ha començat a desenrunar un pati interior porticat.
Els resultats a la capella han permès establir que el primer edifici romànic, d'una nau i absis semicircular, fou completament reformada a finals de l'edat mitjana, i substituïda per un nou edifici de planta quadrangular i orientada de manera perpendicular respecte a la capella antiga. Aquest nou temple encara sofrí una reforma, que l'empetití per la banda de llevant, abans del seu abandonament, que tingué lloc a finals del segle XVIII o principis del XIX.
Pel que fa al pati porticat, s'han començat a treure a la llum les restes de les arcades dels costats nord i oest, mentre que per l'est s'ha pogut comprovar que limitava amb les restes enrunades de la torre de l'homenatge de la fase més antiga del castell. En aquest sector s'hi preveuen continuar els treballs la propera temporada.
El castell és esmentat per primera vegada a l'any 1194 en un pacte entre Ponç III de Cabrera i Alfons el Cast. A l'any 1241 es va lliurar en feu als templers i surt documentat a l'any 1485 quan els remences el tornen al seu senyor. A la capella, dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, s'hi veneraven les relíquies d'aquests màrtirs, fins que a l'any 1263 el vescomte de Cabrera Guerau VI, va ordenar que el cos de Sant Iscle fos portat al monestir de Breda. L'església continuà en funcionament fins a finals del segle XVIII.
L'accés al castell es fa a través d'un trancant a la dreta de la carretera de Vidreres a Llagostera, just davant la urbanització de la Goba. El camí, que passa pel costat del mas de la Torre d'en Llobet, està perfectament indicat i s'hi arriba sense cap problema, tot i que l'últim tram és millor fer-lo a peu (WayPoint GPS = N41º 47.084'/E2º 48.453').
Informació facilitada per l'empresa JANUS
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)