Història de Santa Maria de Palera

Vist: 1314

L’església de Santa Maria apareix documentada per primera vegada com a parròquia l’any 1085, amb motiu de l’acta de consagració de la veïna església del Sant Sepulcre de Palera, la qual, segons el text, és situada “…in territorio Bisuldunensis in Parrochia Sancte Marie de Paleria…”.

Del final del segle XII hi ha notícia, per un instrument datat l’any 1194, que Lombarda, muller de Raimon de Sant Feliu, difunt, i els seus fills i marmessors, a la vegada que oferiren com oblat el monestir de Santa Maria de Besalú el seu fill Pere, feren també donació a aquest cenobi i al seu abat d’un mas anomenat de “Podie”, situat dins la parròquia de Santa Maria de Palera.

Amb posterioritat, en les relacions d’esglésies amb rendes pròpies que eren obligades a contribuir amb el delme al sosteniment de les croades, consta l’any 1279, l’“ecclesia de sancte Marie de Palería”, la qual, el 1280, és designada simplement com a “ecclesia de Palian”.

D’altra banda, el temple de Palera figura relacionat l’any 1362 en el Llibre verd de la Seu de Girona, i al final d’aquesta centúria, en els nomenclàtors de la diòcesi es fa referència a l’“Ecclesia parrochialis de sancte Marie de Paleria”.

Segons diversos autors, el temple de Santa Maria perdé la categoria de parròquia entre el final del segle XVI i el començament del XVII, passant aleshores a ésser sufragània de la parroquial de Sant Pere de Lligordà (de la qual depèn encara avui). Nogensmenys, dues notícies documentals posteriors al període indicat, fan menció d’aquesta església com a parròquia. La primera data de l’any 1670 i es refereix a la sentència pronunciada per l’arquebisbe de Tarragona a favor del rector de Palera i d’altres rectors de diverses parròquies, i en contra del bisbe de Girona, amb motiu de voler, aquest bisbe, obligar-los a residir a les seves respectives parròquies i no a la vila de Besalú. L’altra notícia, molt posterior a aquesta, data del 1816, i ens notifica que l’acta de presa de possessió de Melcior de Rocabruna i de Taberner, abat de Sant Pere de Besalú, com a nou prior del Sant Sepulcre de Palera fou feta a la parròquia de Santa Maria de Palera.

El temple de Santa Maria és una construcció romànica del segle XI, de reduïdes proporcions, que ha sofert algunes reformes posteriors. Consta d’una sola nau acabada a llevant amb un absis semicircular i un campanar de torre, alçat sobre l’antiga espadanya, a la façana de ponent; també en aquest frontis s’obre la porta d’entrada, en la qual hi ha gravada a la fusta d’un dels batents la data de 1834. Al mur lateral de migdia fou afegida en època tardana la sagristia, mentre que la banda de tramuntana resta en l’actualitat mig amagada per unes construccions adossades pertanyents a les dependències del veí casal de “La Masó”.

Procedent d’aquesta església és guardada actualment al Museu d’Art de Girona una bella talla gòtica de la Mare de Déu amb l’Infant, d’alabastre policromat, feta al començament del segle XV; la imatge, destruïda durant la guerra civil del 1936-39, fou restaurada posteriorment amb encert1.

1 Catalunya Romànica Vol. IV, per Maria Lluïsa Ramos i Martínez

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)