Etimologia
Lepidus = amable, bonic, graciós
lepide : encantadorament, intel•ligentment, elegantment, gratament
lepidus : encantador, intel•ligent, elegant
lepor lepos : encant, agudesa, elegància
lepus: llebre, conill

DIPLOMATARI DE SANTA MARIA D’AMER – Esteve Pruenca i Bayona / A cura de Josep Maria Marquès (Fundació Noguera)

96
1235, setembre, 8
Bernat Llapart de Taialà ven a Pere, clergue de Sant Climent, una vinya situada al coll Grucar, que ja li havia empenyorat per 30 sous, pel preu de 12 sous barcelonesos de doblenc.
O.: ACA, Monacals, Amer, núm. 62 (150 x 155 mm). Reg.: SC 62.
Sit notum cunctis quod ego Bernardus de Laparto, filius qui fui Petri de Laparto de parrochia Sancti Narcisi de Toilano, uoluntate et licencia fratris mei Raimundi, bono animo et gratuita uoluntate et nemine cogente nec malo ingenio suadente, sed mera et pura uoluntate, uendo et titulo perfecte uendicionis trado tibi Petro clerico de Sancto Clemente et tuis in perpetuum totam ipsam uineam meam de Suure de collo Gerochari, quam iam tenes in pignore pro .xxx. solidos bone monete quam habeo tecum medium per medium, cum intratibus et exitibus suis et cum omnibus affrontacionibus et tenedonibus que ad dictam uineam pertinent et pertinere debent ubique et cum omnibus melioramentis que ibi facere potueris et cum omnibus suis iuribus, precio .xrI. solidorum et dimidium monete Barchinone de duplo, ualente marca argenti .LxxxvIII. solidos, quos a te recognosco habuisse et recepisse, renunciando exceptioni non numerate et non tradite mihi peccunie, ut ipsam uineam cum terra in qua sedet habeas, teneas ad omnes tuas tuorumque uoluntatès semper faciendas, saluo iure dominorum in omnibus, penitus te et tuos uestiendo et meos omnino exuendo. Si tamen dicta uinea modo uel in futuro plus dicto precio ualet uel ualebit, totum illus quantumque sit uel fuerit, eciam si medium iusti precü excederet, uolo quod ex causa mee donacionis habeatis, renunciando omnibus legibus dicentibus quod si deceptio minoris precü intersit uel fierit, iustum precium supleatur, et si in toto uel in parte aliquid in dicta uinea mea uel in eius fructibus euincerit, totum tibi et tuis restituere et emendare promito, et hoc totum tibi et tuis in omnibus meis rebus ubique. Et ut omnia supradicta in sua maneant firmitate, ego dictus Bernardus supra .mI.°~ Dei Euangelia meis proprüs manibus iuro omnia que continentur a prima linea usque ad ultimam fideliter atendere et in aliquo non frangere et ab omni persona et personis defendam.
Actum est hoc sexto nonas septembris anno Domini .Mccxxxv. Sig+num Bernardi de Laparto, qui hoc laudo et firmo. Sig+num Raimundi fratris eius. Sig+num Petri de Buada. Sig+num Arnalli Iafresü. Sig+num Petri de Casis Nouis. Berengarius subdiachonus, in cuius manu firmauerunt hanc cartam Raimundus de Lapart de Toilano et Guilielmus frater eius (s. man.)
Arnallus de Crosis, qui hoc scripsit die et anno quo supra (s. man. ).

158
1280, agost, 5
Deuloféu de Collell i la seva esposa Maria, de la vall d'Amer, venen a Pere Moixó i a la seva esposa Dolça, de la Barroca, una feixa de bosc que tenen pel monestir d'Amer, situada a l’indret de Roques de Puig Llepador, pel preu de 10 sous.
O.: ACA, Monacals, Amer, núm. 121, deteriorat a la¡~part dreta. Reg.: NH 12, ap. 1.007, p. 251; SC 121. . ,
Sit notum cunctis quod nos Deuslufeu de Colello, de ualle Amerü, et ego Maria uxor eius, gratis et spóntánea uoluntate per nos et omnes nostros presentes atque futuros, uendimus et ex causa uendicionis tradimus tibi Petro Muxoni, parrochie Sancti Andree de Super Rocha et uxori tue Duleie et tuis et cui uolueritis in perpetuum totam illam nostram fexiam boschi cum terra in qua sedet, quam habemus et tenemus per monasterium Ameriensem in ualle Amerü, in loco uocato Rochis de Podio Lepatore, que fexia affrontat ab oriente in honore mansi de Lepatore, a meridie et ab occidente in honore nostro prout diuidunt termini crucis ibi positi, a circio in honore castri Assinorum. Predictam itaque fexiam boschi cum terra in qua sedet, cum intratibus et exitibus et pertinencüs et arboribus diuersorum generum et cum omnibus melioramentis ibi factis et faciendis, et cum omnibus alüs in se habentibus sibi qualicumque racione pertinentibus, prout melius potest dici uel intelligi ad uestrum uestrorumque bonum et firmum intellectum et comodum, sic uobis et uestris et quibus uolueritis in perpetuum uendimus et tradimus precio decem solidorum barchinonensium de terno, de quibus recognoscimus nos a uobis bene esse paccatos, renunciantes exceptioni non numerate peccunie. Et si dicta uendicio amplius ualet uel de cetero plus ualebit precio antedicto totum gratis uobis et uestris et cui uolueritis damus donacione inter uiuos in perpetuum, renunciantes expresse auxilio et beneficio illius legis qua deceptis ultra dimidiam iusti precü succurritur. Et ideo predictam fexiam de nostro nostrorumque iure, posse et dominio extrahimus et eicimus, et eandem in uestrum et cui uolueritis ius, posse et dominium libere et quiete ponimus transferendo, et quam fexiam confitemur et recognoscimus nos nomine uestro possidere donec corporalem eius accipiatis possessionem, quam possitis uestra propria auctoritate quando uolueritis accipere et deinde uobis et uestris perpetuo retinere ad omnes uestras uoluntates et uestrorum perpetuo faciendas, saluo iure dicti monasterü in omnibus, et dabitis inde nobis et nostris annuatim pro censu unum obulum cuiuscumque monete cucurrerit in festo Natalis Domini in auxilium census quem facimus dicto monasterio, sine alio aliquo retentu quod ibi uel inde non facimus,. omnibus nostris uocibus et rationibus et omnium nostrorum inde perpetuo extinctis et penes uos et uestros remanentibus et translatis. Et sic promittimus uobis et uestris semper dictam uendicionem facere habere et tenere in pace, et esse deffensores et guirentes contra cunctam uiuentem personam. Uerum si aliquis ibi aliquid tetigerit, emparauerit siue questionem uel demandam contra uos uel uestros mouerit uel fecerit, nos ante ingressum litis statim promittimus nos ante uos et uestros ponere et honus litis super nos et nostros recipere et totam causam ad defensionem ducere a litis principio usque ad finem, et seruare inde uos et uestros indempnes cum nostris proprüs expensis et missionibus in causa et extra, in placito et extra, in iudicio et extra iudicium. Et pro predictis omnibus attendendis et complendis et de euictione et de omni interesse, obligamus uobis et uestris quilibet in solidum, renunciantes beneficio diuidende actionis, nos et omnia nostra bona habita et habenda ubique. Et super hüs renunciamus iuri ingratitudinis et omni alü iuri scripto uel non scripto quo contra predicta uenire possemus aliqua ratione. Et ego Maria predicta, quantum ad hoc renuncio beneficio Uelleiani senatus consulti et iuri ipothece quod habeo in bonis predicti uiri mei ratione sponsalicü mei uel alio modo, et ad maiorem firmitatem predictorum omnium habendam nos ambo iuramus per Deum et eius sancta .nn. Euangelia corporaliter tacta predicta uobis et uestris attendere et complere et non contrauenire iure aliquo siue causa.
Actum est hoc nonis augusti anno Domini millesimo .cci.xxx. Sig+num Deuslufeu de Colello, sig+num Marie uxoris eius predictorum, qui hec firmant atque iurant. Testes huius rei sunt Petrus de Podio et Petrus de Soto, parrochie Sancti Andree de Super Rocha. Ego frater Berengarius, Dei gratia abbas Ameriensis subscribo. Ego frater Guilielmus de Miralis, monachus Ameriensis.
Ego (s. man.) Petrus de Plancha clericus et publicus notarius Sancte Marie Ameriensis, qui hoc scripsi.

DISPENSES MATRIMONIALS – Arxiu Diocesà de Girona

27 de maig de 1651 ( DM 01637)
Esteva Llopart, de la Barroca
Jerònima Tarrés, de la Barroca

11 d’abril de 1669 (DM – M-002-01449) – Dispensa de Proclama (D.P.)
Esteve Llopart, de la Barroca
Maria Lloga, de Sant Feliu de Pallarols

23 de febrer de 1677 (DM – M – 002-06900) (D.P.)
Jeroni Boada, d’Amer
Margarida Llopart, de la Barroca

19 de setembre de 1678 (DM – M-002-08061) (D.P.)
Joan Reverter, de Sant Climent d’Amer
Maria Llopart, viuda, de la Barroca

15 de febrer de 1737 (DM M-006-03151) (D.P.)
Joan Cirera, vidu, de Llorà
Margarida Llapart, de la Barroca

12 de febrer de 1754 (DM M-007-05161) (D.P.)
Josep Artigas, vidu, de Sant Martí­ de Llémena
Magdalena Rovira i Llapart, viuda, de la Barroca

14 de febrer de 1767 (DM – M-009-04965) (D.P.)
Francesc Puigdemont, de Sant Esteve de Llémena
Francesca Llapart, de la Barroca

1857 (DM – REF. 6154 ; a-1-2 Cog, esp)
Baldiri Llopart Mont, de la Barroca
Maria Planol Simon, de Sant Hilari

La procedència etimològica del topònim “Llepard, Llopart, Llapart” en que successivament trobem identificat el mas, podria tenir dos orí­gens diferents:
a) A l’escriptura del 5 d’agost de 1280,  hi consta “.. in loco uocato Rochis de Podio Lepatore, que feixia affrontat ab oriente in honore mansi de Lepatore..”.
La descripció de l’indret coincideix amb la ubicació de les terres del mas Llepard, situat a l’orient del puig anomenat dels “Tres Rocs” a sobre la vall d’Amer.
Si això fos cert, crec que el més probable que la denominació ”Lepatore”, es refereixi a “lloc de llebres o conills”, per tant sigui de procedència llatina i per tant una denominació toponí­mica molt antiga.
L’ús posterior del mot “Llapart o Llopart” en la documentació que coneixem, desvirtua aquesta teoria, si be podria tractar-se d’una desviació comesa pels escrivans. En qualsevol cas s’ha de tenir en compte que avui el topònim del mas és “Llepard” (amb “e” i acabat amb “d”), per tant no es pot descartar aquesta teoria.
En una escriptura del 8 de setembre de 1235, apareix Bernardus Laparto de Taialà que ven una vinya de Sant Climent d’Amer, per tant podria ser una persona originaria del lloc però ja desarrelada, quina forma d’escriure el cognom és , més propera al “Lepatore” de l’any 1280, a l’ús del “Llapart o Llopart” que es fa en segles posteriors.
b) També podria ser una procedència antroponí­mica visigòtica o carolí­ngia, una derivació del nom “Leopardi o Lleopardi”, si atenem a la forma d’escriure que trobem a partir del segle XIV. S’ha de tenir en compte que ja el 3 de setembre del 841, en un document de reconeixement judicial d’un hort del terme de Bàscara, hi consta i signa com a testimoni un  tal “Leopardi, Leopardus”, posteriorment a l’any 881, trobem una altra escriptura en que hi consta un tal “Leupardo” relacionat en una altre procés del bisbe, el 921 també relacionat amb terme de Bàscara, apareix en una escriptura un “Leopardus, saio”, a l’any 948 un “Leopardo” signa una escriptura de compra-venda a Sant Martí­ (possiblement de Calonge) i a l’any 984 un altra “Leopardus” signa una escriptura de venda al comptat d’Empúries.
Estem doncs en plena època Carolí­ngia i de formació dels comtats catalans, la presència del cognom és evident a les nostres contrades.

Els habitants del mas segurament en devien tenir el domini directe, doncs no en trobem cap capbrevació coneguda, però si es troben capbrevacions d’altres masos fetes pels propietaris o hereus del mas “Llapart”.

Referent a pagesos que reben masos ad laborationem, els seus cognoms aporten pistes sobre la seva procedència. Així­ a la Barroca hi han els masos de Llapart i Serrat, cognoms que coincideixen amb les dues persones que reben a llauró indefinidament el mas Lantiscla de la Barroca., a més aquest darrer mas és capbrevat l’any 1392 al monestir d’Amer per un tal Llapart, hereu del mas Llapart, com una explotació secundària.
Arxiu Diocesà de Girona, fons de monestirs, Capbreu de la vall d’Amer, 1392.
(Llibre “Homes, masos, Història” de Rosa Congost i Lluí­s To, pàgina 138) .

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )