Surt esmentat com a Mansum Cigiario.
La masia està situada entre conreus al bell mig del pla de Salt, a peu del camí que fins fa poc enllaçava el poble amb la carretera d'accés a l'Autopista.
Antigament però, estava estratègicament situat al peu del camí que enllaçava Salt amb Palau i a prop de l'encreuament d'aquest amb el que venia d'Aiguaviva i Vilablareix.
L'estructura més antiga i anterior al mas, és la torre possiblement aixecada abans del segle XII, de característiques similars a d'altres torres d'aquesta època. A principis del segle XII es construeix una domus fortificada, adossada a la torre, de planta baixa i dos pisos. Un tercer edifici situat a migjorn denota l'activitat rústica. Un mur defensat per espitlleres protegia el pati interior del mas1.
La fortificació i l'estratègica situació de la casa, queda palès pel fet que el 1469, en un dels setges de Girona, serví de plaça forta a les tropes comandades pel Duc de Lorena.
No està clar la procedència del nom del mas, el que és cert és que la primera referència la tenim en el testament de Bernat Sitjar datat el 14 de juliol de 1422 on hi ha escrit: " .. Ego Bernardus de Citgiario minor dierum civis Gerunde / dominusque domus de Cigiario sita in Plano Gerunde..", cal esmentar per això que a l'abril del 2000 i com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'accés a l'autopista es varen descobrir 27 sitges ibèriques del segle II aC, al costat de la Torre Vedruna situada relativament a prop del mas (Veure més informació). Pot ser aquesta descoberta una explicació del topònim?.
Els Sitjar fou una família important de la ciutat de Girona, i les possessions que tenien a Salt eren considerables, moltes explotades com a "domini útil" per altres pagesos. Tenien també propietat de diversos molins a la sèquia Monar.
Hi ha referència el 26 de febrer del 1158, de Berenguer de Sitjar (Berengarii de Cigarii) que signa l'acte de Adelaida, en el que lliura a Sant Daniel el capmàs de Lledó situat a Salt.
El 27 d'Octubre del 1160, la Sagristia Major de la Seu de Girona fa donació d'una coromina a Berenguer de Sitjar. (Arxiu de la Catedral de Girona, Llibre gran de la Sagristia Major de la Seu, foli 111), en ella s'especifica que cal transformar la coromina en un mas i conreu.
El 20 de març del 1184, Maria, abadessa de Sant Daniel, estableix a Berenguer de Sitjar i als seus fills Bernat i Berenguer, en violari, el domini d'una feixa de terra situada a Salt. (Arxiu de Sant Daniel, llibre 22, núm. 68, pàgines 190-191).
L'any 1275 teníen diversos camps del mas llorens i el 1362 ostentaven el domini directe de totes les possessions del mas Feixes i dues peces del mas Mut.
A l'any 1377. l'aigua del torrent de Marrocs i riu Marroc, era establert a perpetuïtat pel rei a Berenguer de Sitjar i a alguns veïns de Vilablareix per a regar, segons consta en un document a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (Batllia General de Catalunya, classe 6ª B.1. reg.589, foli 70 (05/04/1377)).
L'any 1381 ostentaven el domini directe d'una peça de terra del mas Llorens i la majoria de terres del mas Artau.
A través del capbreu fet l'any 1406 es coneix que els Sitjar tenien el domini directe de bona part de les terres del mas Ribot "feta per Francesc Ribot i el seu fill Francesc Ribot a favor de Berenguer de Sitjar, de terres del mas Ribot de Salt"
1 Els masos fortificats del pla de Salt, de Xavier Alberch i Josep Burch
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)