La casa Solà Morales està situada al bell mig del passeig de l’escultor Miquel Blay, a la zona del Firal i és un dels casals més esplèndids i reputats d'Olot. Fou manat construir per Francesc de Solà, casat amb la pubilla de Camprodon Ignàsia Julià. Una pubilla de la casa, Juliana Solà i Mandes, es casà amb Jacint de Morales, de família sevillana, i des d'aleshores la família ha pres el nom de Solà-Morales. La família adquirí gran notorietat, no tant sols a la Garrotxa sinó arreu del país, destacant en el camp de la ciència, la milícia, la política o la investigació.
L'origen de la dinastia dels Solà té les seves arrels a mas El Solà de Batet de la Serra, però la casa del passeig de Blay data del 1781. Inicialment i ara, la seva estructura funcional s'inspira en la de les cases de pagès. Als baixos, hi havia les corts i el celler, a les golfes, el graner. Amb el temps, al adquirir les cases adjacents, es dugué a terme l'ampliació del casal, que es féu a començaments del segle XX.
La façana és una autèntica joia que ennobleix el Firal. La reforma de l'edifici es deu a l'arquitecte Domènech i Muntaner, que va conservar els balcons del primer i segon pis de la casa barroca (tres per planta) i projectà de nou la balconada dels baixos i entresol, la tribuna i la lògia de l'àtic. Són d'admirar les escultures dels balcons, dues figures femenines d'elegància extraordinària, esculpides per Eusebi Arnau. Els esgrafiats foren reproduïts dels antics barrocs, l'autor dels quals fou Francesc Brilli Bernascons (escrit ocasionalment Barili), procedent de Curella, diòcesi de Como, que s'establí a Olot i treballà al frontis de l'església parroquial de Sant Esteve. Ell fou l'artífex de les tres escultures que hi havien a les fornícules de la façana del temple fins a la guerra del 1936.
L'entrada principal era, i continua essent, apta pels carruatges. Una de les idees no executades de Domènech i Muntaner per la reforma, era la de construir-hi una escala que accedís directament al pis principal, impedint però el pas rodat i d'animals ca a les corts.
Des d'un dels balcons del saló tingué lloc en la darrera carlinada la proclamació dels Furs de Catalunya atorgats per Carles VII, el Pretendent. L'acte fou precedit d'una brillant al·locució del general Tristany, i per donar-hi més relleu es va treure al balcó el retrat de D. Carles que figura en una de les sales de la casa, pintat per Berga i Boix (L'avi Berga). Cal tenir en compte que a can Solà-Morales s'hi celebraven les reunions polítiques amb el general Savalls.
La sumptuositat impera en totes les estances de la planta noble. Amb motiu del casament de Josep Solà-Morales (1854) conegut per Don Pep, s'encarregà al pintor Miralles la decoració de les parets, magníficament entapissades, i malgrat que durant la guerra de 1936 foren totalment encalcinades per haver estat la primera planta habitada per refugiats, sortosament aquest emblanquinat serví de neteja i salvament de les pintures, ja que després de la guerra, en treure la calç i procedir a la seva restauració, tornaren les sales a lluir com en el passat. Els mobles antics foren deslliurats de la destrucció gràcies al Dr. Danés i Torras que els portà al museu establert a l'església de Sant Esteve. Tampoc la biblioteca patí destrosses puix que al segon pis s'hi van instal·lar els tallers i oficines de la Junta de Museus.
Dels dormitoris destaca l'anomenat habitualment per la família "el quarto bo" o "el quarto groc"- Alguns escriptors que han historiat el casal el denominen "cambra del bisbe" on hi ha l'esplèndid i típic "llit d'Olot", en el qual es diu que havia dormit el bisbe Torras i Bages i el general Savalls. Aquesta cambra fou decorada per Rafael Diví, de la nissaga de notables pintors i escultors residents a Olot, que fou deixeble de Panyó. Són extraordinaris els falsos cortinatges que revesteixen les parets i hom diria que són de fi teixit. El pinzell que els plasmà fa honor al cognom de l'artífex.
A més de les pintures d'artistes remarcables que es troben en les diferents cambres, no manquen quadres excel·lents del besavi Joaquim, que era un artista consumat.
A la part posterior de la casa s'estén una galeria vidriada que dona al jardí de reminiscències vuitcentistes i novel·lesques, obra de l'arquitecte modernista olotí Paluzié, datable del segle XIX. Els vitralls, segons sembla, procedeixen de la casa Granell de Barcelona.
Al fons de la galeria s'obre l'oratori consagrat a Santa Faustina, les relíquies de la qual foren col·locades en una urna al peu de l'altar junt amb l'ampolleta que contenia la sang de la màrtir. Les restes foren portades des de Roma per Xavier Julià, un dels tres jesuïtes emparentats amb la família que havien estat expulsats d'Espanya i Colònies el 1767 per Carles III, els quals s'exiliaren a Itàlia. Un cop dissolta l'ordre, la invasió dels Estats Pontificis per les tropes napoleòniques i la presó del papa Pius VI (1798), fou motiu perquè molts eclesiàstics marxessin de Roma, entre els quals es trobava el P. Xavier Julià, que retornà a Olot salvant les relíquies que li donà el cardenal Romualdo Breschi, prefecte del Sacre Col·legi Apostòlic i germà de Pius VI. El juliol de 1936 la gent revolucionada que irrompí a la casa les profanà, essent trinxades i cremades, si bé l'oratori, obra de l'escultor Tenas i el retaule neoclàssic no patiren danys. Acabada la guerra, la família procedí a restablir els desperfectes i encarregà la reproducció de les restes de la santa jacent a l'escultor Josep Clarà. Va ésser l'última peça en fang que el cèlebre escultor modelà abans de morir. Amb el motllo de fang decidiren fer-la en bronze, que és la imatge que avui es venera.1
1 El Pobles Gironins Vol. VI, de Maruja Arnau i Guerola. Agraeix a l'arquitecte Josep M. de Solà-Morales, fill del propietari, les dades proporcionades, extretes directament de les notes obtingudes del seu avi, l'il·lustre historiador, genealogista i heraldista Josep M. de Solà-Morales i Rosselló.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )
