Mas Heras

Vist: 141

El Mas Heras, també s'anomenava antigament Mas Corts i actualment Mas d'en Gifre.

Havia estat l'heretat més important de Llançà, pertanyent a la nissaga Heras, que fou adquirit a finals del segle XVI per Bernat Heras, masover de la capella de Sant Baldiri, el qual testà a favor del seu fill Antoni Heras que es definia com a "Pagès del mas Heras". Fou el primer a establir terres pròpies pel conreu de vinyes. Els hereus exerciren diversos càrrecs locals: batlles de l'abat de Sant Pere de Rodes, cònsols de Llançà i administradors de l'Hospital.

A mitjan segle XVII hi consta el primogènit Jaume Heras, també declarat com a "agrícola del Mas Heras". Després del seu òbit, la vídua Caterina n'esdevingué usdefructuària i l'any 1685 documenten el fill Francisco, que l'habitava amb la seva muller Anna i els seus fills Rosa, Dorotea, Gertrudis i Pau, junt amb diversos treballadors. En aquesta data, la família Heras seguia establint part de les terres annexades al mas; entre els adquiridors hi ha constància de Narcís Mallol, Antoni Català, Agustí Milsocos Riera i Antoni Soler de Llançà, els quals hi plantaren nove vinyes. A mitjan segle XVIII l'heretat pertanyia a la pubilla Teresa Heras, que contragué matrimoni amb en notari Anton Marés de Castelló d'Empúries, un gran terratinent, propietari dels masos Pujolar de Vilajuïga, pel qual pledejà contra el monestir de Sant Pere de Rodes, i també dels masos Batejat i Figueras de Palau-saverdera. D'aleshores ençà, el mas fou arrendat a masovers, dels quals coneixem Pere Mallol, "masover del mas d'en Heras", que l'habità amb la seva muller Caterina i els fills. El patrimoni passà al seu descendent, Mariano Marés Heras de Castelló d'Empúries, titulat Ciutadà Honrat de Barcelona, que l'any 1799 publicà un ban públic en què prohibia l'entrada de qualsevol persona o animal en les terres de dita heretat; en realitat era una estratègia de l'època per facilitar l'establiment de noves terres dedicades al conreu de vinya.

Durant les guerres amb França, el mas fou ocupat pels soldats gals, que no solament es nodriren del seu bestiar sinó que hi ubicaren els canons que apuntaven a la vila.

L'any 1802 el terç dels raïms foren arrendats a Josep Soler de Garriguella, amb el següents pactes: "Deurà dit arrendatari rebre en lo celler de la casa del mas Heras les tasques de raïms, ço es de nou càrregues vuit de franques per lo vinyater i la novena per l'amo... item concedesc permis i facultat a dit arrendatari de valerse de les tines y botes que tinc en dita heretat..., ítem a dit arrendatari puga valerse de les herbes de les terres boscoses de dita heretat per entrar el bestiar de llana en los corrals de dita heretat".

El següent posseïdor fou el Dr. Agustí Gifre de Pérez de Girona, establert com a metge a Llançà, de qui prové l'actual denominació. Fins a principis dels anys quaranta, el mas acollí dues famílies: la del descendent Josep Gifre Ridaura, amb la seva muller Joan Alzamora Michel i els seus fills Caritat, Adela, Agustí, Lluís i Paulina.

L'actual edifici ocupa una extensió considerable a caura de les notables ampliacions fetes al llarg del temps. Es pot distingir alguns elements defensius, com un petit baluart, un matacà que protegia l'antiga entrada i diverses espitlleres1.

1 Els masos perduts del Cap de Creus, per Arnald Plujà i Canals

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)