Els números de referència a documents que apareixen, fan referència als codificats en el llibre "Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà, editat per l'Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), l'any 1995.1 

L'Arnau de Cabanes, marit de Beatriu, que té com a fills Guillem i Ber- nat i testa el 1125 (n. 444), no resulta relacionat amb aquest genealogia. Tenia béns a Esprac i a Cabanes.

  Bergundis2  
  = ?  
   Berenguer3  
   Ermengarda4  
   Brunicel5  
   
= Pere Ameli
 
  Constança6
 
  = ?  
  Guillem7
 
  Esteve8  
  Dalmau Berenguer9  
  Uliardis10  
  Adelaida11  
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  
  Arnau de Cabanes12  
  = Jordana13  
  Maria de Cabanes14  
  = ?  
  Arnau de Cabanes15
 
  Guillem de Cabanes  
. .  . .  . . . . . . . . . . . . . . . . .  
  N.N.  
  = ?  
  Ramon de Cabanes16  

Signes Convencionals:


Fill/Filla que segueix la línia successoria

Fill/Filla

=
Matrimoni

>
Enllaç a una altra genealogia

*
Neixament

M.
Casament


Mort

1 Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 28, 1995. Llinatges medievals de l'Empordà. Per Josep Maria Marquès, 

2 Bergundis. Mare de Constança (n. 58), li havia llegat una terra que aquesta llega al fill Dalmau el 1072. Mare de Berenguer Pere, que el 1073 vengué l'herència rebuda d'ella i situada a Cabanes, al vescomte Ramon (n. 59). Quan la cedí a Vilabertran, el vescomte en recordà l'antiga propietària (n. 145, 146, 186). Mare d'Ermengarda i Guidenella, que cediren el 1090 la seva herència (consistent en drets sobre l'alou adquint pel vesconlte Ramon) a Vilabertran (n. 172).

3 Berenguer Pere ven el 1073 al vescomte, béns situats a Cabanes, Vilabertran i Vilatenim (n. 59), venda confirmada en 1190 (n. 172).

4 Ermengarda. Donà el 1089 a Vilabertran els seus drets sobre l'alou de Cabanes (n. 164)

5 Brunicel, dita Bruna. Dona drets semblants als d'Ermengarda. Era versemblantment casada arnb Pere Ameli. La coincidencia de l'alou arnb el de Constanca i Berenguer Pere ens fa suposar que eren germans.

6 Constança. Testa el 1072 (n. 58). S'esmenten ací els fills Guillem, Esteve, Dalmau, Uliardis i Adelaida. Els béns llegats a l'hereu eren a Olives de Peralada i a Vilartolí. Una deixa pietosa a Sant Climent i Santa Fe ens la fa relacionar amb Sant Climent Sescebes, i, potser, amb els Soler, importants en aquest poble, que descrivim més avall.

7 Guillem. Fill de Constanca. Conegut pel testament de 1072, rep béns situats a Olives i Vilartolí.

8 Esteve. Conegut pel mateix testament. Els dos germans reberen terres a banda i banda de la Muga i un mas a Cabanes. El nom d'Esteve esdevindra tradicional a la familia Soler de Sant Climent Sescebes.

9 Dalmau Berenguer: Té a Cabanes una casa on se celebren judicis el 1089 (n. 161), i rep a Cabanes i altres pobles, el 1095, censos, usatges i batllies (n. 218), que definí a Vilabertran. Marmessor del vescomte Ramon Guillem el 1090 (n. 170), i jutge que actua a Rabós en 1091 (n. 184), tenia en 1098 béns empenyorats a Ponç Oliba, situats a Sant Climent Sescebes.

10 Uliardis. Coneguda només pel testament citat de 1072.

11 Adelaida. Coneguda pel mateix testament.

12 Arnau de Cabanes. Testà el 1125 (n. 441). Espós de Jordana, tenia un germà, Bernat, monjo, i dues germanes, Uliardis i Floreta. Disposà a favor de les seves filles, Maria i Juliana, de béns situats a Llers i a Cabanes.

13 Jordana. Únic esment al n. 441.

14 Maria de Cabanes que el 1188, junt arnb el seu fill Arnau, permutaren un hort de Cabanes amb l'abat de Vilabertran. Aquesta cedia el 1190, junt amb els fills Amau i Guillem, drets sobre el molí de Berà (n. 659). Testà el 1191; llegà al fill Guillem possessions que havien estat de Ramon de Cabanes, cosí de la testadora; al fill Arnau, posessions del seu propi pare, de nom Arnau, i féu llegats a les filles Seguina i Garsendis (n. 661).

15 Arnau de Cabanes. Hereu de Maria (n. 661), no té altres esments.

16 Ramon de Cabanes. Signa un document el 1169 (n. 592). Havia llegat abans de 1181 un camp de Cabanes a Vilabertran (n. 628) i consta com a cosí de Maria de Cabanes al testament d'aquesta (n. 661).

Bibliografia:

"Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)", de Josep Maria Marquès i Planagumà. Institut d'Estudis Empordanesos (Monografies Empordaneses 1), 1995.
"Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm 28, 1995. Llinatges Medievals de l'Empordà", de Josep Maria Marquès i Planagumà. 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)