microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Original: Biblioteca del Palau de Peralada, Fons de Breda, pergamí.
Jaume Villanueva i Astengo: Viaje literario a las iglesias de España, XIV, PÀGS. 297-299.
Reducció datacions: Encarnació còmput florentí, any 1068. Rei Felip, any 1068.

"ANNO I SEXAGESIMO OCTAVO A TEMPORE ILLO QUO DOMINUS AC SALVADOR MUNDI EX VIRGINIS UTERO temporaliter nasci dignatus est pro redimendis mortalibus, qui sine tempore ante omnia secula de Deo Patre ineffabiliter genitus est, dies ille uenerandus illuxit in quo apud Bredensem locum in eidem Salvatoris nomine constructum1 nobilem templum, quasi talamum ad celebrandas Christi et ecclesie nuptias, consecraturi pii pontífices conuenere, domnus videlicet Berengarius diuinali fretus auxilio presul ecclesiae Gerundensis et alius dominus Berengarius diuo sufragante nunime Barchinonensis sedis episcopus. Quos, assensu principis loci predicti domni videlicet Poncii Geralli uicecomitis, egregius abbas Amatus nomine sui dignitate non frustratus2 ad tantum consecrationis opus inuitauit vt quod suo precessori venerabilis memoriae et sancte conuersationis condam Svniario primo abbati in iustificata senectute morte preuento non licuit facere sicut desiderauerat, iste secundus abbas Deo prestante perficeret. Igitur bonus3 successor uidens idem templum Sancti Salvatoris atque cenobium iam opere consumatum, quod septimo anno Henrici regni fuerat inchoatum, largiente magnifico Gerallo vicecomite et Ermessinde eius coniuge, prefatus abbas Amatvs nomine, auxiliante eorum filio domno Poncio predicto vicecomite per pontifices prenominatos quos inuitauerat fecit consecrati et ecclesiam quam Christus anulo fidei subarrauit presentium dotalium tabularum studuit titulo decorari. Vnde per auctoritatem supradicti principis nobilissimi Poncii vicecomitis res omnes et ecclesias quas genitor et genitrix eius scriptis concesserant pro remediis suorum peccatorum et salute filiorum et conseruatione honoris in proprietatem prenotati cenobii sancti Salvatoris habendas, rogatu prescripti abbatis ac monasticae filiolitatis5 comuni preces concors pontificali sententia sui ordinis gloriosa confirmatione alligauit, et res alias ubicumque et quandocumque iuste datas et dandas hac uoce tali modo corroborauit. Nos episcopi prescripti qui ad sollempnitatem consecrationis templi loci Bredensis Sancti6 Salvatoris conuenimus et choram uniuersali multitudine Christi basilicam dedicantes sacro crismate Regis aeternum castra delibutis altaribus consecrauimus sub Diuini Nominis attestatione commonemus ut nulla persona cuiuscunque ordinis uel aetatis uel sexus res7 aliquas mobiles uel immobiles quae iam Sancti Salvatoris coenobio retroactis temporibus uotiue ac potentialiter datae sunt, vel in futuris temporibus adhuc dandae sunt, auferat uel auferri faciat, non extorquat uel extorquendas instituat. Quod qui fecerit nisi reddiderit aut si potuerit reddi non fecerit, aut commonitus aut de male fecisse recognoscens non emendauerit debitae, excommunicationis feriatur uindicta, ita ut si in emendatus discesserit ab hac uita sit particeps in poena cum traditore Domini Iuda. Coeterum si abbas, cum consensu monachorum loci supra scripti, sicut canonica et ecclesiastica iubet auctoritas aliquid de rebus uel quodcunque pro utilitate predictae ecclesiae acceperit, distraxerit uel comutauerit siue8 expenderit, ab hac ultionis iactura habeatur indempnis. Notum ergo sit omnibus ab hodierno die et deinceps ne quisque sacrilegi crimen incurrat et nostra episcopalis per apostolicam traditionem successio gladii anathematis eum feriat9 alodium uel alodia, domum uel domos et ecclesias cum illarum pertinentiis, pasqua uel prata, census uel redditus de iure et uoce cenobii Bredensis no tollat, neque tolli faciat, non coelet aut supprimat, quia omnia haec et quae data sunt et danda sunt10 cum terminis et affrontationibus suis, aquis et aquarum decursibus, cum uineis et arboribus et omnibus terris et earum pertinenciis in proprietatem Sancti Salvatoris perpetuo iure habenda uinculo insolubili eo modo sicut11 dictum est confirmamus, et pariter cum laudabili uiro seniore loci inclito vicecomiti Poncio Geralli firma securitate corroboramus vt qui nostra instituta uiolauerit per iaculum excomunicationis sustineat damna12 maledictionis, et qui obseruauerit recipiat retributionem aeternae benedictionis. Preterea propter conseruandum honorem eiusdem loci, vt quia Saluatoris nomini constituit esse dedicatum atque consecratum et homines ibi13 gaudeant inuenire se salutem corporum et animarum, hac tali saluitate per circuitum omne coenobium et claustra monasterii perfruantur quatinus quicquid intra spacium saexaginta passuum repositum fuerit14 nullus maleuolus homo usurpet nullus per uirtutem aut malum ingenium extrahat, non uulneret aut quocumque modo interficiat, non locum inuadat siue assaliat. Quecumque autem persona constituta spacii saluitati15 huius, uiolatrix extiterit postquam20 per se recognouerit, aut spacium saluitatis quod transgressa fuit uere didicerit, nisi satis fecerit aut malum quod fecit sicut iustum iusum fuerit non emendauerit, ab omni communione16 christianorum tamdiu segregata per maneat quandiu sese a satisfactione uel emendatione suspenderit. Haec17 quidem perpetue dotis uotiua sunt munera et haec stabilitate saluitatis prefixa sint18 gaudia et ita obsignata19 nostrae manus subscriptione sicut inferius manifestum est debent credi, quo nemo in culpam possit deuolui, dum manifest manibus nostris confirmata scripturam legendo20 uel audiendo perceperit.

Facta scriptvra .iiii. nonas octobris, anno .viiii. Philippi regis francorum. = Poncius uicecomes (signatura) = Sig + num Sibille uicecomitisse.

Sig + num Vudalard Berenger. = Sig + num Arnal Arnal = Sig + num Gerallus Iozfredi21 = Veral Berenger sig + num. = Petrus abba.

Sig + num Willemus Mironi = Sig + num Arbert Bernard.

Berengarius Dei gratia Gerundensis episcopus confirmat hec omnia, saluo in omnibus honore Sedis Gerundensis = ( + Guillelmus archileuita22 = Ermengaudus leuita.

Berengarius episcopus = Andreas abba + = Arnallus monachus = Remundus monachus = Wifredus monachus.

ERMENGAVDVS SACERDOS ET MONACHVS HOC SCRPSIT DIE ET ANNO QVO SUPRA (signatura) cvm litteras superpositas in linea tertia et octava et x.°iii.a et .aiiii.a.

Berillus23 scolastichus Ausonensis24.

NOTES: 1 omès. 2 non frustratus omès. 3 omès. 4 omès. 5 filiolae. 6 omès. 8 omès. 9 eum feriat omès. 10 et danda sunt omès. 11 eo modo sicut omès. 12 sustineat damna omès. 13 et homines ibi omès. 14 repositum fuerit omès. 15 spacii saluitati omès. 16 ab omni communione omès. 17 Hoc. 18 sunt. 19 et ita obsignata omès. 20 scripturam legendo omès. 21 omès. 22 Guillelmur archileuita omès. 23 omès. 24 omès."

Transcripció feta per Josep Maria Pons i Guri dintre l'obra Catalunya Romànica.

Traducció

"L’any 1068 des del temps en què el Senyor i Salvador del món es dignà néixer temporalment per redimir els mortals, ell que fou engendrat de Déu Pare fora del temps, abans de tots els segles, d’una manera inefable, resplendí aquell dia venerable en què es reuniren els pietosos pontífex, el senyor Berenguer, bisbe de l’església de Girona sostingut per l’auxili diví, i l’altre senyor Berenguer, bisbe de la seu de Barcelona mitjançant la inspiració divina, disposats a consagrar un bell temple construït al lloc de Breda sota l’advocació del mateix Salvador, com si fos un tàlem per celebrar-hi les noces de Crist i l’Església. Comptant amb el consentiment del vescomte senyor Ponç Guerau, príncep d’aquell lloc, l’egregi abat Amat els invità a fer aquest acte tan important de la consagració en nom propi i investit de la seva autoritat de manera que, amb l’ajuda de Déu, aquest segon pogués dur a terme allò que no pogué fer, tal com desitjava, el seu predecessor de venerable memòria i objecte de santa conversa, el difunt Sunyer, primer abat, arrabassat per la mort en la seva vellesa plena de mèrits. Per això el seu bon successor, veient ja acabada la construcció del temple del Salvador i del cenobi, en començar l’any setè del regnat d’Enric, amb l’ajuda del generós vescomte Guerau i de la seva esposa Ermessenda i amb l’auxili de llur fill el vescomte senyor Ponç, l’esmentat abat, de nom Amat, va fer que fos consagrat pels esmentats bisbes que havia invitat, i procurà que l’església amb la qual Crist es comprometé amb les arres de la fe fos ordenada amb els títols de les presents taules de dotació. Per això, amb l’autorització de l’esmentat príncep el molt noble vescomte Ponç, tots aquells béns i les esglésies que el seu pare i la seva mare, per la remissió dels seus pecats i per la salut dels seus fills i per la conservació del seu honor, havien concedit a l’esmentat monestir de Sant Salvador perquè ho tinguessin en propietat, ara ho ha deixat lligat amb una honrosa confirmació la sentència concorde del bisbe, pels precs de l’esmentat abat i les súpliques unànimes de la fillada monàstica, i d’aquesta manera, amb aquest document corrobora totes les altres coses que d’una manera justa els hagin estat o els siguin donades en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Nosaltres, els bisbes esmentats que hem assistit a la solemnitat de la consagració del temple de Sant Salvador de Breda i que en presència de tota la multitud hem dedicat la basílica de Crist i amb el sagrat crisma hem consagrat la fortalesa del rei etern amb els sants altars; amonestem invocant el nom de Déu que cap persona de qualsevol categoria, edat o sexe no prengui ni faci prendre, no extorqueixi ni faci extorquir cap de les coses mobles o immobles que ja foren donades de manera ferma i pietosa al monestir de Sant Salvador en temps passats o que encara li seran donades en el futur. I si ho feia, llevat que ho restitueixi o ho faci restituir, si és que pot, i un cop hagi estat amonestat i reconegui que ha obrat malament, si no s’esmena degudament, que sigui colpit amb el càstig de l’excomunió, de manera que, si moria sense haver-se esmenat, participi de la condemnació juntament amb Judes, que traí el Senyor. Tanmateix, si l’abat, amb el consentiment dels monjos de l’esmentat lloc i d’acord amb el que mana l’autoritat canònica i eclesiàstica, prenia qualsevol d’aquestes coses, la donava, la commutava o la venia pel bé de l’esmentada església, sigui considerat lliure d’aquest càstig. Sigui, doncs, conegut de tothom des d’ara endavant que, si no vol incórrer en el pecat de sacrilegi i que el colpeixi l’espasa de l’anatema per la nostra autoritat episcopal transmesa per la successió apostòlica, no prengui cap alou o alous, casa o cases, les esglésies amb les seves pertinences, les pastures i els pasts, els censos i les rendes que són del dret i domini del monestir de Breda, i que no ho faci prendre, ni ho oculti, ni ho suprimeixi, perquè totes aquestes coses i les que han estat i seran donades, amb els seus termes i afrontacions, les aigües, el curs de les aigües, les vinyes, els arbres i totes les pertinences han de quedar en propietat de Sant Salvador amb dret perenne, amb vincle indissoluble tal com ha estat dit i confirmem. Al mateix temps, juntament amb l’honorable baró senyor del lloc, l’ínclit vescomte Ponç Guerau, amb ferma seguretat corroborem que aquell que violi les nostres disposicions es carregui amb el càstig de la maledicció, fulminat per l’excomunió, i el qui les observi rebi el premi de la benedicció eterna. A més, per conservar l’honor d’aquest lloc, ja que he determinat que fos dedicat i consagrat en nom del Salvador i que els homes tinguin el goig de trobar-hi la salvació tant del cos com de l’ànima, que frueixin al voltant de tot el cenobi i del clos del monestir d’una tal salvetat que, tot allò que sigui situat dintre l’espai de seixanta passos, cap home malvat no ho usurpi, ningú no s’ho endugui per la força o amb males arts, no hi pereixi ni hi mati ningú de cap manera, no envaeixi el lloc ni l’assalti. D’altra banda, qualsevol persona situada en aquest espai de salvaguarda, si reconeix per ell mateix que n’ha estat violador i té realment coneixement que ha traspassat l’espai de salvaguarda, mentre no satisfaci o repari el mal que ha fet, com és de just dret, que romangui apartat totalment de la comunió dels cristians durant tot el temps que estigui pendent de la satisfacció i reparació. Aquests són els presents votius d’una dotació perpètua i aquest és el privilegi que hem fixat d’una salvaguarda estable. I per tal com ho signem subscrivint-ho amb la nostra mà com queda palès més avall, així ha d’ésser cregut perquè ningú no pugui incórrer en la culpa mentre llegint-ho o sentint-ho tingui coneixement d’això que hem confirmat amb la nostra mà.

L’escriptura ha estat feta el dia quart de les nones d’octubre de l’any novè de Felip rei dels francs. Ponç, vescomte. Signatura de Sibil·la, vescomtessa. Signatura de Vudalard Berenguer. Signatura d’Arnau Arnau. Signatura de Guerau Josfred. Signatura de Guerau Berenguer. Pere, abat. Signatura de Guillem Miró. Signatura d’Arbert Bernat.

Berenguer, per la gràcia de Déu bisbe de Girona, confirma totes aquestes coses, salvaguardant en tot l’honor de la seu de Girona. Guillem, arxilevita. Ermengol, levita. Berenguer, bisbe. Arnau, monjo. Ramon, monjo. Guifré, monjo.

Ermengol, sacerdot i monjo, ho ha escrit el dia i l’any esmentats amb les lletres sobreposades a la línia tercera i la vuitena, i a la tretzena i la catorzena. Beril·li, estudiant d’Osona."

Traducció feta per Joan Ballés i Sallent dintre l'obra Catalunya Romànica

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)