microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Robert Brian Tate, l'hispanista irlandès que afirmava portar sempre Girona al cor, va morir dimarts als 89 anys a Nottingham. La Universitat de Girona (UdG), que l'any 2004 va investir-lo doctor honoris causa, lamentava ahir la pèrdua d'aquest apassionat defensor de l'humanisme que el 2002 va donar a la biblioteca del campus del Barri Vell, a part de la seva correspondència acadèmica, un miler de volums relacionats amb la seva recerca sobre el cardenal i bisbe de Girona Joan Margarit i Pau, de qui va ser un dels primers estudiosos, a finals dels anys quaranta.

La catedràtica Mariàngela Vilallonga, que el 2004 va llegir el discurs d'investidura de l'amic irlandès, evocava ahir en el seu bloc la imatge d'un jove Tate allotjat en una pensió propera als Quatre Gats de Barcelona mentre preparava la seva tesi de llicenciatura sobre Margarit, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, ajudant-se d'un exemplar de la primera gramàtica anglocatalana escrita per Joan Gili i de les classes de llengua que impartia a l'Ateneu Ramon Aramon. Durant la seva estada al que ja considerava un país germà, va fer amistat amb Martí de Riquer, Pere Bohigas, Miquel Batllori, Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés, però tindria un deute de gratitud permanent amb Ignasi González Llubera, catedràtic a la Queen's University de Belfast que va descobrir-li per primer cop la cultura catalana, i Joan Batista i Roca, de Cambridge, el professor que junt amb Llubera va animar-lo a investigar sobre l'influent bisbe renaixentista de Girona. El seu primer treball de recerca, ampliat amb una estada de sis mesos a Girona per immergir-se en els arxius de la Catedral, cap a 1949, va ser publicat en anglès el 1955 i traduït al català al cap de vint anys.

Considerat un dels més grans hispanistes anglesos del segle XX, va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia Britànica, a més d'un dels fundadors de l'Associació d'Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda i de l'Anglo-Catalan Society. El 1995 va rebre el Premi Catalònia.

Publicada al diari "El PuntAvui", 24 de febrer de 2011 - E.V. - Girona 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)