Aclariment de l'equip d'arqueòlegs sobre Can Vilanera

Les troballes arqueològiques de Vilanera

Arran de l'allau de notícies i comentaris referents a les troballes arqueològiques al paratge on s'emplaçarà el futur camp de golf de l'Escala, i atès que el nostre equip d'arqueòlegs va ser i és l'encarregat de fer totes les prospeccions i estudis, és el moment de donar a conèixer la realitat de les excavacions. (...) Així, entre l'abril del 1999 i el juny del 2000 vam fer una sèrie d'intervencions arqueològiques a l'àrea afectada pel projecte del camp de golf, sota la supervisió dels responsables de la Generalitat. Després d'una primera fase de prospecció i sondeig per a la pràctica totalitat dels terrenys, es van delimitar diverses àrees amb restes arqueològiques, que van ser objecte d'excavació immediata, patrocinada i suportada econòmicament de manera exclusiva per la societat promotora del camp de golf. Aquests treballs van quedar interromputs al juny del 2000 i la seva continuïtat avui està pendent de l'aprovació definitiva del projecte. Sintèticament, les troballes quedarien englobades en dos grups. En un primer grup s'encabirien necròpolis d'incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, les quals han sigut excavades en la seva totalitat la primera, i parcialment la segona; cosa que comporta que les troballes estiguin dipositades en aquests moments al Museu d'Arqueologia de Catalunya i que, per tant, en el seu emplaçament original no hi resti material arqueològic de cap tipus. És exactament en la segona necròpolis, és a dir, en la relativa a la primera edat del ferro, on es va localitzar material d'importació, majoritàriament fenici, la qual cosa demostrava l'existència de comerç i intercanvis entre els pobladors originaris de les nostres terres i els fenicis; en cap cas es pot parlar ni tan sols de l'evidència o sospita de l'existència d'un poblat fenici. El segon bloc de troballes, comprendrien el mas de Vilanera, construït al segle XVI, les restes del monestir de Santa Maria de Vilanera, del segle XIV, i un seguit d'estructures medievals. Pel que fa a aquest nucli, queda fora de la zona afectada pel camp de golf i, per tant, la seva excavació futura quedaria pendent de la voluntat del promotor d'estendre el seu interès filantròpic en aquesta segona zona d'interès arqueològic. Per tant, és important que s'aclareixin diversos aspectes. Ens trobem davant d'un espai que ha estat estudiat i analitzat al detall (s'hi han dut a terme nombroses cates - forats al terra - per determinar l'existència de restes arqueològiques). És a dir, que es tenen molt ben delimitades les restes a les quals fem referència. Només hem constatat a la zona del camp de golf l'existència de dues zones d'enterraments, que un cop van ser trobades, per la seva necessitat de conservació i estudi, es van haver d'excavar i traslladar al Museu d'Arqueologia de Catalunya. No existeixen poblats grecs, romans o fenicis i és una temeritat científica afirmar el contrari. I, sobretot, volem incidir en dos aspectes més que creiem importantíssim remarcar. Per una banda, és evident que l'excavació d'una necròpolis d'aquest tipus comporta necessàriament la seva desaparició física de l'indret on es troba situada; però l'altra alternativa (preservar-la al seu lloc) comporta el seu total desconeixement i, el que és més greu, resta exposada a l'acció de furtius i «buscadors de tresors.» Indubtablement, la possibilitat que s'obre d'excavar-la totalment, finançada en aquest cas per la societat promotora és en tots els aspectes la millor solució per a un jaciment d'aquest tipus, per a la preservació de les seves restes, per escometre el seu estudi científic i per, posteriorment, divulgar-lo a la comunitat arqueològica i al públic en general. A més a més, un cop excavada la necròpolis, restaran en el lloc tan sols una sèrie de forats irregulars practicats a la roca mare. / JOAN LLINÀS POL, arqueòleg.

Publicada al diari "El Punt", 07/09/2002

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)