microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

La troballa, inusual, ajudarà a desencallar la recerca sobre la cultura hebrea.

Arqueòlogues de la UdG han desenterrat al costat de la Miqwé (els banys rituals jueus, restaurats fa 40 anys) les restes de la sinagoga de Besalú, utilitzada entre el segle XIII i meitat del XV. Com que de recintes religiosos jueus n'han sobreviscut molt pocs, aquest jaciment està destinat a ser un referent clau de la recerca que es faci sobre la cultura jueva al nostre país. Entre les restes aparegudes es distingeixen la porta principal i el que podria ser un pati interior.

L'àrea excavada fa uns 35 metres quadrats, que formen part de la plaça dels Jueus, un espai obert entre el Fluvià i la Miqwé per on s'accedeix als banys. Després de dues setmanes de treballs, el grup de la UdG, que dirigeix Maria Josep Lloveras, format per ella i tres arqueòlogues més, ha obert una trinxera d'1,5 metres de fondària, aproximadament, i ha deixat al descobert un mur que s'ha identificat com la façana principal de la sinagoga i una paret interior, perpendicular a aquella. En un extrem de la façana es distingeix el llindar del que deuria ser la porta principal (posteriorment tapiada), i al mur interior es nota una altra obertura per accedir a un espai que sembla un pati. «Per un costat la paret no està polida, i en canvi per l'altre sí», argumentava ahir el coordinador dels treballs, Jordi Sagrera, referint-se al pati. Una obertura descoberta a la façana encara no s'ha identificat i tant podria ser una canalització de desguàs com una finestra, ja que les excavacions no han arribat al nivell del sòl original. Els especialistes calculen que al vessant nord-est podran trobar la porta que comunicava la sinagoga amb els banys. Junt amb les estructures esmentades han aflorat murs més moderns, corresponents als usos posteriors que es van donar a la finca, fins a principis del segle XX.

Abans d'iniciar les excavacions, Jordi Sagrera i el seu equip de l'Institut del Patrimoni Cultural de la UdG van investigar en els fons documentals la localització probable del recinte, que per lògica havia d'estar a tocar dels banys atès que aquests solien integrar-se a la sinagoga. Els treballs es financen amb un conveni entre la UdG i l'Ajuntament. Un cop acabada l'excavació, es consolidaran les restes per fer-les visitables.

Publicada al diari "El Punt",19 de desembre de 2002 - RAMON ESTÉBAN / Besalú

© Portal Gironí­ d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)