microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

També s'ha localitzat la base de la torre que flanqueja l'entrada al poblat ibèric

La campanya d'excavacions que aquests dies s'està fent al Mas Castellar de Pontós ha tret a la llum les restes d'una extraordinària llinda, única en l'arquitectura ibèrica de Catalunya. A més, s'ha trobat la base de la torre que flanqueja l'entrada del poblat ibèric. .

Els responsables de la nova campanya d'excavacions d'aquest estiu a Pontós -que va començar el 30 d'agost i es tancarà diumenge que ve- estaven ahir entusiasmats amb la troballa «extraordinària» de la llinda, perquè en arquitectura ibèrica es tracta d'una peça inèdita a Catalunya. Feta d'una mena de pasta de calç, presenta moltes influències de la ceràmica grega, com ara unes formes ovalades anomenades oves. A més, encara conserva restes de pintura, la qual cosa fa pensar que correspon a un element decoratiu d'una estança interior. La seva riquesa ornamental, impròpia de la cultura ibèrica, du a la conclusió que o bé pertanyia a una casa d'una família adinerada o bé a una sala comunitària. Tot plegat demostra la seva interrelació amb el món grec, i això no era gaire habitual en els ibers, a causa de la seva idiosincràsia.

Aquestes restes, que daten del segle III aC, s'han trobat en una de les sitges més antigues de l'establiment rural que hi ha al costat del poblat ibèric, en l'anomenat barri hel·lenístic.

A la sitja també hi van aparèixer restes d'un paviment anomenat opus signinum i estuc blanc que devia ser de les parets.

Els treballs efectuats al poblat ibèric fortificat que hi ha a l'extrem sud han permès localitzar la base de la torre que flanqueja l'entrada. Datat a final del segle V aC, fa 11,50 x 7,20 metres i s'ha localitzat en el tram que tanca el poblat ibèric per l'oest.

Renovar el conveni

Les excavacions al jaciment de Pontós es realitzen gràcies a un conveni de col·laboració entre el propietari del Mas Castellar i la Generalitat, a través del Museu d'Arqueologia. Aquest conveni té fixat el termini en aquest any, però l'excepcionalitat de les troballes recentment aconseguides anima els arqueòlegs a pensar en la possibilitat de continuar treballant en aquest jaciment els pròxims anys. «Esperem que renovin el conveni», diu la directora de les excavacions, Enriqueta Pons.

Publicada al "El Punt" el dia 15 de setembre de 2004, TINA CASADEMONT/Pontós.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)