microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Entrevista a Montserrat Vehí, geòloga.

-Va tenir un període d´activitat llarg?

-Sembla que va ser un únic episodi.

-Encara hi ha perill a la zona?

-El mateix que hi hagi un terratrèmol. Aquesta zona de la Mediterrània és activa tectònicament. Perquè hi hagi un volcà cal molta activitat sísmica, i ara no n´hi ha. Però als arxius parroquials hi ha constància d´un terratrèmol al segle XVIII. No obstant això, no crec que la zona sigui suficientment activa.

-Com es va omplir d´aigua el cràter?

-Quan el volcà va deixar de ser actiu. Segurament no era aigua freda, sinó termal. Tot això està pendent d´estudi. Sembla que era un llac de tipus geiser però sense el brollador.

-Quan es va buidar?

-Més que buidar-se, es va anar omplint de sediments. Això devia passar entorn d´un milió d´anys enrere o més a prop.

-Com es descobreix el jaciment paleontològic?

-L´any 1999 nosaltres ja vam trobar restes d´ossos que van resultar ser d´aproximadament un milió d´anys d´antiguitat. És el que va cridar l´atenció dels arqueòlegs.

-Aquell llac que es va formar al cràter era un lloc especial per a la diversitat de la flora i la fauna?

-Entorn de tots els estanys sempre hi ha molta activitat animal. El volcà de la Crosa de Sant Dalmai i les ribes dels rius també en devien tenir.

-La noto una mica escèptica?

-Potser és que la visió dels geòlegs és més escèptica que la dels arqueòlegs. Les condicions per trobar restes humanes hi són, però les possibilitats són molt remotes. Dic això tot i saber que a Caldes hi ha indicis que a principis de segle XX s´hi va trobar un crani humà, però ara mateix se li ha perdut la pista.

-És conscient la gent de Caldes de la riquesa geològica del terme?

-Fem conferències, visites guiades i fins i tot publicacions com l´Itinerari geològic per Caldes de Malavella, una edició del Departament de Geodinàmica Externa de la UdG. Dos dels directors del jaciment són de Caldes: Gerard Campeny i Bruno Gómez.

Publicada al diari "Dari de Girona", el dia 19 de setembre de 2004

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)