Reconstruiran l'Asclepi d'Empúries i li tornaran a enganxar els braços.
També s'ha confirmat que la figura no simbolitza el déu grec de la medicina.
La figura del déu grec de la medicina Asclepi serà reconstruïda i se li tornaran a enganxar els braços i el bastó que duia, segons va explicar la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Núria Rafel. Durant la reconstrucció s'aprofitarà també per fer una neteja a fons de la figura, que ara encara es pot veure exposada al museu que el MAC té a Barcelona. La figura, a més, no simbolitza Esculapi. Sobre el possible retorn a Empúries, Rafel no es vol definir.
«No és Esculapi i tornarà a tenir braços.» Aquesta frase resumeix les declaracions que ha fet aquesta setmana a aquest diari la directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel. Ja feia anys, concretament al 1909, que s'havien trobat els braços i el bastó, trencats, en excavacions al mateix sector on es va localitzar l'estàtua. Però fins ara no hi havia hagut prou avenços tècnics per dur a terme una reconstrucció correcta. De fet, anys enrere s'havia fet una prova similar, però la tecnologia no va permetre una bona reconstrucció. Així, el símbol de les ruïnes d'Empúries i, per extensió, de la recerca arqueològica de principi del segle XX a Catalunya podria canviar de fesomia de manera notable. Pel que fa al retorn a Empúries, reclamat en diverses ocasions i amb el compromís de la mateixa consellera de Cultura, Caterina Mieras, d'estudiar-ho, Rafel, però, no es vol avançar. No vol fer declaracions sobre si l'estàtua es queda a Barcelona o se'n torna a Empúries. Igualment, tampoc vol assenyalar què és l'estàtua, si no és el déu Asclepi.
Esculapi o no?
El fet que, finalment, es confirmi que no és el déu Asclepi fa replantejar molts detalls relacionats amb les ruïnes d'Empúries. Les troballes que s'havien fet al voltant de la figura s'havien lligat directament al significat de l'estàtua. S'havia deduït, així, que hi havia un santuari dedicat a Asclepi.
Característiques tècniques.
L'Asclepi d'Empúries és fet de marbre blanc pentèlic. Quan es va trobar, l'estàtua estava trencada en dos trossos, tot i que estava relativament ben conservada. A més, faltava bona part del bastó i de la serp. Fa dos metres i quinze centímetres d'alçada i es considera l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. Se l'ha datat aproximadament en la segona meitat del segle IV aC, en l'època hel·lenística. L'escultura s'hauria construït després de tres segles de la fundació inicial d'Empòrion.
Déu de la medicina.
Asclepi va ser, en la Grècia antiga, déu de la medicina, i va passar a Roma amb el nom d'Esculapi.
Representació.
La seva representació artística sol ser com la de l'Asclepi emporità: un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nu una part del pit i un braç, que porta a la mà el bastó dels caminants on s'enrosca una serp.
L'origen mitològic.
El culte d'Asclepi és probablement d'origen tessali. Fill d'Apol·lo i de Coronis (la mare era filla del rei lapita Flègies) i pare d'Hígia. Va ser dotat amb el do de la curació i per això guareix els malalts. Però practica també el do de la resurrecció dels morts, praxi que no agrada gaire a Zeus, l'avi d'aquest déu emporità. Zeus, després d'haver rebut nombroses queixes perquè el seu nét, amb tanta resurreció, buida l'Hades (infern de la mitologia grega), decideix fulminar-lo.
Publicada al diari "El Punt", 30 d'octubre de 2005 - Laura Portal - Barcelona
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)