microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Eines Coves SerinyàLAURA PORTAL / Serinyà - Fa quinze mil anys les eines no es trobaven en cap botiga; se les havia de fer un mateix, i els materials eren mínims. Encara no s'havia entrat a l'edat del ferro, i ni tan sols es coneixien les propietats d'aquest metall. Els homes i dones que vivien en ple paleolític superior s'havien d'espavilar amb eines d'altres materials, que sortosament s'han localitzat en jaciments prehistòrics i han aportat informació que permet reconstruir la història dels nostres orígens.

Un dels jaciments més importants sobre aquest període concret, el magdalenià, a la península Ibèrica, a part del famosíssim d'Altamira, és a les comarques gironines. Es tracta del jaciment de les coves de Serinyà. Aquesta informació no és nova, però ara el treball d'investigació per a una tesi de màster de l'arqueòleg Gerard Campeny demostra que una d'aquestes coves, la cova de la Bora Gran, va ser un centre tecnològic especialitzat en la creació d'eines amb banya de cérvol durant aquells milers d'anys.

MÉS DE 500 PECES

Campeny ha estudiat a fons aquesta cova i especialment les moltes eines que s'hi han anat trobant. Així, ha extret una mostra d'unes 510 peces, el 70 per cent de les quals eren fetes de banya de cérvol i la resta, sobretot d'os. Aquest arqueòleg gironí explica que els Homo sapiens residents en aquesta cova van arribar a un nivell d'especialització en la creació d'eines amb aquest material molt més elevat que els anteriors habitants de la zona. Eren caçadors d'aquest cèrvid, que els proveïa de molts recursos. A banda de la carn, del cérvols també n'aprofitaven la pell, els tendons, els ossos i les banyes. Tot i que també feien eines amb os, la banya de cérvol els permetia fer una feina més fina, ja que té més mal·leabilitat. Aquesta característica feia que les armes que en resultaven fossin també més resistents, en comparació amb les d'os, que era molt més fràgil. Entre les peces estudiades hi ha agulles, atzagaies i arpons.

El treball de tesi de Campeny va ser presentat aquesta setmana passada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ara Campeny continuarà treballant i fent investigació en jaciments com ara el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella i el d'Atapuerca, a Burgos, però també començarà a preparar la tesi doctoral, en la qual vol comparar els resultats obtinguts del jaciment de Serinyà amb els dels altres jaciments del mateix període trobats a Occitània, a la comarca del Perigord, una de les àrees més importants d'Europa en jaciments del període magdalenià.

Publicada al diari "El Punt" el dia 10 de desembre de 2007.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat )