microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Eines de pedra de la Serra del Mas BonetAlgunes de les troballes més espectaculars dels últims anys a Catalunya han tingut lloc durant l'excavació del terreny aprofitant les obres de grans infraestructures viàries. Aquest és el cas dels treballs del TAV a l'Alt Empordà, que han permès documentar i excavar l'assentament de la serra del Mas Bonet, a Vilafant, del qual destaca la descoberta de diverses esteles esculpides en forma de banya atribuïbles al neolític final. Bona part d'aquestes restes arqueològiques s'exposen ara, fins al 14 d'abril, al Museu de l'Empordà de Figueres, dins la campanya Troballes del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), per donar a conèixer els jaciments excavats en els darrers anys que han donat resultats més sorprenents. Vida i culte al neolític empordanès, que es va poder veure al MAC de Barcelona i a Sant Pere de Galligants de Girona fins al gener passat, presenta les troballes que es van obtenir al Mas Bonet durant els treballs del traçat ferroviari a Vilafant. Mas Bonet és un extens assentament prehistòric ocupat durant gairebé 3.500 anys, des de les primeres etapes del neolític fins a l'edat del bronze (entre el 5000 i el 1500 aC). L'any 2008, mentre l'equip d'arqueòlegs encapçalats per Antoni Palomo i Rafel Rosillo hi estaven excavant, van localitzar-hi sis esteles i un menhir, una troballa molt singular, segons els experts. A més, hi havia també material ceràmic, eines de sílex, penjolls d'os i, sobretot, les sis esteles trapezoïdals de gres tallades en forma de banya, un element inèdit dins de l'art megalític empordanès, en que les figuracions zoomorfes eren fins ara desconegudes. L'exposició es complementa amb una quinzena de peces més del fons del Museu de l'Empordà datades del neolític fins a l'edat del bronze, recuperades a l'Empordà en diverses excavacions dels últims quaranta anys.

Publicada al "Punt Avui" el dia 24 de març de 2013, Redacció, Figueres.

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)