Per classificar cronològicament les grans etapes culturals de la prehistòria, sobretot en el marc europeu i de la conca mediterrània, s'ha establert una nomenclatura que permet identificar cada període evolutiu de la civilització humana.
A l'hora de presentar les dades concretes d'aquest resum cronològic es segueix la nomenclatura establerta per la base científica que utilitza el terme "Before Present" (BP), per referir-se al temps transcorregut fins als nostres dies. A partir de l'aparició dels metalls, farem servir el terme clàssic "abans/després de Crist" (aC / dC).
PALEOLÍTIC |
1.000.000 a 10.000 BP |
|
Aquesta denominació ve dels mots grecs palaiós (antic) i lithos (pedra), creada per J.Lubbock per a designar l'època que hom anomenava "edat de la pedra tallada". És l'etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l'era quaternària (vil·lafranquià i plistocè) |
|
|
Paleolític inferior |
1.000.000 a 100.000 BP |
|
El paleolític inferior s'anomena també "cultura dels palets tallats". Els seus instruments són obra dels australopitecs, es localitzen bàsicament al nord d'Àfrica i al sud d'Europa i consisteixen en palets lleugerament tallats.
Arriben les primeres poblacions humanes a Catalunya, que practiquen una economia caçadora-recol·lectora. Els seus instruments són de gran format i polivalents. Practiquen el primer i segon estadis tecnològics i viuen en coves i a l'aire lliure.
|
|
Tipus d'humans: Homo erectus
Indústries: còdols treballats talla bifacial
|
Paleolític mitjà |
100.000 a 40.000 BP |
|
El paleolític mitjà és anomenat també mosterià. Tècnicament es pot considerar com la conjunció de les dues indústries de l'etapa anterior, amb una relativa uniformitat i obra dels paleoantropins.
A Europa és l'època de l'espècie Homo neanderthalensis, d'una capacitat cranial superior a la nostra i amb un comportament humà com el nostre. Els neandertals enterren els morts, controlen el foc i desenvolupen una tecnologia basada en l'obtenció d'instruments de format més petit i especialitzat en feines concretes (tercer estadi tecnològic). Sabem que els neandertals que vivien a l'Abric Romaní fabriquen instruments de fusta.
|
|
Tipus humans: Neandertal
Indústries: Mosterià
|
Paleolític superior |
40.000 a 10.000 BP |
|
El paleolític superior és la última etapa d'aquesta època i que donarà pas, després d'una època intermèdia(l'epipaleolític), a la gran revolució neolítica.
És l'època en què l'Homo sapiens s'escampa per tot el planeta, fet que provoca la desaparició a llarg termini dels neandertals i dels erectus. La humanitat moderna desenvolupa una tecnologia molt especialitzada, pertanyent als estadis tecnològics quart i cinquè. Ocupa valls altes i baixes i viu tant en coves com a l'aire lliure.
|
|
Tipus humans: Cromanyó
Indústries: Aurinyacià Gravetià Solutrià Magdenalià
|
|
|
|
|
MESOLÍTIC o EPIPALEOLÍTIC |
10.000 a 8.000 BP |
|
El mesolític és la fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en el que te lloc la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, es a dir, el pas de l'economia depredadora a la de producció d'aliments, que féu establir noves relacions entre l'home i el seu entorn, que portaren als dos grans descobriments del neolític: l'agricultura i la ramaderia.
Els homes d'aquesta època practiquen la cacera i la recol·lecció especialitzada, ocupen zones fins ara no poblades, com són els Pirineus. És l'època en què apareixen les primeres manifestacions rupestres de l'art llevantí. Els instruments són microlítics i especialitzats, i de tendència geomètrica i microlaminar.
Dintre aquest període, les cultures que encara depenien d'una economia depredadora similar a la del paleolític, s'agrupen sota el nom d'epipaleolític.
|
|
Indústries: Petits instruments (Micròlits)
|
NEOLÍTIC |
6.000 a 2.000 aC
|
|
El nom de neolític el va crear J. Lubbock el 1865, compost del mot grec neos (nou) i lithos (pedra). Volia indicar l'us de la nova tècnica de poliment per treballar la pedra, com a consequència de l'existència d'unes noves relacions entre l'home i el seu entorn. Per això, el neolític pot ésser definit com la fase desenvolupament econòmic i tècnic de certes societats, en les quals s'aconsegueix substituir, a través de fases intermèdies (mesolític), les formes de subsistència depredadores del paleolític per una economia de producció. El descobriment de mitjans per controlar i desenvolupar l'agricultura i la domesticació d'animals, modificà profundament la vida de l'home i el convertí en sedentari. |
|
Indústries: Agricultura Ramaderia Ceràmica
|
Neolític Antic |
6.000 a 4.000 aC |
|
En el Neolític Antic apareixen els primers indicis dels pas de l'economia caçadora-recol·lectora a l'economia agrícola i ramadera. Tot i que existeixen els habitatges en cova, és quan es basteixen els primers poblats de cabanes fetes amb materials peribles. Les ceràmiques estan decorades amb incisions i amb impressions fetes amb la petxina anomenada cardium. Continuen tallant la pedra, però ara la comencen a polir i apareixen nombrosos instruments d'os. Fan enterraments en fosses excavades. |
|
|
Neolític Mitjà |
4.000 a 2.500 aC |
|
En el Neolític Mitjà es va generalitzant l'habitatge en zones aptes per als conreus, com ho és el Vallès, on apareixen grans concentracions humanes destinades a l'agricultura i la ramaderia. A les zones de muntanya, on predomina la ramaderia, la cova continua essent utilitzada, tot i que en disminueix l'ús. Comencen a polir els recipients de ceràmica, perquè queden llisos i brillants. La decoració es fa amb una pinta a base d'incisió. Les eines de pedra no experimenten canvis, ara bé, augmenta la utilitzxació de l'os. Els enterraments continuen en fossa, tot i que en determinats llocs apareixen els primers monuments megalítics. És l'època de màxim desenvolupament de les mines de Gavà, que demostren un comerç desenvolupat de matèries primeres. |
|
|
Neolític Final |
2.500 - 2.000 aC |
|
En el Neolític Final desapareixen les grans concentracions humanes del Vallès i les xarxes de comerç. Es mantenen els habitatges a l'aire lliure, tot i que les coves tornen a ser ocupades. Les formes ceràmiques varien i les decoracions són molt escasses. Es generalitzen les aplicacions de mamellons circulars i cordons, que donen relleu a les peces. La tècnica de talla del sílex experimenta una millora i arriba al moment de màxim esplentor, però també es continuen elaborant eines de pedra polida i d'os. És l'època més brillant de monuments megalítics en totes les seves versions: sepulcres de corredor, galeries catalanes, dòlmens, però també es mantenen els sepulcres de fossa, mentres que a la zona del Solsonès utilitzen les cistes. |
|
|
CALCOLÍTIC |
2.000 A 1.800 aC |
|
Es mantenen els habitatges a l'aire lliure i també en cova. Les eines treballades amb pedra no experimenten canvis. De manera molt escassa i incipient comença el treball del coure. Apareix la ceràmica campaniforme. Tot i que encara es fan servir enterraments col·lectius, aquests donen pas al esterraments individuals. |
|
|
EDAT DEL BRONZE |
1.800 a 700 aC |
|
L'Edat del Bronze és el període que segueix al neolític i precedeix l'edat del ferro. Tot i que el terme no es pot usar de forma universal, és útil de cara a la prehistòria europea i també a la dels Països Catalans, sobretot si es manté la distinció entre l'enolític i l'edat del bronze. Així com al Pròxim Orient l'¡entrada a l'edat del bronze coincideix amb l'entrada a la "història", vers el 3.000 aC, a Catalunya l'hem de situar a partir del 1.800 aC. El procés de la metal·lúrgia, l'extracció dels minerals, la distribució i fabricació d'eines tendiren alhora a l'especialització per oficis i a l'estratificació social. La possibilitat d'acumular capitals fàcils de conservar, concentrà un poder superior a les mans dels reis-sacerdots i fou una de les bases de la creació d'estats sòlids. Les seves tendències imperialistes propiciaren unes necessitats expansives, sobretot de cara el control de l'estany, rar a Orient, les principals fonts del qual es trobaven a l'Europa occidental, el que explica les navegacions que conduiren a la creació de la cultura del bronze valencià. |
|
|
Bronze Antic |
1.800 a 1.300 aC |
|
En el Bronze Antic existeixen assentaments en cova i també a l'aire lliure, construïts amb materials peribles. Per tant, s'ha de suposar que l'economia no ha patit cap variació respecte al període anterior. Continua la pràctica agrícola i ramadera, encara que no arriba a l'esplendor. Les ceràmiques, tant campaniformes com amb decoracions de cordons, es mantenen. Encara que el treball del coure és molt escàs, apareixen els primers estris de bronze, que arriben del sud i de l'altra banda dels Pirineus. En els enterraments es reutilitzen els monuments megalítics i es tornen a practicar els enterraments individuals en cova. |
|
|
Bronze Mitjà |
1.300 a 1.100 aC |
|
En el Bronze Mitjà, augmenta l'explotació agrícola i ramadera a la conca del Segre, al Maresme i el Vallès. En les formes ceràmiques apareixen elements foranis provinents de l'altra banda dels Pirineus. Es troben estris fets amb bronze, però són d'ornamentació personal i armes. Els enterraments continuen essent individuals en cova i també aprofiten les construccions megalítiques. |
|
|
Bronze Final |
1.100 a 700 aC |
|
En el Bronze Final s'estén l'explotació agrícola i ramadera i, a la conca del Segre, aquest fenomen va acompanyat de l'aparició dels primers poblats de pedra, que presenten una planificació urbanística incipent. A la resta del territori, es generalitzen els hàbitats a l'aire lliure construïys amb materials peribles i, en algunes zones, les coves són abandonades. No és així però als Pirineus, on encara seran ocupades fins a ben avançada l'Edat del Ferro. Les ceràmiques tenen una continuïtat respecte al període anterior i les formes procedents de l'altra banda del Pirineu s'incrementen. Apareixen dipòsits amb nombrosos objectes de bronze, acumulats amb la finalitat de ser refosos o venuts.
Pel que fa als enterraments, els sepulcres megalítics queden definitivament abandonats i desapareix el ritus de la inhumació. A partir d'aquest moment, es generalitza la incineració: les cendres enterrades en urnes que, unes al costat d'altres, conformaran veritables concentracions, anomenades "camps d'urnes". És una forma ritual procedent de l'Europa Central.
|
|
|
|
|
|
|