S'estudia regularment des del 2001, però s'hi havia intervingut abans
LAURA PORTAL / Sales de Llierca - L'arqueologia es variada, diversa i en quantitat a les comarques gironines. Un dels jaciments mes curiosos que es pot visitar perquè encara està en actiu és el de la Cova 120. Des de fa uns dies 9 persones, dirigides per Xavier Terradas, hi treballen per estudiar les restes del Paleolític mitjà i d'ós de les cavernes que van trobar a final de campanya del 2004. S'hi estaran fins a final de mes i és possible que aquesta sigui la darrera campanya. Les restes trobades enguany a la Cova 120 són dels nivells més antics del Paleolític mitjà. Probablement, seran sobretot restes d'animals, en concret d'ós de les cavernes. La cova no era una residencia humana estable, sinó que era un refugi i tant servia als neandertals com als animals. D'aquí venen les restes d'ós trobades en els nivells més inferiors. La Cova 120 només es pot veure quan s'hi treballa, a no ser que es tinguin coneixements d'escalada o una escala adequada per pujar-hi i per carregar-la a coll durant la mitja hora caminant que hi ha des de l'últim accés en cotxe. A la cova, doncs, s'hi arriba per un camí de bosc, força planer, que, si no fa gaire calor, es una passejada agradable.
Una petita meravella natural
Quan arribes a l'abombollada paret calcaria (quan hi ets, trobes normal que Sales i Sadernes siguin un paradís per als escaladors), ja hi ha a punt una escala d'aquelles tan lleugeres d'alumini, ben fermada, per pujar cap amunt. La calor sufocant del juliol queda oblidada de cop quan ets dins. L'ambient fresc i fosc, acompanyat de la musica que sona des d'un aparell de ràdio, sorprèn. La majoria d'excavacions són a l'aire lliure, però a ple sol. Aquesta te el desavantatge de 1'accés, però un cop hi ets, és un paratge fantàstic. Xavier Terradas, director de les excavacions, explica que hi són de manera regular des del 2001. La cova s'havia descobert abans , però, després d'algunes tasques de recerca, s'havia anat deixant i va ser objecte dels clandestins. La possibilitat que es malmetés va fer que un grup de gent comences a fer-hi campanya seriosament, després de convèncer les institucions i administracions pertinents, com el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el Consorci de L'Alta Garrotxa i la Universitat de Girona.
Publicada al "Punt Avui" el dia 24 de juliol de 2005, Ramon Estéban, Sales de Llierca.
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)