Possiblement la seva construcció correspon a l'època d'influència romana, entorn de la segona meitat del segle II aC.
ACN/DDEG / Palamós - Els arqueòlegs han posat al descobert al poblat ibèric de Castell, al terme de Palamós, la primera columna monolítica de l'arquitectura d'aquesta civilització que es descobreix a Catalunya, la qual podria formar part d´un temple.
Segons el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Xavier Aquilué, possiblement la seva construcció correspon a l'època d'influència romana, entorn de la segona meitat del segle II aC.
En aquella època s´estava produint ja la plena expansió dels romans, que van tancar poblats com el d´Ullastret -per ser el nucli de poder dels ibers-, mentre afavorien l´ampliació d´altres assentaments com el de Castell a través de pactes amb els seus habitants.
El que s´ha trobat és un fust de columna monolítica d´1,75 metres de llargada i 0,55 de diàmetre «que constitueix un fet únic en l'arquitectura dels indiketes perquè normalment les construïen de fusta o amb materials no tan nobles», va precisar Aquilué.
El tros de columna encara no es pot datar amb precisió, però tot indica que seria fruit de l'assimilació de les tècniques constructives romanes.
La columna s'ha localitzat a la part de l'acròpolis del poblat, i formaria part d'alguna de les seves edificacions, entre les quals es trobava un temple.
La campanya d'excavacions, que s'ha dut a terme a través del segon curs d'iniciació a l'arqueologia ibèrica de Castell, ha permès datar amb major precisió l'evolució històrica del poblat (que s'estén entre el segle VI aC i l'època imperial romana), així com algunes edificacions que ja havien estat excavades durant els anys 40 però de les quals no se'n coneixia la cronologia.
Entre d'altres, s'ha pogut excavar l'interior de la torre occidental de control d'entrada al poblat i els seus voltants, que ha permès recuperar materials ceràmics a partir dels quals es pot datar l'existència de construccions a la primera meitat del segle II aC, en un moment en què la zona formava part de la província romana Citerior i poblats com Ullastret ja s'havien abandonat.
«El fet que Castell continuï perdurant en època romanorepublicana és una fet que cal valorar en el sentit de reorganització dels territoris i transformació de les estructures socials», va explicar Aquilué.
El director del MAC va indicar també que aquesta pervivència obeeix a la ubicació del poblat ibèric, situat en un promontori que permetia el control del trànsit marítim.
«Segurament, a l'acròpolis hi hauria un temple, la qual cosa convertia Castell en un punt sacralitzat per a la navegació de cabotatge», va apuntar Xavier Aquilué.
Les excavacions a la torre de control han servit per comprovar com la seva construcció va inutilitzar una casa anterior, ubicada fora de les muralles més antigues del poblat, sota el paviment de la qual s'hi han trobat restes d'ofrenes rituals com ossos d'animals o vasets votius de ceràmica.
També s´ha pogut determinar l'existència d'una important cisterna excavada a la roca al subsòl d'aquesta part més alta del poblat. Unes estructures d'habitació, que se situarien entre els segles II i I aC, s´han relacionat inicialment amb l´existència del temple.
El poblat ibèric de castell es vol fer visitable d´una manera paulatina. Actualment està permesa la visita a les muralles , les torres de defensa i la plaça de l'àgora.
El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Francesc Tarrats, va declarar la voluntat de les administracions per «difondre el patrimoni històric de Castell».
Publicada a "Diari de Girona" el dia 25 de setembre de 2004
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)