microhistòria Gironina

PORTAL GIRONÍ D'HISTÒRIA I GENEALOGIA

editorial  notícies

temes

HISTÒRIA

Història local i microhistòria.

ARQUEOLOGIA

Jaciments arqueològics

PATRIMONI

Patrimoni artístic i arquitectònic

MASOS

El món rural antic

ESTUDIS I TREBALLS

Textes estudis i treballs de microhistòria aportats per investigadors

MÉS INFORMACIÓ 

Documents

Documentació històrica, pergamins i transcripcions.

més informació

investigadors i Centres d'Estudis

Persones i centres que treballen en el camp de la investigació històrica en el marc de les comarques gironines.

més informació

divulgant
història

Compartir el coneixement és omplir el país de saviesa

descobrint
història

Saber del passat per preparar el futur

Es preveu que el jaciment, del segle I aC, estigui consolidat abans de l'estiu

JOAN TRILLAS / Sant Antoni de Calonge · La brigada municipal d'obres de Calonge, sota la direcció de la UdG, ha iniciat els treballs de consolidació del jaciment arqueològic del Collet, després que una interlocutòria judicial permetés a l'Ajuntament accedir a la finca. L'Ajuntament i la UdG van entendre que s'havia d'actuar molt ràpidament perquè les inclemències del temps feien que el jaciment perillés. La previsió és que abans de l'estiu el jaciment estigui consolidat.

Una vegada feta la primera fase de consolidació del jaciment, s'hi haurà de fer una segona intervenció perquè les restes siguin visitables. L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, explica que l'Ajuntament «ha apostat clarament per la conservació del jaciment i és un objectiu absolutament prioritari». Soler ha afegit que l'Ajuntament sempre estarà «al costat del Collet, del monestir de Santa Maria del Collet, del castell de Calonge i de Castell Barri».

Valoració tècnica

El director de les obres de consolidació de les restes arqueològiques, Antoni Prados, ha explicat que el Collet Est té una de les grans bòbiles romanes que hi ha a la Costa Brava, i que és una de les que estan més ben conservades. Hi ha totes les parts del procés de producció ceràmica. El jaciment té una part molt important de la primera meitat del segle I aC a finals del segle I dC. Fins i tot, i aquest és un dels atractius, hi ha una terrera. En altres jaciments s'ha recuperat parcialment, però al Collet s'ha trobat tota. També s'han trobat naus, on es feia la peça tornejada i s'assecava. Hi ha també un espai de cuina i un forn de pa.

La troballa més espectacular, però, són uns forns ceràmics enormes destinats a fer teules i, sobretot, àmfores de vi. Recollien la producció de vi de la costa catalana, aprofitant la mà d'obra indígena, i l'exportaven directament a Roma. S'aprofitava la proximitat de la costa per enviar fàcilment el vi a la metròpolis. No s'ha trobat, però, el segell de la bòbila. El segell és de gran importància, perquè indica l'origen de la ceràmica. Segons els tècnics, es tracta d'un conjunt molt compacte i, després de la consolidació i l'enjardinament de la zona, esdevindrà un conjunt visitable.

L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, valora, a més, positivament la interlocutòria del jutjat contenciós de Girona que ha permès a l'Ajuntament calongí que durant trenta dies prorrogables pugui entrar a la finca on es troben les restes del jaciment arqueològic del Collet Est. Soler considera que el jaciment és prou important per fer-hi les tasques de conservació.

Publicada a "El Punt" el dia 16 de febrer del 2004

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)