Un equip d´arqueòlegs defineix el sistema de producció de la ceràmica a Ermedàs. És previsible que a curt termini la bòbila sigui visitable.
L´equip d´experts que va treballar fins ahir a les tasques d´excavació a la bòbila romana d´Ermedàs, a Cornellà del Terri, ha tancat la sisena campanya amb dues conclusions importants. Per un costat, l´equip dirigit per Quim Tremoleda ha pogut definir les fases del procés de producció d´aquesta indústria de ceràmica i, per l´altre, Tremoleda ha explicat que ja estan acabant de «conèixer l´estructura completa de la bòbila».
La bòbila romana d´Ermedàs va ser, durant uns 150 anys, una indústria dedicada únicament a la fabricació d´objectes de ceràmica. Des de la segona meitat del segle I i tot el segle II, a la fàbrica es realitzaven quatre blocs principals de productes: tota la gamma de materials de construcció com teules i rajols; àmfores per envasar vi; grans contenidors per emmagatzemar les collites; i la gamma de ceràmica de vaixella per a la vida quotidiana i la ceràmica decorada per a un ús de luxe.
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han treballat en una superfície de 3.000m2, una extensió que fa més del doble de la que ja tenien localitzada. «Fins ara teníem una informació molt parcial però ja podem veure tota l´organització real i l´extensió d´aquesta bòbila, d´una hectàrea i mitja de superfície», ha assenyalat a aquest diari el director de les excavacions.
Les tasques d´aquest estiu han posat al descobert que la bòbila s´organitzava en naus, de tres metres d´amplada per trenta de llarg, formant una L i tancant un espai interior on es trobaven els forns.
A les naus, s´hi instal·laven els torns i allà hi treballaven «en cadena i d´una manera molt esclava» artesans i obrers. En una capçalera s´hi troba la cuina, on es feia el dinar pels treballadors.
En uns determinats espais obert, l´equip d´arqueòlegs ha trobat les basses on es depurava l´argila abans d´entrar a les naus. Després, aquest material anava directament al torn on es modelaven les peces i les posaven a coure als forns.
L´estat de conservació de les restes, segons Quim Tremoleda, no és gaire bo en alguns punts perquè han quedat molt afectades pel treball del camp. En canvi, a les plantes es defineixen perfectament els fonaments de l´edifici. «La part més espectacular és la dels forns perquè, com que estaven semisoterrats, la cambra on es cremava la llenya ha quedat molt preservada», ha detallat el director de les excavacions.
Les tasques de desenrunament van acabar ahir i de cara a la propera campanya els arqueòlegs ja s´han proposat «arreglar tota la part ampliada». «Ara tenim uns 14 forns localitzats, alguns d´excavats i altres no, però volem localitzar l´abocador i protegir el jaciment amb un cobert perquè l´estructura no pateixi», explica Quim Tremoleda.
Segons l´expert, és previsible que a curt termini la bòbila sigui visitable. Això serà possible a partir de visites guiades i a un projecte museogràfic específic però també gràcies a la integració de la bòbila romana a la ruta de patrimoni de la comarca, en la qual es poden visitar les coves de Serinyà, la vila de Vilauba o la Draga.
Publicada al diari "Diari de Girona ", 29 d'agost de 2004 - Cristina Valentí - Cornellà de Terri
© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)