L'envergadura de la bòbila romana d'Ermedàs supera les previsions

Vist: 3371

Apareixen més estructures lluny de la zona de forns que ja es coneixia.

Un forn de dimensions notables i un dipòsit de terres per barrejar amb l'argila, localitzats a una distància considerable del cos central, han sorprès aquest any als arqueòlegs que excaven la bòbila romana d'Ermedàs. Els seus límits estan força més lluny del que es calculava.

Entre finals del segle I i finals del segle II, la bòbila d'Ermedàs devia servir gènere a clients d'una àrea molt extensa, si tenim en compte que d'unes instal·lacions com les que estan aflorant (i les que s'intueixen) en aquest espai enclotat del terme de Cornellà havia de sortir una gran quantitat de material, segons la hipòtesi que sostenen els investigadors.

Durant la campanya d'excavacions d'aquest any, finalitzada divendres, ha aparegut un forn que sembla força gran (l'excavaran l'any vinent) i un dipòsit on es guardaven diversos tipus de terra, amb les quals es donava la textura desitjada a l'argila, la matèria primera amb la qual s'elaborava en aquest lloc material de construcció i peces de cuina i adorn. Totes dues estructures estan situades a força distància de la part central del complex, per la qual cosa Quim Tremoleda i Pere Castanyer, que dirigeixen la recerca, no dubten que la bòbila s'estengui molt més enllà del que permetia suposar el perímetre conegut fins ara.

Davant de la bateria de forns del cos central (compost per dos forns grans i dos de mitjans, precedits de les respectives sales de combustió) han trobat un espai rectangular, molt ampli on devien acumular la llenya. Les restes d'un mur fa entendre que aquesta sala estava coberta. Les cendres residuals dels forns es van anar apilant a banda i banda de la paret fins a formar un terra compacte.

Primera moneda

Després de quatre anys d'excavacions, aquest estiu s'ha localitzat per primer cop una moneda a la bòbila. Es tracta d'una peça de plata que en l'anvers té el bust de l'emperador Trajà (principis del segle II) i, en el revers, la seva figura amb atributs divins. Està molt ben conservada i les inscripcions que hi apareixen es distingeixen perfectament.

Visita del pioner

Erundino Sanz, el professor de Banyoles que el 1963 va descobrir-hi les primeres restes, va visitar divendres el jaciment, on va comentar els descobriments amb els arqueòlegs.

Publicada al diari "El PuntAvui", 1 de setembre de 2002 - Ramon Estéban - Cornellà 

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)