Troben un rinoceront i un bòvid de 3,5 milions d’anys a Caldes de Malavella

Vist: 4155

Els animals han estat localitzats al camp dels Ninots, on ja havien trobat anteriorment altres bòvids de molta antiguitat.

El camp dels Ninots de Caldes de Mala vella va tornar a ser ahir l'escenari de la presentació d'una troballa paleontològica espectacular. Els investigadors van trobar un rinoceront i un bòvid de 3,5 milions d'anys d'antiguitat. El cap del rinoceront estava a sobre del cap del bòvid i tots dos tenien un estat de conservació excel·lent. Aquesta troballa s'afegeix a les d'un bòvid de la mateixa edat, el 2005, i un altre d'un milió d'anys el 2004. D'aquesta manera, aquest jaciment es consolida com un dels més importants d'Europa i del món, ja que les restes trobades són úniques per la seva antiguitat i per la seva conservació. Precisament, els experts consideren que les aigües termals de la zona poden haver contribuït a aquest manteniment dels esquelets.

Una altra vegada Caldes torna a estar en el punt de mira de la investigació paleontològica mundial. La troballa, que es va fer fa quinze dies però que no es va oficialitzar fins ahir, va aixecar molta expectació. No n'hi havia per menys, ja que els dos animals es podien veure perfectament fins al més mínim detall: les banyes del bòvid, cadascun dels ossos, el costellam, la columna vertebral, les potes del davant i del darrere... Així mateix, el rinoceront encara es podia veure millor, ja que el crani quedava totalment al descobert, i aixafava el cap del bòvid. Es podien veure amb gran definició les mandíbules amb les peces dentals, també les costelles, les potes, els ossos del maluc i, fins i tot, cadascuna de les vèrtebres de la cua. Des que van trobar el primer bòvid d'un milió d'anys el 2004, els paleontòlegs no han deixat de trobar restes de vida animal, vegetal i fins i tot humana.

Malgrat que no s'ha trobat cap resta d'homínids, sí que en anteriors campanyes es van localitzar eines i estris fets per humans. Precisament, tots els indicis apunten que en nivells superiors que l'excavat aquesta primavera es podrien trobar els primers humans del camp dels Ninots. Però, de moment, tot queda en hipòtesis, probables, però encara pendents.

L'equip de científics és de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que ja abans s'havia encarregat de les tasques de recerca. L'equip, d'una desena de persones sobretot de procedència gironina, està dirigit per Bruno Gómez i Gerard Campeny. A més, tenen estudiants de l'Estat espanyol, d'Itàlia i de Geòrgia. Precisament a Geòrgia és on es va trobar l'homínid més antic d'Euràsia, l'home de Dmanisi, que té 1,8 milions d'anys. L'home d'Atapuerca, l'altre gran homínid antic del continent, té 1,2 milions d'anys.

MUSEU

Pel que fa a la construcció d'un futur museu calderí per situar-hi les troballes, l'alcalde Marcel Vila va explicar ahir que continuen amb la intenció de fer-lo i insisteixen en la idea d'un museu local, on s'integrin totes les troballes i la història del municipi, a més dels elements naturals amb el seu alt valor geològic, en especial per les aigües termals i la naturalesa volcànica del camp dels Ninots, així com també les curioses figures d'òpal que es formen al terreny i que hi donen nom. Es tractaria de fer un centre d'interpretació prehistòrica i històrica que s'integrés amb l'entorn.

Curiosament els terrenys on s'han trobat aquests dos animals no són de titularitat municipal ni de cap veí de Caldes, sinó que pertanyen a Repsol-YPF, que fins ara ha donat tota mena de facilitats per a l'excavació.

L'aigua miraculosa

Des del 2002 fins ara les restes trobades al jaciment del camp dels Ninots, situat en un antic cràter de 500 metres de diàmetre d'un volcà apagat, l'han convertit en una àrea excepcional per a la paleontologia. Tot plegat fa pensar que la hipòtesi més probable de l'alt grau de conservació té directament a veure amb l'aigua de Caldes. Les aigües termals haurien actuat com a immillorables conservadors de les restes orgàniques, ja que la zona de les troballes era un gran llac, que després es va convertir en una àrea d'aiguamolls. D'aquí ve el fet que s'hi trobin tants animals, ja que hi devia haver aliment i aigua en abundància.

Publicada al diari "El Punt", el dia 26 de maig de 2006 - Laura Portal - Caldes de Malavella

© Portal Gironí d'Història i Genealogia (www.portalgironi.cat)